VAIR (DORS DE ___) un. pluri.

La part dorsal de la pell de l'animal vair (que és de color gris).

"Item .xxxxiij. dossos de vays grises en molts trossos."
Inventari d'Alfons el Magnànim 301; any 1413

VAIR (PANXA DE ___) un. pluri.

La part de la pell del vair corresponent a la regió abdominal (que és de color blanc).

"Item .iiij. cots de panxes de vays blanchs nous; ha en cascun .cc. peçes que son per totes .cl.ccc. peces de vays blanchs."
Inventari d'Alfons el Magnànim 298

"Item .ij. troços de panxes de vays blanchs en que ha .xxxxviij. peces."
Inventari d'Alfons el Magnànim 299

"Item altres .ij. troços de panxes de vays blanchs en que ha .xlij. peçes."
Inventari d'Alfons el Magnànim 300. Any 1413.

VAIR, [VAYRE] s.

Folradura de pells blanques o grises del vair, una espècie d'esquirol (en tots els esments, sempre es tracta de la pell, i mai de l'animal).

"item una altra cota de bristo burell folrada de vays blanchs, ab cordo, en lo collar, d or."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"... ab altres preciosos draps folrrats de penes vays..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"E Pilat vestia vestidures de presset vermell molt maravelloses e plenes de vays..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 6, XXI

"Item vayre, adobatz o cruus, lo miler... .III. s. e IIII. dr. o lo centenar... IIII. dr."
"Item pena de testes de vayrs, la dotzena... III. dr.
Item capros de vairs entirs, la dotzena... IIII. dr."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284

"yo provehi
e l arrehi
perles, rubins,
velluts, cetins,
conduyts, marts, vays"
Roig, Jaume Spill 2.065

"... e folradura feyta del gris del vayre, e folradura de lebres, ho de coniylls, ho de fins aynnins."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, cap. II

"Item un barret de drap de grana forrat de vays de poque valor."
Inventari del rei Martí 352, f. 91 v

"Item, que alcun pellisser o altre qualsevol persona qui meta pells en roba, no gos ne dega metre en alcuna vestadura vays o altres pells contra forma dels capitols dessus ordonats..."
Crida pública a Mallorca 2 de maig de 1386

VAIR, A adj.

Variable, canviant, inconstant.

"... per que ara, com es mester a mi e a ell e a tota Catalunya generalment, que no li dejats fallir ne haver cor vayr ab ell."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLI

"Mas en les ffredes regions la sement de l hou a en si mes aygua e mes de omeditat que dels altres e es raho de blancor. E com n i a migenserament es raho de blancor, e con n i a migenserament es raho de varietat, so es, que es quax vayre."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 131 v. Bib. Univ. Barcelona

VAIRADA s.

Verat, peix.

"Item ordenaren que oblades, sarchs, sorells... variada, morruda, lop... aranyes y rates se vena a dotze diners la lliura... XII. d."
Crides de Mallorca XL

VAIRAT, [VAYRAT, VEYRAT] s.

Pell de folradura de vairs de color blanc o gris.

"item un veyrat olrà"
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"item un cubertor de veyrat pintat, ab sotana blava."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"Primo matalaffs quatre e iij travessers.
Item vayrats dos."
Inventari de la infermeria de Poblet f. 4. Any 1466

"Item un vayrat bo e nou."
Inventari del castell de Tous Any 1410

VAIRAT, ADA adj.

Folrat de vairs.

"Item I drap gran veyrat antich ab senyals de la Ciutat."
Novells ardits 12 de novembre de 1457

VAIRE, [VAYRE] adj.

De color variable.

"Mas en les ffredes regions la sament del hou a en si mes aygua e mes de omeditat que dels altres e es raho de blancor. E, com n i a migenserament, es raho de blancor; e, con n i a migenserament, es raho de varietat, so es, que es quaix vayre."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xxx

VAIRESCUT, [VAYRESCUT] s.

Espècie de tarja per a parar bots de llança en torneigs i justes.

V. Cf. Puiggarí, p. 360 i 239.

"... lo arnes sens guarda neguna, ni tarja, ni scut, ne vayrescut..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch p. Ia, cap. LXIII

"... un nostre arnes de junyer... es assaber: elm, escut... e una roda, e gocet, e broquet, e .i. vayrescut..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCXX