Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC)

Direcció

Pere J. Quetglas Nicolau
Institut d'Estudis Catalans - Universitat de Barcelona

2018:
Director: Pere J. Quetglas Nicolau (UB). 
Equip investigador: Ana Gómez Rabal (Coord. ed.) (CSIC), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (UB), Ma. Antònia Fornés Pallicer (UIB), Joan Maria Jaime Moya (Friedrich-Schiller-Universität, Jena, Alemanya), Carlos Prieto Espinosa (UB-CSIC), Anahí Álvarez Aguado (UB)
 
2012 - 2017:
Director: Pere J. Quetglas Nicolau (UB)
Equip investigador: Ana Gómez Rabal (Coord. ed.) (CSIC), Marta Segarrés Gisbert (Ed.) (UB), Marta Punsola Munárriz (Ed.) (UB),  Mercè Puig Rodríguez-Escalona (UB), Maria Antònia Fornés Pallicer, Joan Maria Jaime Moya i Adelaida Terol Amigó
Col·laboradors:  Empar Espinilla Buisán, Salvador Iranzo Abellán
Direcció informàtica: Pere Farró Sales
 
2010:
Director: Pere J. Quetglas Nicolau (UB), Joan Bastardas Parera (†2009)
Ponent: Joan A. Argenter Giralt (IEC/UAB)
Comitè: Pere J. Quetglas Nicolau, Joan Bastardas Parera (†2009), Ana Gómez Rabal, Teresa Gràcia Sahuquillo, Lluïsa de Nadal Caparà, Mercè Puig Rodríguez-Escalona, Salvador Iranzo Abellán [Font: Informes UAI, 2008-2010]
 
1989-1990:
Director: Joan Bastardas Parera
Col·laboradors: Teresa Gràcia Sahuquillo; Lluïsa de Nadal Caparà; Pere Quetglas Nicolau 
 
 
Director UAI: H. Pirenne (1920-1921); J.J. Salverda de Grave (1922-1924); H. Baxter (1925-1954); F. Blatt (1954-1980); Y. Lefèvre (1980-1985); J. Monfrin (1985-1995); J. Monfrin i F. Dolbeau (1995-1999); B. Guenée i F. Dolbeau (1999-2003); F. Dolbeau i Michel Zink (2004- )
Síntesi

Elaboració d’un ampli diccionari en què són consignades críticament les innovacions lèxiques i semàntiques del llatí medieval de l’alta edat mitjana catalana (800-1131) i també el lèxic pertanyent a la mateixa llengua catalana d’aquest període. 
 
La seva execució pràctica i material es duu a terme dins la Institució Milà i Fontanals del CSIC, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de Barcelona.
 
La realització del GMLC, com a continuació del camí traçat durant els anys 90, es vertebra actualment en dues línies de treball que es poden definir de redacció, la primera, i d’informatització i digitalització dels textos, la segona. A més, es treballa en un diccionari multilingüe (català, castellà i anglès).
 
La pretensió del GMLC és posar a l’abast de filòlegs, lingüistes, historiadors, juristes i, en general, de tota persona interessada per l’Alta Edat Mitjana el lèxic llatí específic que presenten els textos escrits a Catalunya des del segle IX fins al XII; el llatí d’aquest període és especialment interessant per ser el punt de confluència entre la llengua llatina medieval i la incipient llengua romanç. Els treballs del GMLC es concreten, per una part, en la continuació de l’edició del Glossarium. I per una altra part, i amb la finalitat de fer possible un més àgil maneig dels fons textuals utilitzats en l’elaboració del glossari, s’està portant a terme un procés de digitalització dels textos documentals originals i del material lexicogràfic reunit per a la redacció, amb l’objectiu també de posar-los a l’abast dels investigadores a través de la xarxa.
 
El desenvolupament del projecte del GMLC s’articula al voltant de dues línies complementàries i indissociables:
 
1. Actualment, s’estan duent a terme les tasques de redacció següents:
  • Revisió dels articles ja redactats corresponents a veus de procedència germànica.
  • Redacció d’articles de procedència cèltica
  • Redacció d’articles corresponents al lèxic de l’alimentació 
  • Redacció d’articles de procedència grega
  • Adaptació d’articles de les lletres F i G als criteris uniformadors i racionalitzadors que es van aplicar en la revisió del volum I (lletres A-D, publicades en paper del 1961 i al 1985, revisió finalitzada l’any 2020) 
En la versió digital final, totes les veus apareixeran en versió trilingüe (català, espanyol i anglès).
 
