VALER s.

Valor, vàlua, estimació, mèrit.

"Ab plenitut / eternalment creada
Sots lo govern / del pare divinal
Per son valer / dignament preservada
La vostra carn / tostemps sanctifficada,
May importa / peccat original."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

VALER v.

Fer valença, socórrer, ajudar.

V. valdre.

"... e passaren molts Serrayns de Barberia en Spanya per valer al rey de Granada."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXV

"En la qual se contenia que l rey En Jaume de Mallorques prometia de valer e ajudar ab tot son poder per mar e per terra al rey de França..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV

"... e yo t promet de valer a aquell axi en bens com en persona e ab totes mes gents, tant e tan longament fins haja cobrat aquelles..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXI

"... e que los Sants no ns hi valdran
ni lo pregar,
mas solament lo ben obrar
que fet haurem"
Anònim Lo credo in Deum

"No crech inffern / puga aver tanta fforça
com ffan los cels / quant ells volen valer;"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 81, III

VALER v. n.

Ser fort, vigorós, estar en bona salut.

"La muller sua, que Fatima havia nom, se enamora del catiu cathala qui s feya dir Berenguer e comença li a donar a menjar mills que no solia, axi que com Faraig no era, los catius valien mes e eren covinentment pensats."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 46

VALER v. n.

Ser útil.

"Les quals, si naturalment son compostes, axi han estar que no y val alguna maestria..."
Metge, Bernat Lo Somni 137, terç libre

"Dix .D. que les faves engendren males umors e valen a la tos e engrexen..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, a

"Dix .D. que la rruda es de .ij. maneres: salvadge e d orta, e la salvadge... es pus agut e no val res a menjar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 72, b

"Dich te que son encara moltes altres maneres, les quals poden valer a conexer la manera de la cambiada amor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCIV

VALER v. n.

Tenir valor intrínsec.

"...volgue l amar, e amant lo dona li la sua amor, no valent Guiscart de mil parts la una de ço que Curial val."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 88

"Bon consell de jutge val mes que testimonis justs."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85, col. 2

VALER MENYS QUE UN FUST CORCAT fr.

Tenir valor nul, no valer res.

"Mas Deu, segons qu avets provat,
Permet fer molta malvestat;
Donchs segueix se qu elh es injust.
La conclusio menys qu n fust
Corcat val, car no s vertadera;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 769

VALER UN PUGÈS (NO ___) fr.

Tenir valor nul, no valer res.

"Aycell gran desonor li es
Qui ls propris lexe per res,
Car orda, per qui trobats es,
Dic vos que no val .j. puges."
Facet 148

VALER, [VALRRE] v. n.

Tenir valor.

"... que d aço qui passat es no dejam tenir ara temps, car poch valrria..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.313, segona partida, I

VALER-SE v. refl.

Ajudar-se, servir-se.

"-Com lo combatiment de la batalla se degues fer, Lucacio, consol, jahia en lo lit no podent se valer de les cames, per que yo sopli a son defalliment..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.857, lib. II, tit. III

VALER-SE v. refl.

Fer-se valer, fer-se apreciar d'un cert mèrit o valor una persona o cosa.

"Esta era la llur raho, mas poch se valia, que ja havien vists tants miraccles, e no cregueren ne feren llavors."
Ferrer, Vicent Quaresma 53, XXXVIII

VALERIANA, [VALLERIANA, BALERIANA] s.

Planta de la família de les valerianàcies d'aplicació medicinal, com febrífuga i antinerviosa.

"Item prenets de la erba que ha nom valleriana e gran de fonoyll..."
Receptari de la Universitat de València f. XXXV

"Reebet: hipoquistidos, que es suc d erba, chimolee, valeriana, acaçia, corall vermeyll..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XVII

"Darenige es baleriana.
Dix Gal. que la baleriana son rrails menudes e aduen les d India..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 82, a

VALERÓS, OSA adj.

Que té molt de valor, de coratge a la guerra, als combats.

V. valorós, osa.

"Pensau que la donzella que veu aquell cavaller tant valeros, podeu pensar que la donzella dirie al pare: -Pare, yo me tendria per arreada que fos mon marit."
Ferrer, Vicent Quaresma 81, LII

"¡Oh! ¡Quant es als barbats e als valarosos homens verguonyosa cosa mirar la multitut de vergens, en tant tendra edat al mon acostada,... ab tanta fortalesa de animo,... abraçar e correr a la mort, e per desig de la patria eterna,... la mort, que a totes les coses vivents es spaventable grosament, acceptar!"
Martines, Pero Mirall dels divinals assots lo segon prolech

"Es veritat / que l hom qui Mort arrisca,
menys de esguart / ço feu natura bona
qui en lo cor / de l hom valeros sona,
que l preu de si / per la mort no s desisqua,/
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 215, CXII