XANT s.

Cant.

"Qui pendra part de ma tristor
Sera mill tan leyal amant
Qui de mon xant que n la mort xant
Mostre semblant
D aver dolor."
Febrer, Andreu Cançoner de Saragossa f. 206

"Adeu bon temps e bona sort,
Mon ris, mon xant e ma ventura,
Adeu mon solas e confort,
Car mon trist cor se desnetura
De tot deport"
Garcia, Miquel Cançoner de Saragossa f. 215 v

"Enquara mes dien un xant
Tan bell e tal
Que james per art musichal
Par se troba."
Testament d'En Serradell

XANTAR s.

Acció de cantar, cant.

"Perque eu li n port mays d emor,
Car ell me dona gran lausor
Aytant con pot en sos xantars
E aço saben los juglars
Qui van sovin per cort xantant."
Planys del cavaller Materó 435

XANTAR v.n.

Cantar.

V. cantar.

"Senyor vescomps / dels dos temps vul triar
L estiu gentill / car porta milloria
E los ausels / hi vey trop solassar
En que les gents / xanten per alegria."
March, Jaume Cançoner de Saragossa f. 91

XANTRE, [CHANTRE] s.

Cantor del cor d'una església.

V. xandre.

"Com foren dins la sglesia l ofici se comença molt singular, car aqui eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del Rey Scariano... e era tanta la remor de la plasent musica que los moros ne staven molt admirats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXLIV

"Item, a n Guillem, xantre prevere, per ço que mostras lo cant als preveres .lxxvij. sous..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 3; 16 de març de 1381

"... e lo dit senyor rey feu fer los hoficis de la Semana Santa als seus xantres molt altament, que totes les gents de l emperador estaven admirades..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 89