2. Digitalització de textos i desenvolupament del Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) que actualment supera els 24.000 documents, corresponents a més de 70 edicions de cartularis. http://gmlc.imf.csic.es/codolcat
 
 
El recorregut del grup està emmarcat, així doncs, en trajectòries similars i empreses anàlogues en altres països europeus, com són els projectes següents: el Novum Glossarium Mediae Latinitatis, diccionari europeu de llatí medieval, de la composició del qual s’encarrega el Comitè Du Cange (Institut de Recherche et Histoire de Textes – CNRS, París); el Dictionary of Medieval Latin from British Sources (Oxford-Londres); el Mittellateinisches Wörterbuch, diccionari del llatí medieval dels territoris de llengua alemanya (amb seu a l’Acadèmia de Ciències de Baviera, Munic); el Léxico latinorromance del reino de León (amb seu a la Universitat de Lleó); o el Lexicon Mediae et Infimae Latinitatis Polonorum (amb seu a l’Acadèmia de Ciències de Polònia, Cracòvia). Així mateix, la creació del CODOLCAT està inspirada en les activitats del grup del Corpus Documentale Latinum Gallaeciae (CODOLGA), amb seu al Centre Ramon Piñeiro, a Santiago de Compostela; i, alhora, ha servit d’inspiració per a la posada en funcionament del Corpus Documentale Latinum Valencie (CODOLVA), amb seu a la Universitat d’Alacant; i del Corpus Documentale Latinum Portucalense (CODOLPOR), amb seu a la Universitat de Lisboa. 
 
La confluència entre els equips europeus de lexicografia llatinamedieval ha motivat l’interès per crear una plataforma comuna que permeti la consulta dels diferents diccionaris a mesura que tots ells vagin estant publicats en línia. Els responsables del GMLC han establert ja una xarxa comuna amb els altres equips espanyols de lexicografia llatina medieval per tal de posar en marxa una plataforma comuna de consulta dels corpus corresponents a cada un dels territoris.
 

Abstract
 
The Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC) is a dictionary of the Latin and Romance terms documented in the lands corresponding to the lingüístic domain of Catalan between the eight and twelfth centuries. To create the dictionary we are using a card System with moret han 50,000 entries plus a broad corpus of digitalized text, currently containing more than 24,000 documents. This corpus has grown into a lexical data base, CODOLCAT, which provides direct access moret than 4,000 texts (version 3, MMXIV; ISSN: 2255-0615). Its simple and Advanced search options allow users to browse the documentary corpus with ease.

 

Paraules clau

Lexicografia llatina; llatí medieval; català preliterari, bases de dades; edició digital

 

Inici del projecte

1985 -

 

Antecedents

La trajectòria del programa s’insereix en el Novum Glossarium Mediae Latinitatis (NGML) de la UAI, que hi dona suport des de l’any 1920 (programa de la categoria B).

A Barcelona, l’any acadèmic 1952-1953, un grup d’ajudants de la càtedra de llatí de M. Bassols de Climent, entre els qual s’hi trobava Joan Bastardas Parera, es va unir al projecte NGML. Així doncs, en el curs 1956-1957, coincidint amb el moment en què l’Escola de Filologia de Barcelona del CSIC va poder disposar de locals adients, es va prendre la decisió d’emprendre la publicació d’un glossari realitzat.

L’any 1960 va sortir el primer fascicle (A-Aragalius) del GMLC. L’equip de redacció dirigit pel professor J. Bastardas va continuar el seu treball en la mateixa línia fins a completar la publicació, el 1985, del primer volum, corresponent a les lletres A, B, C i D (fascicles 1-9).

El procés normal d’elaboració va sofrir un cert alentiment que coincidí amb la publicació del darrer fascicle del primer volum: causes pressupostàries i esplet de publicacions de documents medievals. Amb el temps, hom s’adonà de la impossibilitat de continuar en aquesta línia i s’encetà una orientació mixta: continuar amb la publicació prenent com a base els fitxers existents i, a més, crear una base informàtica amb tots els documents recents.

