El Ple de l’IEC va aprovar dilluns, 27 de juny, la incorporació de Miquel Canals i Artigas, Àngel Messeguer i Peypoch i Antoni Olivé i Ramon a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, com a membres numeraris, i de Jaume Casals i Pons, Josepa Cucó i Giner, Carles-Enric Riba i Campos i Xavier Vives i Torrents a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, també com a membres numeraris. D’altra banda, es va nomenar Montserrat Guibernau i Berdun, com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i Denise Boyer, com a membre corresponent de la Secció Filològica.
Com es pot fer una bona escudella barrejada? Quin és el secret d’un bon empedrat? A més de la fruita confitada, quins són els ingredients indispensables per a preparar una coca de Sant Joan? Les respostes es poden trobar a les pàgines del Corpus del patrimoni culinari català, el receptari de la gastronomia catalana més complet que s’ha fet fins ara. El llibre recull 1.136 entrades, les quals formen part de la història de la gastronomia del país, com poden ser el pollastre amb escamarlans, l’arròs a la cubana o les mandonguilles amb sèpia i pèsols. Aquesta obra, editada per l'Institut Català de la Cuina, es presentarà demà, dimarts 28 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
L’entrada a la societat postindustrial i globalitzada ha generat nous reptes i contradiccions per al català com a llengua científica. D’una banda, les universitats són una de les institucions socials que incorporen més no catalanoparlants a l’ús actiu del català i, en un context d’unió europea, el món universitari contribueix a la internacionalització de les societats catalanòfones. De l’altra, el món de la recerca s’ha decantat de manera massiva cap a l’anglès. Aquest fet, sumat a l’alt grau de mobilitat en els àmbits científics i investigadors i la rapidesa dels canvis, ha fet que la realitat sociolingüística del món científic en les societats catalanòfones sigui plena d’incerteses i dubtes. Els casos del català, el suec, el flamenc i l’hebreu en l’àmbit científic s’han analitzat avui, dia 21 de juny, en el simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques», que ha tingut lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
El Ple de l’IEC va aprovar dilluns, 27 de juny, la incorporació de Miquel Canals i Artigas, Àngel Messeguer i Peypoch i Antoni Olivé i Ramon a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, com a membres numeraris, i de Jaume Casals i Pons, Josepa Cucó i Giner, Carles-Enric Riba i Campos i Xavier Vives i Torrents a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, també com a membres numeraris. D’altra banda, es va nomenar Montserrat Guibernau i Berdun, com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i Denise Boyer, com a membre corresponent de la Secció Filològica.
Com es pot fer una bona escudella barrejada? Quin és el secret d’un bon empedrat? A més de la fruita confitada, quins són els ingredients indispensables per a preparar una coca de Sant Joan? Les respostes es poden trobar a les pàgines del Corpus del patrimoni culinari català, el receptari de la gastronomia catalana més complet que s’ha fet fins ara. El llibre recull 1.136 entrades, les quals formen part de la història de la gastronomia del país, com poden ser el pollastre amb escamarlans, l’arròs a la cubana o les mandonguilles amb sèpia i pèsols. Aquesta obra, editada per l'Institut Català de la Cuina, es presentarà demà, dimarts 28 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
L’entrada a la societat postindustrial i globalitzada ha generat nous reptes i contradiccions per al català com a llengua científica. D’una banda, les universitats són una de les institucions socials que incorporen més no catalanoparlants a l’ús actiu del català i, en un context d’unió europea, el món universitari contribueix a la internacionalització de les societats catalanòfones. De l’altra, el món de la recerca s’ha decantat de manera massiva cap a l’anglès. Aquest fet, sumat a l’alt grau de mobilitat en els àmbits científics i investigadors i la rapidesa dels canvis, ha fet que la realitat sociolingüística del món científic en les societats catalanòfones sigui plena d’incerteses i dubtes. Els casos del català, el suec, el flamenc i l’hebreu en l’àmbit científic s’han analitzat avui, dia 21 de juny, en el simposi 
