Notícies i actualitat
El dimecres 16 de desembre la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va dedicar una jornada al Premi Nobel de Química d’enguany, que va distingir Emmanuelle Charpentier i Jennifer. A. Doudna pel «desenvolupament d’un mètode d’edició genòmica». Així mateix, la SCQ va aprofitar la sessió per a fer un reconeixement a totes les persones que han aconseguit el grau de doctor en un programa de doctorat dins l’àmbit de la química durant el curs 2019-2020.
La benvinguda de l’acte va ser a càrrec de Gregori Ujaque, president de la SCQ. Per bé que la jornada commemorava el Premi Nobel de Química, Ujaque va advertir que la temàtica del guardó se situa a la frontera entre la química i la biologia. És per això que l’encarregat de pronunciar la conferència «Les eines CRISPR-Cas d’edició genètica premiades amb el Nobel de Química 2020» va ser Lluís Montoliu, del Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC) i expert en el camp de recerca del Premi Nobel.
En primer lloc, el ponent va ressaltar que Charpentier i Doudna s’han convertit en les dues primeres dones investigadores que reben un Nobel conjuntament. El primer article que van publicar les guardonades va ser a la revista Science l’any 2012, en el qual van descriure els components dels sistemes CRISPR-Cas i van intuir-ne la potencialitat: «Són les culpables —en el millor sentit de la paraula— de la difusió i la universalitat del sistema».
Avui dia coneixem diferents eines d’edició genòmica, com les meganucleases (meganuclease), les ZFN o zinc-fingir nuclease (‘nucleases amb dits de zinc’) o les TALEN o transcription activator-like effector nuclease (‘nucleases d’activitat semblant a l’activador de transcripció’), però aquelles que vertaderament han revolucionat el camp han sigut les CRISPR-Cas: «Són les més senzilles i les que permeten fer volar més la imaginació». Han causat tant impacte perquè es poden aplicar a pràcticament tots els camps de la ciència.
Montoliu va recordar que l’origen d’aquestes eines es troba al País Valencià: «Aquest fenomen va començar fa vint-i-set anys a Alacant amb el microbiòleg Francis Mojica; sense la seva feina de recerca no hauria estat possible».
Per acabar, el conferenciant va avisar que hi ha àmbits en els quals no s’ha de fer ús d’aquestes eines: «No s’han d’utilitzar per a millorar alguna característica en l’àmbit somàtic o embrionari». Així doncs, CRISPR-Cas també té les seves limitacions.
A continuació, la SCQ va lliurar els diplomes a les persones que s’han doctorat a les universitats de Catalunya en algun àmbit de la química durant aquest últim curs. Enguany, els diplomes s’han enviat per correu electrònic, mentre que en els darrers cursos s’entregaven al claustre de l’IEC. No obstant això, al final de l’acte es va poder realitzar la tradicional fotografia dels doctors.