Ciutat romana de Iesso (Guissona). Recerca arqueològica

Direcció

Josep Guitart i Duran
Institut d'Estudis Catalans - Universitat Autònoma de Barcelona

Col·laboradors: A. Gironès, N. Padrós; J. Pera; J. Ros.

Síntesi

Aquest programa de recerca es desenvolupa en el marc de la col·laboració amb el Patronat d’Arqueologia de Guissona. Aquest Patronat d’Arqueologia de Guissona, del qual l’IEC en forma part, té com a finalitat investigar i difondre el jaciment arqueològic de Guissona, corresponent a l’antiga ciutat de Iesso. Aquesta recerca es divideix bàsicament en dues tasques:
  • Aprofundir en la tasca de transferència de la recerca, és a dir donar a conèixer aquest equipament en el camp acadèmic i escolar, i de situar-lo adequadament en el mapa de les rutes de turisme cultural. 

     
  • Prosseguir l’estudi arqueològic de la ciutat romana de Iesso, en la qual des d’ara el Parc Arqueològic de Guissona esdevé un laboratori d’arqueologia important per a l’estudi del passat antic del nostre país.
En els darrers anys, la recerca se centra prioritàriament a completar les excavació en la zona de les termes públiques i a la zona de la muralla, i en la feina de laboratori amb la classificació de les peces de ceràmica trobades i introducció de les fitxes de l’excavació en la base de dades. 
 
 
Main project tasks and aims 
The Guissona Board of Archaelogy, of which the IEC is part of, aims to research and disseminate the archeological site of Guissona, corresponding to the ancient city of Iesso. This research is basically divided into two tasks:
  • To investigate the task of disseminating the research in the acadèmic and scholar field, placing it correctly in the route map of cultural turism.
     
  • To continue the archaeological study of the Roman city of Iesso. In this context, the Archaeological Park of Guissona is an important archaeological laboratory for the study of the ancient past of our country.
During the last few years, research has focused primarily on completing the excavation in the area of Roman baths and the area of the wall, the classification of the pottery found and the introduction of the archaelogical data from the excavations into databases. 

 

Paraules clau

Iesso; Guissona; ciutat romana; Parc arqueològic; termes romanes; muralla; romanització; Puig Castellar de Biosca

 

Inici del projecte

1995 –

 

Antecedents

Les primeres excavacions arqueològiques a la ciutat de Iesso es van realitzar l’any 1933, tot i que ja al segle XVI, els erudits tenien identificada la ciutat de Iesso. La primera intervenció arqueològica, els anys trenta, va ser portada a terme pel Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigida per Josep Colomines. Es va tractar d’una excavació preventiva, arran de la troballa esporàdica de construccions i ceràmiques antigues a la plaça del Vell-Pla de Guissona que es van datar del bronze final i de la primera edat del ferro. 

 

Resultats

PERA, J .; CARRERAS, C.; GUITART, J.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N. (en premsa) “Puig Castellar (Biosca, la Segarra). Un castellum de segona meitat de segle II aC a l’interior de Catalunya” a Primeres Jornades d’Arqueologia de Ponent. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Lleida.
 
GUITART, J.; PERA, J .; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; CARRERAS, C.; RODRIGO, E.; ROS, J.; DE SOLÀ, G. (en premsa); “La ciutat romana de Iesso. Parc Arqueològic de Guissona (2011-2014)” a Primeres Jornades d’Arqueologia de Ponent. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Lleida.
 
GUITART, J.; PADRÓS (2016); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 5. Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “Primers models d’ocupació romana a Catalunya: (Segles II-I aC)”. 1-31 de juliol de 2013. 7-18 de juliol de 2014, 6-31 de juliol de 2015. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
 
ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; DE SOLÀ, G. (2016); Memòria de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Muralla. Projecte quadriennal en recerca arqueològica 2014-17 “La implantació i precedents del model de ciutat del conventus Tarraconensis. Els jaciments arqueològics de Iesso (Guissona), Iulia Libica (Llívia) i Mons Observans-Can Tacó-Turó d'en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès)”. 7-31 de juliol de 2014, 6-31 de juliol de 2015. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
 
PERA ISERN, JOAQUIM (2016), Els orígens de Iesso. Ajuntament de Guissona, col·lecció “Retalls de Guissona”, Guissona, 87 pàgs. (ISBN-13 978-84-617-4373-5).
 