Les possibilitats que oferien els nous mitjans tècnics van fer pensar en la conveniència d’elaborar un fitxer informatitzat. En conseqüència, per tal de continuar amb les tasques de buidatge dels documents i de redacció dels articles i, al mateix temps, per tal d’iniciar la informatització, es van reforçar els acords establerts entre la Institució Milà i Fontanals del CSIC i la Universitat de Barcelona, i els que aquestes dues institucions havien establert, des del 1985, amb l’Institut d’Estudis Catalans. 

 

Resultats

Glossari (lletres A, B, C, D, F i G)

M. Bassols de Climent, Joan Bastardas Parera (dir.) (1960-1985): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, voces latinas y romances documentadas en fuentes catalanas del año 800 al 1100. Vol. I (A-D). Barcelona: CSIC-Universidad de Barcelona.
Redactors principals del primer volum: E. Rodon Binué, D. Condom Gratacós, R. Quevedo Sensat, M. Cinta Català Poch, T. Gràcia Sahuquillo, M. Arnan Castells, L. de Nadal Caparà, I. Rakosnik Hernández. Altres col·laboradors: C. Huguet Tribó, I. Martínez Martín, Á. Mestres Tibau, M. Montané Tuca, J. Morató Thomas, O. Nortes Valls, J. Soler García, J. Soria Escudero, J. Viera Grenier.
 
Joan Bastardas Parera (dir.): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes de l’any 800 al 1100. Fasc. 11 (F), Barcelona: CSIC, 2001 i fasc. 12 (G), Barcelona: CSIC, 2006.
Cap de redacció dels fascicles 11 i 12: Teresa Gràcia Sahuquillo. Equip de compilació i redacció: Joan Bastardas Parera, Ana Gómez Rabal (fasc. 12), Teresa Gràcia Sahuquillo, Lluïsa de Nadal Caparà, Pere J. Quetglas Nicolau
 
Joan Bastardas Parera (dir.): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, fasc. 12 (G), Barcelona, CSIC, 2006.
 
Joan Bastardas, Ana Gómez Rabal, Teresa Gràcia, Pere J. Bastardas (curatores) Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, vol. I (A-D), 2a ed. Barcelona, CSIC (en premsa).
 
 
Llibres, articles i capítols de llibres relacionats amb el projecte:
 
M. Antònia Fornés Pallicer (ed.) Paleògrafs i editors: mètodes, objectius i experiències. Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2019. S’hi inclouen treballs de M. A. Fornés Pallicer «Lexicografia i paleografia: una relació necessària» (pp. 9-15), Mercè Puig Rodríguez-Escalona «Mots fantasmes: una història sense fi» (pp. 63-72) i Pere J. Quetglas «Una mirada des de la lexicografia» (pp.73-82). 
 
Ana Gómez Rabal – Alberto Montaner «Sobre el adjetivo mediolatino armelinus y su parentela románica: una posible etimología árabe» A: Romanistisches Jarhbuch 70 (2019), pp. 318-334.
 
Ana Gómez Rabal; Jacqueline Hamesse; Marta Pavón Ramírez (eds.): El lenguaje del arte. Evolución de la terminología específica de manuscritos y textos. Basel, FIDEM, 2019. (Textes et Études du Moyen Âge, 94). S’hi inclouen treballs de Mercè Puig Rodríguez-Escalona «El laberinto de los libros y sus nombres. Procedimientos denominativos en la Alta Edad Media» (pp. 1-47), Pere J. Quetglas «Para problemas, los colores. Variación e innovación en la terminología cromática de la latinidad altomedieval hispánica» (pp. 49-121), i A. Gómez Rabal; J. Hamesse; M. Pavón Ramírez (pp. IX-XXXI) «Usos y utilidades en la terminología sobre los manuscritos y sus textos: rezones para una discusión reflexiva».
 
Joan M. Jaime Moya «En torno a las voces camisia (camisa), camis y camisus en el latín medieval de Cataluña: un posible germanismo a través del céltico» A: Maria Cap-Bun i Florentina Nicolae (ed.) Studiile Romaniesti in anul centenarului. Bucuresti, Editora Universitara, 2019, pp. 375-380. 
 
