Notícies i actualitat
La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans va realitzar el dijous 17 de desembre la darrera xerrada del cicle Dijous de ciència 2020. Jordi Corominas, doctor en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona i catedràtic d’enginyeria geològica de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presentar la conferència «El risc natural: l’entenem?, el gestionem bé?».
Cada any, els riscos naturals són responsables de la mort de milers de persones i d’incomptables pèrdues econòmiques. Corominas va analitzar els efectes del canvi global en la freqüència i la intensitat d’aquests perills: «M’agrada parlar més de canvi global que de canvi climàtic, perquè el clima no és l’únic que canvia». El medi natural és un conjunt de sistemes físics, químics i biològics que interactuen. El resultat és un paisatge determinat, que ha anat evolucionant al llarg de la història: «Els processos naturals han passat i continuaran passant; els hem de tractar com a tal».
Quan un d’aquests processos coincideix amb els humans, l’anomenem perill, ja que entre les seves conseqüències s’hi troba la vida humana. Segons el ponent, la tendència d’aquests episodis és creixent: «Ara, moltes més persones són prop de les zones que considerem perilloses».
El risc resulta de la interacció entre el perill, l’element exposat i la vulnerabilitat d’aquest darrer. Hi ha diferents maneres per a avaluar aquesta funció, com elaborar registres d’episodis que hagin passat durant els darrers anys per examinar la relació entre la freqüència i la magnitud: «Això ho està fent l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb uns mapes de prevenció de riscos geològics en els quals intenta identificar els punts on pot haver-hi riscos».
La gran pregunta és: què podem fer davant d’aquests perills? Corominas va destacar que alguns no es poden anticipar: «No tots els perills es poden evitar o ni tan sols controlar». L’única manera d’evitar el risc és reduint l’exposició, ja que, per molt que ens protegim mitjançant sistemes de retenció, a vegades no serveixen. El conferenciant va posar d’exemple la catàstrofe de Biescas (1996), que va causar vuitanta-set víctimes mortals: «De la quarantena de dics construïts, només en van quedar tres».
Si no ens podem protegir, una altra opció és fer sistemes de predicció per a estimar la possibilitat que es produeixi un episodi en un lloc determinat. Es poden establir sistemes d’alerta a llarg termini, curt termini o, fins i tot, en temps real, però no són perfectes: «Com amb les PCR, podem tenir falsos negatius».
Per acabar la conferència, Corominas va exposar les eines legislatives que hi ha per a gestionar el territori i combatre els riscos: «Per exemple, hi ha una llei que determina la prohibició d’edificar i urbanitzar en zones inundables». Tot i això, també hi ha traves en l’aplicació d’aquestes lleis: «Hi ha el concepte de risc greu, però ningú no l’ha definit». Per tant, aquestes eines estan exposades a nombroses interpretacions.