CAVALLERIA, [CAVALERIA] s.

Impost sobre una propietat o predi el possessor del qual deu el servei militar.

"Item, Senyor, depus el fo batle s an absegades .ij. cavaleries en Camarasa, que no an feit a vos negun serviy, et d aquestes cavaleries ten lo dit P. de Palau miga."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 20; Camarasa, any 1295

CERVELLERA, [CERVELERA, ÇERVALERA] s.

Armadura de cap, espècie de capell de ferro.

V. Cf. Puiggarí, p. 351 i 162.

"Item, Cent e vuyt entre cervelleres e caps desguarnits."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1470

"Johan Mercader: portava ballesta, spasa e broquer e cervellera e cuyraça: la cervellera era d en Muntaner..."
Llibre de la Universitat Nòmina de les armes. Igualada, 1503

"Dona sou a tres milia balestes a VIII florins lo mes: tots portaven cuyraces, cerveleres e balestes d açer."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 69 v

"y molt engaltades, les grans cervelleres y en guarda del nas, cascu una spiga."
Gassull, Jaume Brama dels llauradors 114

"E ente ls altres vench un Navares qui era ab los cavallers francesos, e vestia un esberc de ferre ab son cap mall e ab una cervellera en son cap."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLIX

"... e puix una gramalla fort avol e vella que vesti, e un capero, e la cervellera ab un capell de lli el cap."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXIX

"Lo Rey moro portava un arch de fletxa, spasa e al cap una cervellera ab moltes tovalloles embolicades."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XIX

"Item una çervalera que fon de la dita marmeçoria, la qual es cuberta de vellut vermell carmesi ab seventalls denant."
Inventari d'Alfons el Magnànim 150; any 1417

"Item una cervellera ab sa folradura al dit senyor bisbe, per - .iij. sous."
Inventari de Santa Coloma de Queralt segle XV

"Item, una celada e una cervellera rasa; una darga vacuna,..."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 50. València, 3 de març de 1459

DESVALER, [DESVALDRE] v. n.

Valer menys.

"Perque accidia no val,
Ans desval tant que tol valor
E n pert hom la dona de amor,"
Llull, Ramon Hores de Santa Maria De nona, V

FIGA (NO VALER UNA ___) fr.

No valer res, no estimar en res.

"La dona no val una figua
Si no s lussana,
E que .vij. iorns de la setmana
Vage per vila."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 78

MENYSVALER v. n.

Disminuir de valor, perdre valor [ací individualitzat].

"... e cascun scut te son nom: lo hu se nomena Valor, l altre Amor, l altre Honor e lo quart se nomena Menysvaler."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIII

MOSTIVALLER, [MUSTIVALER, MOSTIVALER, MUSTIVALLER] s.

Mena de teixit (Alteració de Montivilliers, vila industrial de França que competeix amb Ruà en la fabricació de teles).

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. mostiveller (v. 5, p. 167), cf. Puiggarí, p. 213.

"item .i. caparo de drap burell de mostivaller."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"Item una cota de mostivaler forrada de sendat al dit Johan Franch III ll .x. s."
Inventari & encant d'un notari Any 1432

"Item, ordonam e manam que negun juheu o juhia no port ne gos portar vestedures de drap de scarlata ne de mustivaler, ne de negun altre drap molt precios."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"Item drap blau celesti de mustivaller de lana, qui tira .xv. coldos."
Inventari d'Alfons el Magnànim 325; any 1413

"Item una cota de dona de drap de mostivaler ab manegues grans folrades de panxes de vaylls."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

PREVALER v. n.

Tenir avantatge o major valor, preponderar.

"... mijançant Deu qui a tals coses acostuma de prevaler als qui culpa no tenent..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCLXXXXIII

"Car tu en la tua juvenil duricia est poderos cometre batayles e prevaler altament a tots pugnadors, la qual cosa natura flacha no soffer en mi aço poder fer..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.548

"... stime nengu contra vos prevaler, si de beniplacit consentit no ls sera;..."
Alegre, Francesc Somni de Francesch Alegre 309

VALER s.

Valor, vàlua, estimació, mèrit.

"Ab plenitut / eternalment creada
Sots lo govern / del pare divinal
Per son valer / dignament preservada
La vostra carn / tostemps sanctifficada,
May importa / peccat original."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

VALER v.

Fer valença, socórrer, ajudar.

V. valdre.

"... e passaren molts Serrayns de Barberia en Spanya per valer al rey de Granada."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXV

"En la qual se contenia que l rey En Jaume de Mallorques prometia de valer e ajudar ab tot son poder per mar e per terra al rey de França..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV

"... e yo t promet de valer a aquell axi en bens com en persona e ab totes mes gents, tant e tan longament fins haja cobrat aquelles..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXI

"... e que los Sants no ns hi valdran
ni lo pregar,
mas solament lo ben obrar
que fet haurem"
Anònim Lo credo in Deum

"No crech inffern / puga aver tanta fforça
com ffan los cels / quant ells volen valer;"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 81, III

VALER v. n.

Ser fort, vigorós, estar en bona salut.

"La muller sua, que Fatima havia nom, se enamora del catiu cathala qui s feya dir Berenguer e comença li a donar a menjar mills que no solia, axi que com Faraig no era, los catius valien mes e eren covinentment pensats."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 46

VALER v. n.

Ser útil.

"Les quals, si naturalment son compostes, axi han estar que no y val alguna maestria..."
Metge, Bernat Lo Somni 137, terç libre

"Dix .D. que les faves engendren males umors e valen a la tos e engrexen..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, a

"Dix .D. que la rruda es de .ij. maneres: salvadge e d orta, e la salvadge... es pus agut e no val res a menjar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 72, b

"Dich te que son encara moltes altres maneres, les quals poden valer a conexer la manera de la cambiada amor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCIV

VALER v. n.

Tenir valor intrínsec.

"...volgue l amar, e amant lo dona li la sua amor, no valent Guiscart de mil parts la una de ço que Curial val."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 88

"Bon consell de jutge val mes que testimonis justs."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85, col. 2