Joan M. Jaime Moya «La aportación del léxico militar de origen germánico en la formación de la lengua catalana» A: Manel Bellmunt Serra and Joan Mahiques Climent, Literature, Science & Religion: Textual Transmission and Translation in Medieval and Early Modern Europe. Reichenberg, Kassel (en premsa)
 
José Carlos Martín Iglesias; Salvador Iranzo Abellán «Dos nuevos fragmentos manuscritos del siglo XI de la Vita uel passio s. Desiderii (BHL 2148) de Sisebuto de Toledo: transcripción y estudio» A: Analecta Bollandiana 138, 2020, pp.612-621 (en premsa)
 
Carlos Prieto Espinosa «Arquitectos, pintores y escultores en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: Estudio léxico de los oficios relacionados con el arte» A: S. Cruz et al. «Nonnulla Spec Iuventutis» Nuevas Contribuciones en Estudios Clásicos, Salamanca, Universidad de Salamanca, 2019, pp. 161-168.
 
Carlos Prieto Espinosa «Términos para designar a los campesinos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval» A: Estudios Clásicos, Anejo 5 Omnia ab his et in his omnia, 2019, pp. 121-128.
 
Carlos Prieto Espinosa; Ignais Vidiella Puñet, Víctor Sabaté Vidal et al. (eds.). VII Congreso Nacional Ganímedes. Libro de resúmenes, Barcelona: Asociación Ganimedes, 2019.
 
Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.) Projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya, Roma, Viella 2019. S’hi inclouen els treballs següents: M. Puig Rodríguez-Escalona «Introducció. Sobre les projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya» i «La fórmula quod uulgo dicitur en la documentación latina medieval del dominio lingüístico catalán (siglos IX-XI)» (pp. 7-12 i 65-94); Ana Gómez Rabal «Conceptualización lexicográfica en tiempos digitales: la integración entre diccionario y corpus» (pp.13-36); Pere J. Quetglas «Els escrivans i les seves famílies: l’escola del comtat i bisbat de Barcelona» (pp. 37-64); Adelaida Terol Amigó «El lèxic de l’alimentació en la documentació llatina de la Catalunya altmedieval» (pp. 95-134); Joan M. Jaime Moya «Estudio del léxico germánico en el latín medieval de Cataluña» (pp. 135-159); Marta Punsola Munárriz «Els hel·lenismes a la documentació llatina de la Catalunya altmedieval» pp. 161-190; i Maria Antònia Fornés; Pere J. Quetglas «Enfermedades, enfermos y médicos en la documentación latina de la Catalunya altomedieval» (pp. 191-210).
 
Carlos Prieto Espinosa «Arquitectos, pintores y escultores en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: Estudio léxico de los oficios relacionados con el arte» A: S. Cruz et al. Nonnulla Spes Iuuventutis. Nuevas Contribuciones en Estudios Clásicos, Salamanca, Universidad de Salamanca, 2019, pp. 161-168. 
 
Carlos Prieto Espinosa «Términos para designar a los campesinos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval» A: Estudios Clásicos, Anejo 5 Omnia ab hi et in his omnia, 2019, pp. 121-128. 
 
Pere J. Quetglas; Mercè Puig Rodríguez-Escalona «La nissaga dels Vidal de Castelló: una ficció narrativa a partir de personatges reals» A: Liburna 14 suplemento, 2019, pp. 311-324.
 
 
M. Antònia Fornés Pallicer; Mercè Puig Rodríguez-Escalona, “Paisajes literarios en la Cataluña altomedieval”. A: E. Pérez Rodríguez (ed.). Las palabras del paisaje y el paisaje en las palabras de la Edad Media. Estudios de la lexicografia latina medieval hispana. Turnhout, Brepol, 2018, p.59-82 (Corpus Christianorum, Lingua Patrum XI).
 
Ana Gómez Rabal: “Le latin médiéval du Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae: un projet lexicographique dans un contexte européen”, A: J. Ducos, F. Isaac, X.-L. Salvador (coord.), Les états anciens de la langue à l’heure du numérique, París  Diachroniques 7 (2018), p. 121-139.  
 
Salvador Iranzo Abellán, “La transmisión de la producción epistolar hispana de la Antigüedad tardía y de época visigoda”. A: K. Herbers-T.Deswarte-C.Scherer (eds.), Frühmittelalterliche Briefe: Überliefung (4-11, Jarhundert) / La lettre au Moyen Âge: transmission et tradition épistolaires (IVè-XIè siècles) Köln-Weimar-Wien, Böhlau Verlag, 2018, p. 255-267.
 
Salvador Iranzo Abellán, “La ductibilidad del género epistolar en época visigoda”, A: Deswarte-K.Herbers-H.Sirantone (eds.) Epistola 1. Écritures et genre épistolaires, IVè-XIè siècle, Madrid, Casa de Velázquez, 2018, p. 209-220. 
 
