Notícies i actualitat
El 14 de setembre es va celebrar el tercer dels quatre concerts del cicle Música al claustre, que l’IEC organitza des del 2012 amb l’objectiu de recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. Enguany, el cicle es titula «Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell», i té com a eix central l’obra del compositor, musicòleg, pedagog i crític Felip Pedrell. El tercer concert, que a causa de la pluja va haver-se de celebrar a la sala Prat de la Riba, va ser a càrrec del Trio Arriaga, format per Daniel Ligorio, piano; Felipe Rodríguez, violí, i David Apellániz, violoncel. Van interpretar peces d'Enric Granados, Robert Gerhard i Gaspar Cassadó. El pròxim concert se celebrarà el 22 de novembre. Consulteu el programa complet del cicle.
En l’organització del cicle Música al claustre col·laboren el Museu de la Música de Barcelona, que aporta els instruments històrics que permeten reviure el so de l’època, i l’Academia Europaea.
Pedrell, polifacètic i capdavanter
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) va ser compositor, musicòleg, pedagog i crític musical, i capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Va establir contactes amb la música estrangera en diversos viatges a Itàlia i a França, que van definir-lo com a compositor de música culta i popular. Va fundar els estudis musicològics a l’Estat espanyol, i com a compositor va crear òperes (I Pirinei i La Celestina, 1902; El comte Arnau, 1904), poemes simfònics (La veu de les muntanyes,1877), sarsueles (La guardiola, 1873), obres religioses (Al·leluia, 1865) i composicions de cambra (Gaillarde, 1879). Entre altres treballs musicològics, va publicar el Diccionario técnico de la música(1894) i el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles (1894-1897). També va editar música antiga culta o popular (Salterio sacro-hispano, 1892-1905; Cancionero musical popular español, 1919-1922), les obres completes de Tomás Luis de Victoria (1902-1912) i els madrigals i la missa de rèquiem de Joan Brudieu (en col·laboració amb Higini Anglès, 1927). Renovà el llenguatge musical i va ser l’iniciador d’un teatre líric nacional hispànic. Els seus deixebles van ser Enric Granados, Manuel de Falla i Robert Gerhard; en l’aspecte musicològic, Higini Anglès, i en el folklòric, Nemesio Otaño i José Antonio Donostia.