AMUSAR v. a.

Divertir, recrear; enganyar distraient, burlar.

"E si n aço t pot trastornar,
Asatz te fara amusar,
Car passaran hores e mes
Que del afar no faras res"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XVIII

AUSAR v. a.

Gosar.

V. osar.

"Avar tot hom degasta
per a crexer lo seu
E no tem ges a Deu
Ne ama hom del mon,
E ceyll jorn se confon
Que no pot argent pendre
E no ausa empendre
Nagun fayt honoros,"
March, Pere L'arnès del cavaller 472

AUSAR s.

Gosar, gosadia, atreviment.

V. gosar.

"... que no n i aga negu ni neguna, per ausar que aja, que gaus talar ni ramar a obs de bestiar en tot lo bosch de Pereylos ni d Opol, sotz pena de lx. s."
Ordonament del bosc de Perellós Perpinyà, 1306

BUSARI, [BUSSARI] s.

Espècie de falcònid, ocell de rapinya inepte per a l'ensinistrament de la caça de vol.
El Buteo vulgaris, Bechstein, és dit popularment a Catalunya aligany o aligot, i a València arpella.

V. buac.

"Aquest ffalco aytal [el falcó negre] se acosta molt a la fforma de un aucell qui es apellat bussari del qual havem ffeta mensio damunt..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça cap. xxx

CABAUSAR v.

Adonar-se (DCVB).

"... e prova s en asso que moltes de vegades cuidam ajudar a nostra sanitat, e con cabausam, nos hi pijoram."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 14, cap. 20

"... e per lo moviment dels senys sensuals mou se la potencia sensitiva a esser dona de la racional... e la anima consent a la sensitiva en lo peccat e en la vanitat occasionada per lo gran plaer de la bona odor e no n cabausa re la anima d entro que cau en lo peccat."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 8, cap. 300

CANTUSSAR, [CANTUSAR] v. a.

Cantar malament, intermitentment.

"Ans pensen fer gran prohesa
Cont van mangant
E per les carreres cantusan
Cansons orades."
Sermó del bisbetó 481

CAUSAR v. a.

Ser causa de, motivar, produir una cosa.

"... e, obrint los ulls, se veu davant un hermita ab molt gran barba tota blancha e quasi les vestidures rompudes, e mostrava s flach e descolorit. E aço causava la molta penitencia que feya continuament..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXVIII

EMBAUÇAR-SE, [EMBAUSARSE] v. refl.

Precipitar-se, estimbar-se.

V. embalç.

"Aquells qui amen mort de lur sensualitat e de lur entellectuitat metexa, son los homens qui ells meteys se penjen e s embausen e s degollen."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 11, cap. 303

ENCUSAR v. a.

Acusar? (Excusar?)

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey... per modifficar, encusar e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppesions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

EXCUSAR, [ESCUSAR, SCUSAR] v. a.

Evitar, impedir.

"Pietat scusa e no acusa."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxviij, b. Bib. Univ. València

"-Tu has dit lo pijor que has pogut de dones -respongui yo. E per les bones obres que m han fet, vull les escusar tant com pore..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.914, lib. quart

"Te la mula aprop de sovent refferrar per escusar li una malaltia qui ha nom fformiga, la qual los ve a les mules les mes vegades per estar molt que no s refferren."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXVIIII

EXCUSAR-SE, [ESCUSAR-SE] v. refl.

Disculpar-se d'una falta, dispensar-se de.

"... que en breus dies el me deliurara, escusan se que, per altres afers en los quals a agut entendre, m a tengut tant."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Bernat de Boxadors a Jaume II (III, 214-6)-4.)

"Deye ls: -Sabeu nengun peccat en mi?; haveu trobat nenguna mala obra en mi? Arguits me, que yo so apparellat de escusar me..."
Ferrer, Vicent Quaresma 49, XXXVI

"... e que cessas la batalla, o si per ventura algun partit sabien com la batalla s escusas lo diguessen, car ells usarien d aquell molt agradablement."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

"E jatsia Curial per dues letres se fos scusat d aquella batalla... lo dit Guillalmes qui era molt ardit e forts e molt ultraios e ab gran ergull en estrem, li replica en tal manera... que a Curial, segons art de cavalleria, fora mills esser mort en lo cativeri que escusar se mes avant d aquella batalla."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

GASARDA, [GUSARDA] s.

Gasardó, guardó, recompensa, premi.

V. galardó, gasardó, guardó.

"Aço deius dit deu haver lo senyor de la nau en gusarda: lo lit e lo vestit del pelegri, en fora aquell que deu haver lo notxer."
Consolat de Mar tit. VIII, cap. CXVII