Carlos Prieto Espinosa, “Los nombres de oficio de un juramento de fidelidad de Carcasona de 1067 (LFeud. II 832): Latín y catalán, lenguas en contacto”, A: N. Pacheco Catalán et al. Culturas en contacto: conflicto, asimilación e intercambio, Oxford, BAR, 2018, p. 115-122 (BAR Interational Series, 2887).
 
Mercè Puig Rodríguez-Escalona – Pere Quetglas Nicolau- Ana Gómez Rabal, “Virtuosismes lèxics més enllà de la literatura” Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 8 (2018) A: A.Guzmán – J. Velaza, eds. Miscellanea philologica et epigraphica Marco Mayer oblata, p. 756-763.
 
Ana Gómez Rabal, “Historias y palabras: dos instrumentos filológicos y una pesquisa lexicográfica”, A: A.I. Carrasco Manchado (dir.) El historiador frente a las palabras Lenguaje, poder y política en la sociedad mercantil: nuevas herramientas y propuestas, Lugo, Axac, 2017, p. 55-68 (Colección Medievalismo Crítico, 1)
 
Joan Maria Jaime Moya “Entre el ‘bosque’ y la ‘floresta’ en el latín medieval de Cataluña”, A: Manuel Márquez – Isabel Velázquez Soriano (eds.) Roma, presencia y reminiscencia histórica. De la ocupación profesional al desarrollo de las artes, Madrid, Sociedad de Estudios Latinos (SELat) (en premsa).
 
Carlos Prieto Espinosa, “Términos del léxico de los oficios con una sola aparición en la documentación latina de la Cataluña altomedieval”. A: J. de la Villa Polo et al., «Conuentus Classicorum». Temas y formas del mundo clásico, vol. II. Madrid, Sociedad Española de Estudios Clásicos, 2017, p. 431-438.
 
Mercè Puig Rodríguez-Escalona – M. Antònia Fornés Pallicer. “El proceso legal contra la falsificación de documentos en la Cataluña altomedieval: el obispado de Elna contra Ermel·la (año 1000)”. A: J. Meirinhos – C. López Alcalde – J. Rebalde (eds.), Segedo e Descoberta na Idale Média. Secrets and Discovery in the Middle Ages, Barcelona – Roma, FIDEM, 2017, p. 381-389 (Textes et Études du Moyen Àge, 90).
 
Ana GÓMEZ RABAL – Pere J. QUETGLAS NICOLAU: “Vicios ocultos y virtudes públicas. Lo que se esconde detrás de la documentación latina medieval catalana”, dins J. Meirinhos (ed.), Segredo e Descoberta na Idade Média. Secrets and Discovery in the Middle Ages, Roma, FIDEM 2017, pp. 391-400 (Textes et Études du Moyen Âge, 90).
 
M. BASSOLS DE CLIMENT: Sintaxis latina, edició de L. Ferreres, P. J. Quetglas i P. Borrell, Barcelona, Edicions de la UB, 2015.
 
Esther ARTIGAS, Xavier ADIEGO, Jordi AVILÉS, Laura CABRÉ, Lambert FERRERES, Mercè PUIG, Pere QUETGLAS, Alejandra DE RIQUER, Glòria TORRES: “De floribus florilegiisque Barcinonensibus”, Manipulus studiorum, Madrid, Escolar y Mayo Editores, 2014, pp. 951-1056 [ISBN: 978-84-16020-24-9].
 
M.ª Antònia FORNÉS PALLICER, Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “Comportamientos fraudulentos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval”, dins J. Meirinhos (ed.), Segredo e Descoberta na Idade Média. Secrets and Discovery in the Middle Ages, Roma, FIDEM (en premsa).
 
M.ª Antònia FORNÉS PALLICER, Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “El proceso de elaboración y edición de la obra ciceroniana según las Cartas a Ático”, Euphrosyne. Revista de Filologia Clássica 41 (2013), pp. 343-355.
 
Ana GÓMEZ RABAL, “Palabras de notarios e interpretacions de lectores: entre documentos, poemes y un glosario de latín medieval”. A: Paola Maffei, Gian Maria Varanini (ciratores), “Homo alit artes”, Studi per il settantesimo compleanno di Mario Ascheri: Il camino delle idee dal medioevo all’antico regime. Diritto e cultura nell’esperienza europea, Firenze, Firenze University Press, 2014, pp. 215-225.
 
