VOLER v. a.

Estar a punt de; estar pròxim a succeir (un fet qualsevol).

"E stant malalt que s volia morir, comfessa fe e reebe lo cors de Jhesuchrist, e fo perhuliat."
Recull d'eximplis e miracles CLXXVI

"... mira envers Jacob e viu que volia occiure a Otho metent li la daga per l ull, mas Curial crida: -No faces, que altre fi deu fer aqueix cavaller."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"Si les parets o cases d algu o cuberta de cases o murs de la ciutat volen caure o estan en reec de caure, a coneguda d uns e d altres, aquel qui ha temor que caya deu venir a la Cort..."
Costums de Tortosa lib. tercer, rúbr. XXI, XII

"... e no dormiren de tota la nit que quasi lo dia volia venir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVII

"... mit los mujols en un anap en que haga vinagre e lexa ls hi un poch estar, e, quant veuras que s volen desgranar, pren les ab una cullera pocha..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. x, a. Bib. Univ. València

"... ages un gresal d aygua freda e mit hi un poch de menjar blanch, si lo menjar blanch se vol afonar, lo dit menjar es cuyt, e, si escampa, no es cuyt."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, c. Bib. Univ. València

VOLER v. a.

Amar, estimar.

"Tants son los mals / que pas dins en ma pensa,
Per voler molt / a qui m o graeix poch,
Que ja mon seny / en tals fets no dispensa,
Per be que l grat / ensen amoros foch..."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 148 vº

VOLER s.

Intenció, disposició d'esperit.

"Apres vindra qui jutgara de nos sens amor e sens mal voler."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXVIIIIa

"No trob en mi / voler e menys consell
a desijar / cos[a] alguna del mon."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 57, CXIV

VOLER v.

(Seguit d'un infinitiu equival al verb simple).

"Item atrobaren hun cano qui corra al Templa, e es al canto del carrer del pes de la palla qui vol anar als guixers..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia XIII-64. Mallorca, 1381

"... ages una escudella d ametlles parades e pica las, e puys ages aytantal d agarie com les ametlles e cola les ab bell drap fortment mentra res ne vulla exir, e mit ho a coura en una olla..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, b. Bib. Univ. València

"E a cap de .ij. o .iij. jorns coureu ho tot ensemps, lo axerop e los datills, fins que veyau que lo axerop vuylla fer ffills."
Llibre de totes maneres de confits cap. XV

VOLER v. n.

Ésser convenient una cosa envers una altra; requerir.

"... totes les salses que son de peix fresch no volen esser dolçes sino agretes, perque lo peix ja es de natura dols..."
Nola, Robert de Art del coch f. xlj v. Bon escorfeno bullit

"... si es cuyt ab vi o ab aygua, porgua les orines e l esple e lo fetge e tol la dolor del costat, empero l aygua o lo vi en que aquesta especia sera cuyta, vol se beure calenta."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 70; MS. n. 216, f. lvj, d. Bib. Univ. València

VOLER s.

Desig, acció de voler.

V. voldre.

"... e vench se n en sa cambra dins la qual stech tota pensosa en los fets proseguits entre ella e Jason, sperant la nit ab gran voler."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"Placia Deu que us guard de tot mal, que axi com ha lo poder haja lo voler."
Epistolari del segle XV LIX

"Aquest mateyx Aristotil dona una doctrina molt profitosa, dient que considerem ab gran atencio e molt diligentment los desigs e desordenats volers que ns ocorren a nostra pensa."
Canals, Antoni Valeri Màximo 532, lib. VII, tit. II

"Sabs qui te n ha forçat? No als sino la tua bestialitat, que, lexada la raho, ha seguit lo desordonat voler."
Metge, Bernat Lo Somni 139, lib. quart

VOLER v. a.

Tenir la voluntat, el desig, la intenció de fer o aconseguir una cosa.

V. voldre.

"La so atès / d on so volgut fugir,
tinch me per pres / e no so presonat;"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 1, ed. Pagès - CX

"Si lo dit mossen Requesens, per esguart de cert crim li posaven, volia voluntariament esser privat o bandajat a tota sa vida... o si s volia defendre remetent son fet a justicia..."
Llibre de coses assenyalades cap. 101

"On te prech, car nabot, que tu vuyles obeyr a les mies paraules, e que t mostres gracios per complir ab acabament aquests meus menaments..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 262

"E volgui tornar un petit
Atras, e no m pogui ges moure:
Ladonchs me pogre hom noure
Qui m volgues mal, que no m tornare."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 367

"Reyna, cuytau / donzella prestament,
veureu convit / estrem trist doloros;
veniu, que ja / vostre ffill glorios
se n vol anar / al Pare certament."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 89, VI

"Diga Curial que vol que de vosaltres sia fet. - Respos Curial: - Senyor no placia a Deu que yo procure la mort a algun cavaller ... Fets ne aço que plasent vos sia..."
Curial e Guelfa I, 22

VOLER (BON ___) loc.

Bona voluntat, benevolença.

"E si no fos per lo bon voler que t havia, per los agradables serveys a mi per tu fets, e per tal com sperava rahonablement que t lunyarias de aquexa vana oppinio, jo per zel de justicia te n haguera castigat."
Metge, Bernat Lo Somni 1.590, lib. segon

VOLER (CONTRA ___) loc.

Contràriament a la voluntat.

"... ella vestida pobrament e desfrassada, contra voler de sa mare que diligentment la guardava, ana secretament ab dues serventes e atretants catius, tenir exili ab son marit."
Metge, Bernat Lo Somni 3.057, lib. quart

VOLER (DE ___) mod.

De grat; voluntàriament.

"... car pot esser tal la cosa, que, per alcun o alcuns d ells, de voler dels altres, se pot executar, e uns per altres no n curen, ans aquella cosa roman sens execucio."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.452, segona partida, XV

Fitxa Dubtosa VOLER-SE v. refl.

Tenir la intenció, desitjar.

"Que si vos vos voliets fort,
Tant me poriats far e dir
Que l orde m fariets jaquir
E faria l vostra voler,"
Planys del cavaller Materó 514

"Mas si t vols, dire te n de tals que en actes virtuosos e de gran valor, saber e enginy son stades eguals, o per ventura sobrepujants qualsevulla hom..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.953, lib. quart