|
La figura del rei Jaume I (1208-1276) ha estat sempre una referència per a tots els territoris on regnà. Heretà Catalunya i Aragó en circumstàncies tràgiques, arran de la mort del seu pare a la batalla de Muret el 1213, i poc després perdé també la mare, senyora de Montpeller. El regnat d'aquest nen orfe, que s'iniciava amb tants mals auguris, fou el més decisiu. La seva actuació va portar la Corona catalanoaragonesa a experimentar una expansió territorial d'una magnitud desconeguda fins llavors: la conquesta de Mallorca, la conquesta de València, la conquesta de Múrcia, que no va retenir, eixamplaren extraordinàriament els seus estats patrimonials. Arran d'aquesta expansió es va crear el marc territorial i la realitat cultural de les terres de llengua catalana, també denominades Països Catalans.
El seu regnat, un dels més llargs de tota la dinastia de Barcelona, coincidí amb una època de canvis arreu de la Mediterrània i d'Europa. Dins d'aquest context, acomplí una renovació institucional sense paral·lel: a la cancelleria, on s'iniciaren els registres, a l'organització del territori, al govern de les ciutats, al comerç i a la navegació, a les corts, a la hisenda, a les relacions internacionals.
L'Institut d'Estudis Catalans vol celebrar l'efemèrides del vuitè centenari del naixement de Jaume I amb un seguit de congressos a fi d'aconseguir un coneixement exhaustiu d'aquest rei i del seu regnat.
|