Ana GÓMEZ RABAL, Marta SEGARRÉS GISBERT: “Vocabulario técnico del agua en el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 71 (2013), pp. 95-109.
 
Ana GÓMEZ RABAL: Ciceró: L’amistat (introducció, traducció del llatí al català i notes), Martorell, Adesiara, 2013 [ISBN: 978-84-92405-61-9]. 
 
Ana GÓMEZ RABAL: “La geometría y la aritmética en un discurso filosófico: Cicerón y Calcidio traductores matemáticos del Timeo de Platón”, Euphrosyne. Revista de Filologia Clássica 41 (2013), pp. 85-98. 
 
Ana GÓMEZ RABAL, Pere J. QUETGLAS: “Dins i fora de la ciutat: els nostres veïns de l’any 1000”, dins Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Ana GÓMEZ RABAL, Roser SALICRÚ I LLUCH, Pere VERDÉS PIJUAN (eds.): A l’entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, 2013, pp. 255-267.
 
Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “Olivier BIAGGINI, Bénédicte MILLAND-BOVE (eds.), Miracles d’un autre genre. Récritures médiévales en dehors de l’hagiographie, Madrid, Casa de Velázquez, 2012”, Anuario De Estudios Medievales 44/1 (2014), pp. 545-549 [ISSN 0066-5061].
 
Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Pere J. QUETGLAS: “El léxico alimentario en la documentación de la Cataluña medieval”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 71 (2013) pp. 67-80
 
Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: Innovacions lèxiques i semàntiques en la documentació llatina medieval catalana. Lexical and Semantic Innovations in Medieval Latin Documents, Barcelona, Publicacions i Edicions UB, 2013 (Col·lecció Lliçons. Lessons 3) [ISBN: 978-84-475-3586-6]. 
 
Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “Per carnaval… no es menja carn!”, Medievalistes en bloc. El blog de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), editat per Sàpiens (12/02/2013). Consulta en línia: http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/
 
Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, M.ª Antonia FORNÉS PALLICER, Ana GÓMEZ RABAL, Pere J. QUETGLAS: “Helenismos y palabras fantasmas en el documento de 1055 contra Guillem de Gurb”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (ALMA) 70 (2012), pp. 265-272.
 
Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Lluís B. Polanco Roig, The Liber elegantiarium by Joan Esteve. A Catalan-Latin Dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture”, Estudios Clásicos (en premsa) [ISSN: 0014-1453].
 
Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Jornada Lexicografia llatina medieval en xarxa amb motiu de la presentació del CODOLCAT (16 de març de 2012)”, Estudis Romànics 35 (2013), pp. 671-673, dins la secció “Crònica” (pp. 631-689).
 
Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Irene Llop, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres”, Anuario de Estudios Medievales 43/1 (2013), pp. 369-370.
 
Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Jesús Alturo i Perucho, Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”, Anuario de Estudios Medievales 43/1 (2013), pp. 347-348.
 
Pere J. QUETGLAS NICOLAU: “Llenguatge jurídic i llenguatge poètic: les gosadies del comte-bisbe Miró Bonfill”, Anuario de Estudios Medievales, 45/1 (2015), pp. 185-194.
 
Pere J. QUETGLAS NICOLAU, Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “L’edició de documents medievals: problemes, recursos i solucions. El cas de les dobles edicions”, Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 4 (2014 [publicat el 2015]), pp. 85-101.
 
Pere J. QUETGLAS: “Antoni BIOSCA BAS, Historia de José y Asenet. Edición crítica y traducción de la primera versión latina, Madrid, CSIC, 2012, 184 pp. (Colección Nueva Roma; 37). ISBN 978-84-0009-511-6”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), pp. 1028-1029 [ISSN: 0066-5061].
 
Pere J. QUETGLAS: “Elvis MALLORQUÍ (ed.), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), 2 vols., Barcelona, Fundació Noguera, 2013, 960 pp. (Col·lecció Diplomataris; 64-65). ISBN 978-84-9975-391-1”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), pp. 1031-1032 [ISSN: 0066-5061].
 
Pere J. QUETGLAS, Ana GÓMEZ RABAL: “The Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT)”, en Lourdes SORIANO, Helena ROVIRA, Marion CODERCH, Glòria SABATÉ, Xavier ESPLUGA (eds.): Humanitats a la xarxa: món medieval / Humanities on the Web: the medieval Word Bern, Peter Lang, 2014, pp. 259-269 [ISBN: 978-3-0343-1302-5].
 