PERA, J.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; DE SOLÀ, G. (2016); “El proceso de implantación territorial romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II a.C.”. a Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana.  J. Pera/J. Vidal (ed). p. 167-205.  Libros Pórtico. Zaragoza.
 
CARRERAS, C.; MARTÍN, A.; PERA, J.; RODRIGO, E. (2016); “Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo” a Saguntum, 48, p. 103-128. Universitat de València.
 
PERA, J.; DE SOLÀ, G.; BUXEDA, J.; MADRID, M.; FERNÁNDEZ, C.; (2016), “Caracterización arqueométrica de la Terra Sigillata Hispánica en la antigua ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida)” A: I Congreso Internacional Terra Sigillata Hispanica: 50 años de investigaciones (Granada, 26-28 març 2014). Granada.
 
DE SOLÀ, G. (2016); “Nuevas evidencias de centros productores de Terra Sigillata Hispánica en la Catalunya Central”. A: I Congreso Internacional Terra Sigillata Hispánica: 50 años de Investigaciones. (Granada, 26-28 març 2014). Granada.
 
DE SOLÀ, G.; MADRID, M. (2016); “La Producción A: otra producción de Terra Sigillata Itálica en la ciudad romana de Iesso” a Ramon Járrega i Piero Berni (editors): Amphorae ex Hispania. paisajes de producción y consumo. III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) Ex Officina Hispana (Tarragona, 10-13 de diciembre de 2014). Monografias Ex Officina Hispana III. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona.
 
DE SOLÀ, G.; PERA, J. (2015); “Nuevas vías de estudio para el conocimiento de la Terra Sigillata Hispánica” a Álvarez, J.M.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.) Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica. “Centro y periferia en el mundo clásico”. Vol. 2. MNAR. Mérida, 2015, p. 1457-1458.
 
GUITART, J.; PERA J.; ROS J.; GIRONÈS, A.  (2015); “La ciutat romana de Iesso. Cap a la socialització de la recerca arqueològica” a Tribuna d’Arqueologia 2012. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, p. 21-38.
 
CARRERAS, C; PERA, J.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; GUITART, J. (2015); “La conquista en el Nordeste de la Hispania Citerior a partir del estudio del asentamiento de Puig Castellar (Biosca, Lleida). A: Álvarez, J.M.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.) Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica. “Centro y periferia en el mundo clásico”. Vol. 2. MNAR. Mérida, 2015, p. 1761-1764.
 
PERA, J.; CARRERAS, C; RODRIGO, E; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; GUITART, J. (en premsa). “El proceso previo a la fundación de las ciudades romanas en el NE de la Hispania Citerior: los ejemplos de Can Tacó y Puig Castellar” A: DALL'AGLIO; P.L.; FRANCESCHELLI, C.; MAGANZANI, L. (cur.) Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati (Veleia-Lugagnano Val d'Arda, 20-21 Settembre 2013). Ed. AnteQuem. Bologna, p. 527-244.
 
RODRIGO, E; CARRERAS, C.; PERA, J.; GUITART, J. (2014); “La presencia romana en el NE de Provincia Citerior durante el siglo II aC. Aproximación arqueològica a partir de los yacimientos de Can Tacó (Montmeló, Barcelona) y Puig Castellar (Biosca, Lleida)”. A: Mataloto, R; Mayoral, V; Roqué, C. (eds.) La gestación de los paisajes rurales en la protohistòria y el período romano: formes de asentamiento y processos de implantación. Anejos Archivo Español Arqueologia LXX, CSIC, Mérida. p. 191-210.
 
