Notícies i actualitat
El 22 de novembre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el Simposi Dolors Monserdà i Vidal, dins el marc de l’Any Dolors Monserdà, comissariat per Marta Pessarrodona, que es planteja com a objectiu principal descobrir Monserdà com a referent feminista, literari i periodístic.
La inauguració del simposi va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Oriol Ponsatí-Murla, director de la Institució de les Lletres Catalanes, en substitució de Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ros va parlar de la importància dels anys en què es commemora el naixement o la mort d’algú i va demanar que el Simposi Dolors Monserdà la «presenti amb tots els seus valors a la ciutadania, ja que de ben segur és força desconeguda». A més, el president de l’IEC va remarcar el fet que «en el moment en què Monserdà escrivia potser al seu entorn li podia semblar sorprenent que una dona escrivís, que fes teatre, que presidís uns jocs florals… Avui veiem que era una dona avançada al seu temps.»
Per la seva banda, Oriol Ponsatí-Murla va excusar la presència de la consellera de Cultura, i va explicar que «sobre Dolors Monserdà, Teresa Pàmies deia que es prenia llibertats com la d’opinar, d’observar l’entorn, de comentar-lo com a dona sense esperar que els homes que decidien li ho concedissin. Al marge dels factors contextuals de l’època, em sembla d’una radicalitat extrema i d’una actualitat i vigència extrema. Al final, les llibertats només es conquereixen d’una manera: sense demanar permís. Una cosa que t’han de concedir ja no és una llibertat. Les llibertats s’exerceixen. L’actitud que Dolors Monserdà va tenir com a escriptora, com a feminista i com a activista encara ens pot donar grans lliçons avui.»
La producció literària de Monserdà s’inicià amb la poesia al voltant del 1870. Els seus poemes foren guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 esdevingué la primera dona presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. També escrigué teatre —va estrenar dues obres al Teatre Romea—, així com articles en publicacions periòdiques —va col·laborar amb La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Feminal, entre d’altres.
Cap al 1890, Monserdà decidí afrontar el repte de la novel·la, gènere en el qual realment excel·lí. Coneixia les obres dels seus contemporanis i era conscient de la fascinació de les dones de l’època per les novel·les. Entengué que aquest gènere era un instrument útil com a vehicle ideològic al servei del seu compromís social. Volia transmetre uns missatges molt concrets a un públic femení ampli i, per això, fou la primera dona que s’atreví a fer novel·la a Catalunya.
El simposi es va estructurar precisament entorn d’aquestes dues vessants: la de novel·lista i la de dona compromesa amb la condició social de les dones. Al matí, les ponències se centraren en els orígens de la novel·la catalana moderna, de la qual se la considera pionera. Es tractà l’ús del gènere per part de l’autora com a pretext per a abordar altres temes, la novel·la abans de Monserdà, els Jocs Florals i la seva relació amb Víctor Català.
A la tarda, l’atenció es va centrar en la dimensió social de l’escriptora, el paper social de la dona i el feminisme. Va cloure l’acte una lectura de textos inèdits de Dolors Monserdà a càrrec de Núria Riera.