Notícies i actualitat
La conferència, titulada «El parlar veraç i el govern de si mateix», va tancar el dilluns 30 de setembre un curs de lectura sobre el filòsof francès Michel Foucault organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Miguel Morey, escriptor, traductor i catedràtic emèrit de filosofia a la Universitat de Barcelona, va ser l’encarregat d’analitzar el pensament de Foucault.
El professor Joan Comes, membre de la secció de Filosofia Pràctica de la Societat Catalana de Filosofia, va donar la paraula al doctor Morey, que va anar desgranant l’obra de Foucault fins a arribar als seus darrers treballs, en els quals «planteja el problema de la relació amb un mateix i amb els altres». El filòsof francès va tenir tres etapes filosòfiques diferents: l’arqueologia del saber, la genealogia del poder i una tercera etapa que no va poder acabar i que no s’ha batejat amb un únic nom, però que «gira entorn de la subjectivitat». «Una altra manera de descriure la seva obra és respondre a les preguntes: què sé?, què puc?, qui soc?», va afegir.
Pel que fa al fil conductor en l’obra del filòsof, segons Morey és «la relació del subjecte i la veritat», una idea que està sota el paraigua de Nietzsche. Com l’autor alemany, Foucault va rebutjar les evidències que es justifiquen per tradició. Morey va argumentar que «va intentar desmentir, treure les capes de racionalitat afegides que no ens deixen veure l’objecte, posar interrogants sobre el caràcter obvi de les coses». El filòsof va criticar «tots els que es declaraven humanistes, com Sartre, i va rebutjar tot tipus d’universal antropològic».
El conferenciant també es va referir a l’estudi que Foucault va fer «d’institucions de tancament com l’escola, la fàbrica, la presó o el manicomi, totes elles posades en marxa per aplicar procediments disciplinaris». El filòsof francès va concloure que «l’existència d’aquestes institucions va exigir l’aparició de les ciències humanes, que n’havien de tutelar el funcionament».
Morey es va referir a les obres més importants de Foucault, com Història de la bogeria en l’època clàssica, Les paraules i les coses o el seu projecte sobre la història de la sexualitat, en què afirma que no hi ha diferència entre els defensors de la llibertat sexual i els repressors, perquè tots dos «atorguen valor de veritat a allò que té a veure amb el sexe», és a dir, li donen categoria d’essencial.
Finalment, el doctor Morey va parlar de la noció de poder, que Foucault va posar al centre de la seva obra. Per a ell, «el poder disciplinari decimonònic s’havia convertit en un poder que tenia com a raó de ser garantir la seguretat de la població, cosa que va donar lloc a la societat de control». En aquest punt, Foucault «va substituir les nocions de poder i de saber per la de govern». I amb aquest terme com a objecte central d’estudi, va plantejar que hi ha «una homologia entre la manera de governar-se un mateix i la manera de governar els altres». En aquesta línia, va posar sobre la taula les preguntes: «què fer amb un mateix, en què convertir el que som, i com modificar-nos a través del que va anomenar tècniques de vida». Per acabar, Morey va comentar que, entre aquestes pràctiques, la que va tenir més ressò va ser la franquesa, la veracitat, que ell va emmarcar en el concepte de retòrica clàssica de parresia.