Notícies i actualitat
Amb la publicació d’Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, volum VIII de la col·lecció «Catalunya Carolíngia» (Barcelona, IEC, 1926-2020), l’Institut d’Estudis Catalans acaba el projecte endegat per Ramon d’Abadal fa justament cent anys. Estructurat en volums que abasten un o diversos comtats, el programa de recerca ha anat recollint i publicant tota la documentació catalana anterior a l’any 1000.
El volum VIII ha estat a cura de Ramon Ordeig i Mata, que ha col·laborat també en alguns dels volums anteriors. A més del pròleg dels directors actuals de la col·lecció, Gaspar Feliu i Josep M. Salrach, membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i de l’estudi introductori del curador, el volum publica o dona notícia d’un total de 908 documents. L’edició es completa amb mapes que localitzen els principals llocs esmentats en els documents i un acurat índex alfabètic de noms de persona i de lloc.
Amb aquest darrer volum es clou l’edició de documents, i ara es treballa en l’elaboració de dos volums més: el volum IX, d’apèndix, epigrafia i correccions, i la segona part del volum I, d’introducció general a l’obra.
Una col·lecció que va néixer fa un segle
La col·lecció «Catalunya Carolíngia» inclou la documentació catalana dels segles VIII-X, un període cabdal de la història, en què els comtats catalans pertanyien a un espai europeu que abastava gran part de l’actual Unió Europea. Integren la col·lecció disset toms que reuneixen més de sis mil documents que tracten temes de l’àmbit públic i, sobretot, del privat (testaments, vendes, donacions, permutes), que permeten conèixer l’evolució de la societat i l’economia de l’època.
Els títols publicats fins ara són: El domini carolingi a Catalunya; Els diplomes carolingis a Catalunya; Els comtats de Pallars i Ribagorça; Els comtats d’Osona i Manresa; Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada; Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet; El comtat de Barcelona, i Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga.
El programa va néixer fa cent anys, impulsat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC; la seva llarga durada es deu sobretot a la dificultat de l’empresa, però també als entrebancs polítics i econòmics que ha hagut de superar, especialment durant la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i el franquisme.
Actualment els materials de la recerca serveixen de base per a un altre programa, CATCAR: Patrimoni digital al servei de la innovació social, un projecte de cooperació transfronterera cofinançat amb fons europeus que treballa per digitalitzar els documents de la Catalunya carolíngia i fer-ne difusió a un públic més ampli.