Torna a les notícies
Es presenta a l’IEC el llibre El barrufet gramàtic, en homenatge a Albert Jané, lingüista i membre de la Secció Filològica
13/07/2020

El 9 de juliol, a les 18.30 h, es va presentar al pati de la Casa de Convalescència el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, dedicat al lingüista i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que complirà noranta anys d’aquí a pocs mesos. El llibre, coordinat pel filòleg Jordi Manent i publicat per l’Editorial Base, ha comptat amb l’impuls de l’IEC, l’Associació Llengua Nacional, la Fundació Cavall Fort i el TERMCAT, i també amb la col·laboració de Drac Màgic.

Va obrir l’acte Joandomènec Ros, president de l’IEC, que va cedir la paraula a Jordi Manent, que va expressar que, per a ell, era «un goig i un honor poder homenatjar avui i aquí l’homenot Albert Jané, amb la miscel·lània El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané». Manent va afirmar que «els homenatges poden ser una decisió racional, per mèrits aconseguits, o bé una decisió emotiva, per estima a la persona; en el cas que avui ens ocupa, la racionalitat i l’emoció es fusionen». Manent va definir Albert Jané com «un tot terreny: escriptor, gramàtic, traductor, promotor cultural, activista», i va recordar que ha publicat seixanta llibres propis i que ha traduït uns dos-cents llibres (principalment, infantils i juvenils), uns cent setanta àlbums de còmics, quaranta pel·lícules i dos curtmetratges. A més, també ha publicat més de quatre mil articles a la premsa. «Una obra ingent i de qualitat», va concloure.

També va intervenir en els parlaments Anna Solà, representant de la cooperativa Drac Màgic, que es va centrar en la part tot terreny de Jané. Solà va destacar la feina que va fer conjuntament amb Drac Màgic, Cavall Fort i Rialles en el moment en què es va estrenar la primera pel·lícula infantil doblada al català, l’any 1977. «Aquí va entrar en joc la feina i el saber fer d’Albert Jané. Ell s’ocupava de la traducció, però també feia tots els papers de l’auca.»

Mercè Canela, directora de Cavall Fort, va parlar sobre un dels aspectes fonamentals de la revista Cavall Fort: el llenguatge. «T’he sentit dir més d’una vegada que el teu model de llengua és el de Cavall Fort. És evident que la teva obra creativa, divulgativa i d’estudi de la llengua va molt més enllà. Però crec que d’alguna manera la revista és la teva pedra de toc. Des de bon principi, quan comences a treballar-hi com a corrector, has de prendre una sèrie de decisions que la marcaran i que —penso— marcaran el teu camí. I el meu, també.» I va afirmar: «per a mi ets un mestre, Albert, un mestre dels fonamentals, dels que d’alguna manera et transformen».

Xavier Carrasco, president de la Fundació Cavall Fort, va definir l’acte «com una festa» i va centrar el seu discurs en el fet que «la història d’Albert Jané i Cavall Fort és una història d’amor feliç. D’un amor correspost i fèrtil. I que ha donat felicitat a centenars de milers de nens i joves del país. Com també ha donat referents, un imaginari».

M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va afirmar que Jané ha fet «tantes coses, les ha fet tan bé i d’una manera tan amable que no ens expliquem com ho ha fet». «Si no haguessis existit, Albert, hauríem hagut d’inventar-te», va assegurar. Com a presidenta de la Secció Filològica, Cabré va afirmar que és un «privilegi comptar, entre els membres de la Secció, amb Albert Jané, que té tres qualitats des del punt de vista del seu treball sobre la llengua, qualitats que són d’agrair: la primera és que és un home savi, naturalment savi, a més d’erudit; la segona, que té una gran coherència argumentativa, i la darrera qualitat és l’amabilitat i el bon tracte». Cabré també va destacar que Jané és un «gramàtic natural» i que «conèixer-lo en persona ha estat tot un altre privilegi». «Ets un home generós, sempre disposat, afectuós… I, tot i que de vegades tens un posat sorrut, també desprens una tendresa profunda que commou. Ets emocional i ets empàtic. No podem fer res més que donar-te les gràcies per ser com ets i per tot el que ens has aportat», va constatar.

Abel Carretero, president de l’Associació Llengua Nacional, va destacar que Jané no és només un gramàtic, un traductor i divulgador, sinó que és «una gran persona, algú bondadós. Sempre està disposat a donar un cop de mà. És un treballador incansable». Carretero va voler acabar el seu discurs agraint a Jané «el guiatge cap a un futur més digne lingüísticament i culturalment».

