El nou desplegament

La instal·lació definitiva de l'Institut d'Estudis Catalans a la seva antiga seu de la Casa de Convalescència (a la darreria del 1982) féu possible la inauguració d'una nova etapa, amb l'ampliació del seu equip de membres per tal de cobrir més disciplines, l'establiment de noves infraestructures, l'extensió de la col·laboració científica amb d'altres institucions de dins i de fora del seu àmbit d'actuació i la creació de noves societats filials dedicades a activitats tradicionals que no havien estat treballades o a activitats noves. Cal subratllar que la preocupació per tot allò que significa innovació comptà amb l'aquiescència i la cooperació personal, sovint entusiasta, dels membres més antics de la corporació. Així, es relligaren dos vessants, la tradició i la innovació, que són indispensables per al progrés continuat d'una institució nascuda amb el segle XX.

Fou abordat el nomenament d'un bon nombre d'agregats, especialistes en matèries diferents no cobertes pels antics membres i procedents de tots els Països Catalans, segons un criteri sostingut des dels inicis. D'aquesta manera, hom assegurà la incorporació a l'Institut de noves generacions d'investigadors i es va arrodonir la participació en els seves tasques de científics procedents de tot l'àmbit. Els agregats complien així una múltiple missió, de competència científica, de rejoveniment i de representació territorial, dins la tònica d'exigència científica, de catalanitat i d'obertura que ha guiat l'Institut des dels seus primers anys i li ha valgut el reconeixement nacional i internacional.

Aquesta exigència i aquest esperit d'obertura propiciaren l'any 1988 la reforma dels Estatuts de la corporació. Després d'un llarg procés de debat, el Ple aprovà els nous Estatuts el 25 d'abril de 1988 i la Generalitat de Catalunya els va inscriure al Registre d'Acadèmies per la Resolució del 17 de maig de 1989 (DOGC núm. 1151, del 5 de juny de 1989).

D'aquests Estatuts convé destacar la possibilitat d'establir delegacions fora de Barcelona; la viabilitat de crear noves seccions; l'increment del nombre de membres numeraris de cada secció, que passà de set a vint-i-un, i la creació de la figura de membre emèrit, que permet als membres de més edat conservar tots els drets, però, al mateix temps, facilita la incorporació a les seccions de noves generacions d'investigadors.

Basant-se en els nous Estatuts, l'antiga Secció de Ciències es dividí en dues: la de Ciències i Tecnologia i la de Ciències Biològiques, i cada una de les actuals cinc seccions nomenà ja nous membres numeraris per a cobrir aquelles disciplines en les quals l'Institut, per raons històriques o perquè s'han desenvolupat recentment, no disposava d'especialistes. Juntament amb els Estatuts, la corporació aprovà el 27 de maig de 1988 el Reglament de règim intern, que estableix les funcions de cada un dels òrgans de l'Institut, així com els procediments que cal seguir en cada cas. Tots els càrrecs de govern ho són ara per elecció, i la durada dels mandats és de tres anys, prorrogables una sola vegada. El procés de reestructuració culminà el 27 de novembre de 1989 amb l'elecció, d'acord amb la nova normativa, del Consell Permanent, format pel president, el vicepresident, el tresorer, el secretari general i els presidents de les seccions.