Pere J. QUETGLAS (dir.); Ana GÓMEZ RABAL (coord. ed.); Marta SEGARRÉS, Marta PUNSOLA (edd.): Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT), v. 3 (MMXIV): http://gmlc.imf.csic.es/codolcat Barcelona, CSIC – Universitat de Barcelona (en preparació per a la seva publicació) [ISSN: 2255 – 0615].
 
Pere J. QUETGLAS, Ana GÓMEZ RABAL: “The Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT)”, en Gemma AVENOZA (coord.): Humanidades en la red: mundo medieval, Barcelona (en premsa).
 
E. RODÓN BINUÉ, El lenguaje técnico del feudalismo, Barcelona: CSIC, 1957. Col·lecció “Anejos del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae” en col·laboració amb l’École Nationale des Chartes (París).
 
Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Ana GÓMEZ RABAL, Roser SALICRÚ I LLUCH, Pere VERDÉS PIJUAN (eds.): A l’entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, 2013 [ISBN: 978-84-00-09734-9]. 
 
Marta SEGARRÉS GISBERT: “Maurilio PÉREZ GONZÁLEZ; Estrella PÉREZ RODRÍGUEZ (coords.), Influencias léxicas de otras lenguas en el latín medieval = Influences lexicales d’autres langues sur le latin médiéval = Lexical influences of the other languages on medieval latin, Valladolid, Universidad de Valladolid - León, Universidad de León, 2011, 368 pp. ISBN 978-84-9773-579-7; ISBN 978-84-8448-622-0”, Anuario de Estudios Medievales 44/1 (2014), pp. 586-590 [ISSN: 0066-5061].
 
Marta SEGARRÉS GISBERT: “Per presumir havien de patir... i molt!”, Medievalistes en bloc. El blog de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), editat per Sàpiens (14/05/2013). Consulta en línia: http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/
 
Marta SEGARRÉS GISBERT: “Marcos Casquero, M. A., Roma como referencia del mundo medieval, León, Universidad de León, 2010”, Anuario de Estudios Medievales 43/1 (2013), pp. 375-377.
 
Adelaida TEROL AMIGÓ: “Pere PUIG I USTRELL, Vicenç RUIZ I GÓMEZ, Joan SOLER I JIMÉNEZ, Alan CAPELLADES I RIERA (eds.), Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291, Barcelona, Fundació Noguera - Lleida, Pagès, 2013, 592 pp. (Col3lecció Diplomataris; 63). ISBN 978-84-9975-326-3”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), p. 1036 [ISSN: 0066-5061].
 
Adelaida TEROL AMIGÓ: “Joan TORT I DONADA (ed.), De noms i de llocs. Miscel·lània d’homenatge a Albert Manent i Segimon, Barcelona, Societat d’Onomàstica, 2011, 491 pp. ISSN 0213-4098”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), p. 1038 [ISSN: 0066-5061]. 
 

Congressos, seminaris i conferències
 
Investigaciones sobre el patrimonio documental y libresco romano (s. VIII-XVIII). Una visión multidisciplinar / Ricerche sul patrimonio documentario e litrario romano (s.VIII-XVIII). Una visione multidisciplinari. Roma, Escuela Española de Historia y Arqueología, CSIC, 6.2.2019.
 
VII Congreso Nacional Ganimedes, Barcelona, Universitat de Barcelona, 13-15.3.2019
 
El foro de los clásicos. XV Congreso de la Sociedad Española de Estudios Clásicos (SEEC). Valladolid, Sociedad Española de Estudios Clásicos (SEEC). Universidad de Valladolid, 15-19.7.2019.
 
Convegno Internazionale Nova Minervae Galleria II. Nuovi contributi di Ecdotica, Cluj-Napoca. Universitatea Babes-Bolyai (Romania), 16-19.10.2019.
 
I Jornadas Doctorales de la Escuela de Traductores de Toledo. Los textos y su transmisión. Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, 11-13.12.2019.
 

 

Més informació

 

 

 

 

 

Secció Filològica - Projectes de recerca

Àrea geogràfica


Pàgines Web

  
 
 
 
 

Aquest projecte el 2019 ha comptat amb la col·laboració de

Departament de justícia

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència