TRESSA, [TREÇA] s.

En forma de trena.

V. trena.

"Item .j. bracellet d aur, qui es fet axi com a cadena de treça qui s porta en lo braç."
Inventari d'Alfons el Magnànim 206; any 1415

TRESSA, [TREÇA] s.

Trena; cabells subjectats sobre tres brins de seda per a fer-ne les perruques.

V. trena.

"... No m par que hauria massa bon seny ne prearia molt la sua vida lo cavaller qui ara prengues Festa per les treces..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 42

"yo so qui compre
alfarda, treça,
listada peça
bell drap de coll,
corda, trescoll,"
Roig, Jaume Spill 2.154

"... e prenent la per la tressa dels cabells, le s lança als peus, e comensa la ferament a batre ab lo dit basto."
Decameron jornª 9ª novª 9ª

"-Ara via, dix Matta, almenys estant aci sots segura que no us pendran per les treces..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 15

TRESSALIT adj.

Trànsfuga.

"Si nuyl hom a judeu ni a sarahi batiat, ho a juya o a sarayna, retrau sa lig, ni ls apella renagat ni tressalit... per ban esmen al Princep .xx. unces d or de Valencia."
Usatges de Barcelona Si quis iudeo

TRESSAR v. a.

Trenar, fer trenes.

"... tressada la una part dels cabells tant solament, e l altra part scampada e encare no composta, preses les armes, assetia la dita ciutat, la qual a si matexa subjuga, abans que del tot hagues acabat tressar l altra part dels cabells."
Metge, Bernat Lo Somni 2.982, lib. quart

TRESSAT, ADA adj.

Trenat, fet, compost en trenes.

"En memoria de la qual cosa, fo feta una gran statua femenina de metayll, posada en Babilonia, en loch alt, ab la una part dels cabells solta, e ab l altra tressada."
Metge, Bernat Lo Somni 2.986, lib. quart