Notícies i actualitat

Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic i membre de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC, va explicar que, en un principi, es va pensar que la pandèmia es podia «contenir en origen, però no va ser així; es va veure que tenia una capacitat de transmissió explosiva». Va recordar que el Clínic té una capacitat ordinària de 750 malalts i que durant la pandèmia s’han arribat a tenir ingressades gairebé 1.200 persones simultàniament. Va subratllar que el personal sanitari ha patit «un estrès mai viscut» i que «faltava molta protecció». En aquest sentit va advertir que «depenem massa de tercers països per a obtenir el material sanitari». També va lamentar la dificultat per a obtenir dades sobre l’estat de la pandèmia, fet que «ha ocasionat molta confusió».

Bonaventura Clotet, cap de Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i membre de la SECCB, va subratllar que «a l’inici de la pandèmia hi havia un gran desconeixement sobre les patologies que ocasionava», però es va mostrar satisfet del «gran contacte científic, de l’intercanvi d’informació que s’ha produït a escala global, a tot el món, molt ràpid». Va posar l’accent també en la gran capacitat de replicar-se que té la COVID-19 i va destacar la importància de testar i tractar les persones de manera molt immediata: «Si tractes molt precoçment, pots evitar una evolució greu.»

Joan Ramon Laporte, membre de la SECCB, va ser molt crític amb la gestió de la pandèmia, tant política com sanitària. Va recordar l’efecte devastador que el virus ha tingut en les residències de gent gran i va lamentar que la crisi hagi agafat el sector sanitari sense «mètodes diagnòstics». Va mostrar-se convençut que la medicina «és ignorant» i que cal «aprendre la lliçó». Va afirmar que el sector sanitari havia actuat amb irresponsabilitat pel fet d’«incloure en els protocols terapèutics de les institucions fàrmacs que no tenen eficàcia provada». També va lamentar que, en un moment de pandèmia global, la recerca no hagi passat de «la competència a la cooperació». També va ser molt dur amb les revistes científiques, ja que considera que «han fet el ridícul» publicant informacions sense contrastar. Tampoc no es va mostrar optimista amb els pronòstics que asseguren una vacuna per a la COVID-19 per als propers mesos i va advocar per una societat que «ha d’aprendre a viure amb riscos i sabent que no té la solució per a tot».

Guillem López Casasnovas, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va abordar les conseqüències econòmiques de les pandèmies, que, per a ell, «ens igualen a tots i enfonsen l’economia». L’economista creu que en aquesta crisi «s’ha demostrat la importància de tenir institucions públiques que funcionin i que, aquesta vegada, no han estat a l’altura del tsunami». Sobre la resposta inicial del Govern espanyol, va assegurar que va arribar tard i malament. També va ser crític amb la gestió sanitària: va lamentar sobretot la recentralització de competències del Govern de Pedro Sánchez. Finalment, va subratllar la importància dels recursos que arriben d’Europa, tant per a afrontar la despesa corrent com per a invertir en la recuperació de l’economia.

Martí Domínguez Romero, membre de la SECCB, va parlar de la comunicació que s’ha fet de la pandèmia. Va lamentar els termes bèl·lics de les primeres rodes de premsa del Govern espanyol i va advertir sobre la gran explosió de notícies falses que ha desencadenat la crisi, sobretot a les xarxes socials. També va fer referència a la crisi que els mitjans de comunicació arrosseguen ja des de fa vint anys, amb l’aparició d’Internet, que els ha portat a redaccions molt poc especialitzades. Finalment, va defensar la necessitat de situar la pandèmia en un context global de canvi climàtic i no tractar-la com si fos un fenomen circumstancial.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.