GUITART, J.; PERA, J.; PADRÓS, N.; CASTELLANA, D.; TRULLÀS, Ò. (2014); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 4 i sector 5. 1 de juliol-31 octubre de 2010. 1 de juliol-31 de juliol de 2011. 15 -31 d’octubre de 2011. 2-21 de juliol de 2012. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
 
PERA, J.; DE SOLÀ, G. (2014); “La problemàtica de la Terra Sigillata Hispánica en las ciudades de interior: El caso de Iesso (Guissona)”. A: Roca, M.; Madrid, M.; Celis, R. (eds.) Contextos ceràmics d’època altoimperial en el Mediterrani Occidental. Universitat de Barcelona, p. 250-269.
 
RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; DE SOLÀ, G. (2014); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Muralla. Sector 5. 1-31 de juliol de 2013. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
 
GUITART, J.; PERA, J.; CASTELLANA, D.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N. (2013); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Muralla. Sectors 3 i 4. 1 d’abril-30 de juny de 2010; 1 d’agost-30 d’agost de 2011; 2 de juliol-31 de juliol de 2012. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
 
GUITART, J.; PERA, J.; PADRÓS, N. (2013); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 6. 1 setembre-30 d’octubre 2009. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
 
HUBERTUS, A.; KOSSOVSKAJA, E. (2013); “Mit leeren Händen die Krise bewältigen” a Bauwelt, 47.2013, 13 desembre 2013, p. 16-25 (article sobre l'obra de l’arquitecte Toni Gironès i els seus diversos projectes de museïtzació de jaciments arqueològics, entre els quals el projecte del Parc Arqueològic de Guissona).
 
PERA, J.; GUITART, J. (2012); “Necròpolis tardanes a la ciutat romana de Iesso. Un problema per resoldre” a Molist, N.; Ripoll, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). 2 volums. Monografies d’Olèrdola, 3. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola. Barcelona, p. 161-174.
 
GUITART, J.; PERA, J.; PADRÓS, N. (2009); «Excavacions a la ciutat romana de Iesso (Guissona, Segarra. Les termes públiques i les darreres intervencions». A: Tribuna d’Arqueologia, 2009. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona.
 
Iesso. Guissona: la descoberta d’una ciutat romana de Ponent. [Llibre de divulgació que acosta el passat romà de Guissona]. Guissona. Patronat d’Arqueologia de Guissona. 
 
 
Altres resultats
 
Organització del IX Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso (juliol 2015)
 
Organització del VIII Curs d’Arqueologia de Guissona (juliol 2014) 
 
Organització del VII Curs d’Arqueologia de Guissona (juliol 2013) 30 estudiants.
 
Organització del VI Curs d’Arqueologia de Guissona (juliol 2012) 5 professors i 20 estudiants.
 
Inauguració del Parc Arqueològic de Guissona i el corresponent Museu-Centre d’interpretació, el 10 de setembre de 2011.
 
www.museudeguissona.cat Des d’aquesta web s’accedeix a diversos recursos mantinguts des del Patronat d’Arqueologia de Guissona: Twitter, Facebook, Youtube, etc.

 

Més informació

Turisme cultural: Durant l’any 2015 el Parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso i el centre d’interpretació han rebut 8.500 visitants.
 
El Patronat d’Arqueologia de Guissona ha estat guardonat amb el Premi Musa 2012, concedit per la revista Auriga, publicació en català dedicada a la divulgació del llegat grecoromà a Catalunya.
 
L’obra “Adequació i posada en valor de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana de Iesso s. I aC, Guissona, Lleida. 2008-2011”, de l’arquitecte Toni Gironès, ha estat seleccionada en la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2013.
 

 

 

 

 

 

Secció Històrico-Arqueològica

Àrea geogràfica


Pàgines Web

 http://www.museudeguissona.cat/

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis