Torna a les notícies
La presentació del llibre El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes, de Jordi Font-Agustí, omple la Sala Pi i Sunyer de l’IEC
14/12/2022

El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes es va presentar l’1 de desembre en un acte que va omplir la Sala Pi i Sunyer de gom a gom. L’autor del llibre, l’enginyer i filòleg badaloní Jordi Font-Agustí, va argumentar la passió que l’ha portat a elaborar aquesta obra: «El ferrocarril és una de les consecucions més atractives de l’enginy humà perquè hi participen totes les branques de la tecnociència i s’estén per tot el territori, amb un gran impacte sobre el paisatge».  

L’autor també es va referir a les conseqüències socials d’aquest mitjà de transport: «Abans del ferrocarril el 90 % de la població no anava gaire lluny de casa seva: el tren va canviar la manera de viatjar i de comerciar i, per tant, de relacionar-se. Classes socials que fins aleshores es barrejaven poc comencen a coincidir a les estacions».

Font-Agustí va remarcar que el ferrocarril és un tema recurrent en totes les disciplines artístiques i així s’evidencia en el llibre, que mostra com la pintura, la literatura, la fotografia, el cinema, la música o el còmic han captat i interpretat l’aparició i el desplegament del ferrocarril a Catalunya.

El ferrocarril a l’art català

Durant la presentació es van citar algunes de les obres més emblemàtiques relacionades amb el món del ferrocarril. Tomàs Padró i Pedret, per exemple, va pintar el quadre Estació de ferrocarril moments abans de sortir un tren.

 


  Font: www.museodelprado.es.

 

Autors com Narcís Oller, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Quim Monzó o Joan Margarit han situat personatges i històries en trens i estacions. És el cas d’«Horaris nocturns», del poeta nascut a Sanaüja:


Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de les finestres
estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit.
L’estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s’allunyen amb el soroll més trist.
Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells.
Potser l’últim encert és ―abraçat a tu―
deixar que els trens se’n vagin en la nit.


Cançons com Tren transsiberià, dels Amics de les Arts, o Els trens de Kosovo, de Lluís Llach; sèries com Estació d’enllaç de TV3, o pel·lícules com Mapa dels sons de Tòquio, d’Isabel Coixet, són només alguns exemples d’altres obres que donen al ferrocarril un paper rellevant.

El llibre ha estat coeditat per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, i el Museu del Ferrocarril de Catalunya (Fundación de los Ferrocarriles Españoles). L’obra forma part de la col·lecció «Habilis: Tecnologia i Societat», promoguda per la SCT.

El primer tren que va entrar en servei a la península Ibèrica va ser el de Barcelona a Mataró el 1848. La presentació del llibre va ser el punt de partida de les commemoracions que es faran amb motiu del 175è aniversari de l’arribada del ferrocarril a Catalunya.