Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (23 registres)
veure  Amusar
veure  Ausar
veure  Ausar
veure  Busari, [bussari]
veure  Causar
veure  Encusar
veure  Excusar, [escusar]
veure  Excusar-se, [escusar-se]
veure  Gasarda, [gusarda]
veure  Gausar
veure  Musar, [mussar]
veure  Musard, a

AMUSAR v. a.

Divertir, recrear; enganyar distraient, burlar.

"E si n aço t pot trastornar,
Asatz te fara amusar,
Car passaran hores e mes
Que del afar no faras res"

Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XVIII


AUSAR v. a.

Gosar.

"Avar tot hom degasta
per a crexer lo seu
E no tem ges a Deu
Ne ama hom del mon,
E ceyll jorn se confon
Que no pot argent pendre
E no ausa empendre
Nagun fayt honoros,"

March, Pere L'arnès del cavaller 472


AUSAR s.

Gosar, gosadia, atreviment.

"... que no n i aga negu ni neguna, per ausar que aja, que gaus talar ni ramar a obs de bestiar en tot lo bosch de Pereylos ni d Opol, sotz pena de lx. s."
Ordonament del bosc de Perellós Perpinyà, 1306


BUSARI, [BUSSARI] s.

Espècie de falcònid, ocell de rapinya inepte per a l'ensinistrament de la caça de vol.
El buteo vulgaris, Bech stein, és dit pop. a Catalunya aligany o aligot, i a València arpella.

V.
buac.

"Aquest ffalco aytal [el falcó negre] se acosta molt a la fforma de un aucell qui es apellat bussari del qual havem ffeta mensio damunt..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça cap. xxx


CAUSAR v. a.

Ser causa de, motivar, produir una cosa.

"... e, obrint los ulls, se veu davant un hermita ab molt gran barba tota blancha e quasi les vestidures rompudes, e mostrava s flach e descolorit. E aço causava la molta penitencia que feya continuament..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXVIII


ENCUSAR v. a.

Acusar? (Excusar?)

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey... per modifficar, encusar e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppesions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460


EXCUSAR, [ESCUSAR] v. a.

Evitar, impedir.

"Pietat scusa e no acusa."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxviij, b. Bib. Univ. València

"-Tu has dit lo pijor que has pogut de dones -respongui yo. E per les bones obres que m han fet, vull les escusar tant com pore..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.914, lib. quart

"Te la mula aprop de sovent refferrar per escusar li una malaltia qui ha nom fformiga, la qual los ve a les mules les mes vegades per estar molt que no s refferren."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXVIIII


EXCUSAR-SE, [ESCUSAR-SE] v. refl.

Disculpar-se d'una falta, dispensar-se de.

"... que en breus dies el me deliurara, escusan se que, per altres afers en los quals a agut entendre, m a tengut tant."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Bernat de Boxadors a Jaume II (III, 214-6)-4.)

"Deye ls: -Sabeu nengun peccat en mi?; haveu trobat nenguna mala obra en mi? Arguits me, que yo so apparellat de escusar me..."
Ferrer, Vicent Quaresma 49, XXXVI

"... e que cessas la batalla, o si per ventura algun partit sabien com la batalla s escusas lo diguessen, car ells usarien d aquell molt agradablement."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

"E jatsia Curial per dues letres se fos scusat d aquella batalla... lo dit Guillalmes qui era molt ardit e forts e molt ultraios e ab gran ergull en estrem, li replica en tal manera... que a Curial, segons art de cavalleria, fora mills esser mort en lo cativeri que escusar se mes avant d aquella batalla."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86


GASARDA, [GUSARDA] s.

Gasardó, guardó, recompensa, premi.

"Aço deius dit deu haver lo senyor de la nau en gusarda: lo lit e lo vestit del pelegri, en fora aquell que deu haver lo notxer."
Consolat de Mar tit. VIII, cap. CXVII


GAUSAR v. a.

Gosar.

"Mana lo batle del senyor Rey a tots los masalers que no gausen aver ni tener ad us de pesar les carns que vendran pes qui pese mes de XII lbrs..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 183


MUSAR, [MUSSAR] v. n.

Badar, distraure's amb res.

V.
Dicc. Aguiló.

"Mes ell ha seny / qui apren e que haja
Sentiment bo / en affers que no mus."

"Aquell del tot / no despen temps ni mussa
Qui vol servir / dona de ten alt preu
E si u deig fer / ni mon seny axi mussa"

Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"E com vos vessen estar aci musant, nostra honor ne valdria menys."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 27

"Quants malestruchs / malament parlar usen,
Aytal mal fet / seria perdonat,
Mas qui mils fer / deuria, tals hi musen
Si be del tot / noblesa ls ha donat..."

Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci Cançoner de Saragossa, f. 288

"... e lo que s poguera fer e be, e ab victoria e gloria en un mes, irà maldant, diminuint e perdent, musant e comptant les pugeses en molts meses e anys."
Guerra de Cervera p. 194

"Aquell del tot / no despen temps ni mussa
Qui vol servir / dona de ten alt preu
E si u deig fer / ni mon seny axi mussa"

Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci


MUSARD, A s. i adj.

Que musa, que es diverteix amb no res.

V.
moixard.

"E fonch la Dama San Marci
Ab veu e gest de gran musarda"

Rocabertí Glòria d'Amor v. 393

"Si que ell veent me foll e musard
Lexa m anar
E pres la porta va tanchar
Secretament."

Testament d'En Serradell


torna a dalt