Notícies i actualitat
El 22 de novembre de 2011, va morir la biòloga nord-americana Lynn Margulis (Chicago, 1938 - Amherst, 2011). El dia 5 de març hauria fet setanta-quatre anys. Coincidint amb aquesta data i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, que se celebra el 8 de març, diverses dones que van treballar o conviure amb ella han destacat fragments de la seva vida i han comentat aspectes de la seva personalitat, durant un acte emotiu, a l’IEC. Totes han destacat que «era una dona plena d’energia, molt entusiasta i generosa i amb una curiositat insaciable» i que tenia una gran «capacitat per a interessar i mostrar-se interessada».
Tal com ha explicat Montse Ponsà, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margulis «sempre estava disponible per a oferir una conferència als meus alumnes». De la científica, Ponsà n’ha valorat la «intel·ligència, integritat i valentia per a defensar una teoria en què no creia ningú». Anna Omedes, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha anunciat que, juntament amb Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC i comissari de l’exposició permanent del Museu, estan treballant perquè «una part important del llegat científic de Lynn Margulis sigui al Museu». Alícia Duró, de l’Institut de Ciències del Mar, ha recordat que l’acte, a més de ser un homenatge a Margulis, «és una dedicatòria a totes les dones científiques del passat, del present i del futur».
En total, han estat dotze les dones que han intervingut, amb una breu ponència, en l’acte, organitzat per Mercè Piqueras, de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, i Carmen Chica, de la revista International Microbiology. La soprano Olga Guerrero Miracle ha interpretat algunes cançons sefardites i Wendy Ran ha llegit poemes d’Emily Dickinson. La poetessa nord-americana era una de les favorites de la biòloga, la relació amb Margulis anava més enllà de l’admiració per la seva obra: casa seva era dins la propietat on Dickinson també tenia la casa, a Amherst.
Lynn Margulis és considerada una de les grans científiques dels últims temps. Va formular la teoria de la simbiogènesi ―segons la qual, en els orígens cel·lulars de la vida, la collaboració i la simbiosi haurien estat més importants que la competició―, amb què va revolucionar el món de la biologia.