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va voler incidir en el fet que «tenim el deure de treballar per evitar la ignorància i l’oblit dels nostres referents i dels seus mèrits. Això és el que fem avui en honor del mestre Jané, un referent de la nostra cultura, de la nostra llengua i del nostre país. Avui, més que un acte de reconeixement, celebrem un deute. Us devem molt i us n’estem molt agraïts». Franquesa va prosseguir el seu parlament afirmant que l’obra de Jané, de magnitud ingent, «és admirable. També perquè són molts els àmbits en què heu treballat, en què heu fet créixer la llengua del país. Fabra va ser l’artífex de l’establiment de la normativa, però segurament no hauria servit de res si després mestres com vós no haguessin emprès la tasca constant de fer-la conèixer per totes les vies possibles». De Jané, Franquesa també en va destacar el talent i la humilitat, força escassa de trobar, posada enterament al servei de la divulgació dels temes lingüístics i de la llengua mateixa. I va acabar fent-se una pregunta: «Què no heu fet per la cultura catalana, mestre? Què no heu escrit?».

Joandomènec Ros, president de l’IEC, va voler afegir-se a l’homenatge a Jané destacant-ne alguns aspectes personals. «Vaig descobrir el català, la gramàtica, durant la meva carrera universitària. Més tard, els meus fills van patir cinc anys d’exili murcià, perquè jo era professor allà. I, segurament, Cavall Fort era de les poques subscripcions que s’enviaven a Múrcia. I va ser l’enciclopèdia de català dels meus fills i meva». Ros va cloure el seu discurs desitjant que «per molts anys ens puguis seguir delectant amb els teus escrits, traduccions i bonhomia».

I va arribar el torn d’Albert Jané, que va agrair sincerament l’acte d’homenatge. Va recordar que va entrar a l’IEC per primer cop «fa exactament setanta-sis anys, quan en tenia catorze, que m’hi va dur el meu pare i vaig quedar meravellat. Jo llavors no podia ni pensar que algun dia seria en aquest mateix pati sent objecte d’un acte d’afecte i d’estimació. Suposo que el meu pare n’estaria content».

Jané va afegir que «dels elogis que m’han dedicat potser n’hi ha un que no és exacte, tots els elogis mereixen per part de qui els rep una actitud de modèstia. Jo dic sincerament que algun dels elogis no correspon a la realitat. Són dictats més aviat per l’afecte, per l’estima. Han dit que era un activista i, en realitat, em penedeixo d’haver-ne estat tan poc. Gramàtic, en canvi, sí que ho soc. Rient, rient, al cap dels anys, he intervingut, poc o molt, en set gramàtiques». També va voler incidir en el fet que sempre ha estat una mica atrevit en tot, i va destacar el fet que quan va començar les classes de català «va ser un gran atreviment, no pas per la situació, sinó perquè els meus coneixements eren molt precaris».

Jané també va voler parlar del seu paper a la Secció Filològica. «L’any 2000 vaig ser elegit membre d’aquesta secció de l’IEC, cosa que no m’hauria imaginat mai, i he de dir que m’hi he trobat molt a gust. Estic molt satisfet per tot plegat. No hauria canviat el meu paper per cap altre.» I va acabar amb una reflexió sobre l’actualitat. «El que més importa no és la trajectòria personal d’un mateix, sinó del país. Ens convé la unió en el seu sentit ple. Els que estimem el país ens hem d’unir perquè pugui tirar endavant.»

Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va cloure l’acte d’homenatge destacant la sort que tenim en aquest país de tenir Albert Jané. «És una sort enorme! I tant de bo tinguéssim molts Albert Jané.» Vilallonga va destacar la dignitat de Jané, així com l’atreviment. «Audaces fortuna iuvat, ‘als atrevits els ajuda la fortuna’», va afirmar. I també va incidir en el fet que el llegat d’Albert Jané segueix actiu. «I això és el que tots necessitem. Que la llavor plantada per tants dels que ens han precedit continuï endavant.» La consellera de Cultura va parlar de Jané com a picapedrer de la llengua, i li va regalar una frase del llibre Calidoscopi informal, que, segons Vilallonga, s’aplica a Jané i a totes aquelles persones que lluiten per la llengua catalana: «Els mots només revelen els seus secrets a qui els estima.»