Notícies i actualitat
La Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que presideix Pere Puigdomènech, ha fet públic el document L’emergència climàtica i el límit de les matèries primeres. Un repte urgent. Anicet Blanch, Josep Peñuelas i Cèlia Marrasé, membres d’aquesta secció, han estat els autors de la declaració. Hem conversat amb Cèlia Marrasé, biòloga i investigadora a l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Quin és l’origen del document i la seva idea principal?
Vam considerar que des de la Secció de Ciències Biològiques havíem de dir alguna cosa en relació amb el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Per nosaltres, el debat no és Ricarda sí o Ricarda no. La qüestió central és si podem fer front al canvi climàtic mantenint el model socioeconòmic actual. Només substituint els combustibles fòssils per les energies renovables no es resol el problema de fons: la gran despesa d’energia i de matèries primeres que fem en el món que anomenem desenvolupat.
Estem disposats a consumir menys energia i renunciar a un cert benestar?
Precisament aquesta és la idea que hem de desterrar: consumir menys no vol dir renunciar al benestar. No es tracta de viure pitjor, sinó de fer-ho d’una manera diferent. Si no volem arribar al col·lapse —com mostren tots els models climàtics—, hem de canviar els estils de vida i, si ho fem bé, viurem fins i tot millor en molts sentits.
La declaració també fa èmfasi en la dimensió social del canvi climàtic. A quins grups socials afectarà més?
Com ha passat sempre històricament, els més afectats seran aquells que tenen menys recursos. Els pobres passaran més calor, es veuran més afectats per les sequeres, no es podran desplaçar… I tot això no es pot abordar si no és des d’un compromís global, de tots els països del món. Però caldrien lideratges polítics que no es veuen enlloc, si més no en els països del Nord.
El document també subratlla que els materials necessaris per a fer plaques solars, bateries o aerogeneradors també són finits.
Efectivament, des de fa més d’una dècada ha augmentat l’extracció de minerals en molts indrets del planeta. Els impactes ambientals i socials d’aquesta mineria extractiva són molt rellevants. Davant l’escassetat de matèries primeres, els reptes de la ciència i la tecnologia són, entre altres, millorar les tècniques de reciclatge per a malbaratar molt menys i erradicar l’obsolescència programada. Hem d’evitar els productes d’un sol ús. Vivim com si els recursos del planeta fossin infinits i no ho són.
Què poden aportar acadèmies com l’IEC als grans debats socials?
Les acadèmies han de ser un espai per al debat, per a contrastar punts de vista i perspectives. Necessitem un diàleg entre disciplines sobre els grans reptes d’avui. I el canvi climàtic i la justícia social ho són.
Què explica que encara hi hagi negacionistes del canvi climàtic?
Pot semblar sorprenent, però els interessos i els dogmatismes sempre han existit. A més del negacionisme, em preocupa —i molt— el fals negacionisme. És el que practiquen aquells que, proclamant-se favorables a la sostenibilitat, prediquen accions insostenibles. I n’hi ha molts d’aquests a casa nostra.