Notícies i actualitat
En el marc del Dia Mundial de la Ràdio, la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar una jornada en què es va presentar l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. En una sala plena a vessar, la jornada va ser inaugurada pel secretari general de l’IEC, Àngel Messeguer i Peypoch, i per Joan Francesc Fondevila, president de la SCC, que van donar la benvinguda a un públic replè de cares conegudes del món de la ràdio i d’oients apassionats.
L’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya (ASRC) recull una selecció de fragments digitalitzats d’emissores catalanes i espanyoles presents a les bandes de radiodifusió a Catalunya. Es tracta de breus espais radiofònics de diferents gèneres, indicatius d’emissores i publicitat. De moment, permet l’accés a 2.200 fragments d’unes cinc-centes emissores, tant de les municipals com del tercer sector radiofònic o de ràdios públiques i privades i, fins i tot, inclou alguns fragments d’emissores internacionals que han emès en català. Reunir aquest material ha estat possible gràcies a la col·laboració de persones aficionades al món de la ràdio, col·leccionistes particulars, oients fidels, aportacions d’algunes emissores i professionals del mitjà.
Van participar en la presentació de l’ASRC representants de totes les institucions implicades en el projecte: Núria Casaldàliga, directora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Cinto Niqui, responsable de l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya i membre de l’InCom-UAB, i Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. La conversa la va moderar Amparo Huertas, membre de la Junta de la SCC i directora de l’InCom-UAB.
La jornada —estructurada en tres parts— va començar amb la lliçó d’hivern que la SCC organitza anualment, que enguany fou a càrrec de la investigadora Maria Gutiérrez García. Gutiérrez, acompanyada de Bertran Salvador, membre de la Junta de la SCC i moderador de la xerrada, va parlar de l’estat de la investigació de la ràdio i de per què s’ha de continuar investigant.
Un dels temes en què es va fer èmfasi és en la cerca de les audiències juvenils i les noves formes de consum de la ràdio, retornant —per un moment— als transistors i acabant en els telèfons intel·ligents, per on passen els pòdcasts, que ja s’inclouen en la categoria de mitjà de comunicació «perquè s’han començat a monetitzar». D’altra banda, es va parlar dels alts i baixos de la ràdio musical, que ha perdut mig milió d’oients l’últim any, i de la ràdio generalista, que n’ha guanyat un milió. La conversa es va tancar amb una possible futura línia d’estudi que té a veure amb el tema dels drets d’autoria en el format pòdcast esmentat prèviament, un camp que comença a rebre l’atenció de molts equips d’investigació.
Finalment, la trobada es va cloure amb l’enregistrament en directe del magazín radiofònic L’altra ràdio (RNE-Ràdio 4), una edició molt especial d’un programa que des del 1980 es dedica a divulgar l’actualitat de la ràdio, la televisió, Internet i les aplicacions. Van passar per la taula Joan Francesc Fondevila (president de la SCC), Josep Lluís Micó (degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - Universitat Ramon Llull), Enric Marín (degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB) i Carles Pont (degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) per parlar sobre l’estrena de l’ASRC i la visió del present i futur d’aquest mitjà des de les diverses universitats.
Abans d’apagar els micròfons i guardar els auriculars, Cinto Niqui va manifestar el seu suport a la creació a Catalunya del Museu de la Ràdio, una iniciativa impulsada des de l’any 1995 pel programa radiofònic L’altra ràdio.