El Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de l’Institut d’Estudis Catalans que forma part del conjunt de programes sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922.

L’objectiu genèric d’aquest programa és l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.

El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art, i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós alts organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del Corpus pel que fa a Catalunya, i l’any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona que va presentar a la reunió del 1958 de la UAI un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya.
No obstant això, les dificultats per les quals va passar l’IEC durant la dictadura franquista van impedir-ne la publicació, fins que l’any 1979 es constituí un equip tècnic permanent amb especialistes i es van reprendre els treballs d’arxiu i d’equip sobre els monuments, fet que va permetre publicar quatre volums entre el 1985 i el 1997, i el cinquè i darrer de la sèrie catalana el 2007.

Pel que fa als vitralls de Catalunya, l’IEC ha compilat més de tres mil transparències, conservades al seu arxiu històric, i ha publicat cinc volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).

Mira el plafó