ALBARRANA (TORRA ___) adj.

Torra fortificada a l'exterior de les muralles d'una vila, castell.

"...e que us metessen la torra albarrana en fealtat que el nos rendria lo dit castell, e que ns faes fer una barbacana entorn d aquela torre als sarrains."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 309

BESTORRA s.

Torra de cantonada mig entrada dins el mur.

"E acosta s tant al mur que huna pedra li vench d amunt, de la bestorra qui es sobre la porta..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLVI

"E que ultra aço façats ensostrar la bestorra del portal del bosch..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.274, f. 56) Sigilli secreti 142, reg. 1.274, f. 56 r, § 2, l. 11 (Pere III, 1381/82)

ENTORRAT, ADA adj.

Pres, a; tancat dins una torre.

"No tant de la bella / com de l avisada
Lo vell s enamora / que s fort fonament
Y allo edificha / del contentament
La gran fortalea / d amor entorrada.
Alli seu segura / e inexpuchnable,
Guardada, deffesa / d aquells enemichs
Que porten bandera / d estol variable,
Volent per malicia / desfer murs antichs."
Procés de les olives 1.825

FORMATGE TORRADOR un. pluri.

Classe de formatge que normalment es menja torrat.

"Bon formatge torrador:
Qualsevula forma de formatge que sia gras e torrador es bo, axi com ara formatge de Lombardia o de Parma o de Brosolins, o encara Cascavall o formatge de Arago pendras lo e rallar l as be, e apres pren bon brou de carn que sia gras e met lo en una cassola ensemps ab lo formatge, e vaja al foch tostemps menant ab una menador de fust, e apres pendras per cada escudella de brou un rovell de ou ben batut e met lo dins lo formatge tostemps menant ab una cullera: e, per lo semblant, met hi un troc de sucre al coure, e quant fara uns fils com una correja, es cuyt e met hi damunt sucre polvoritzat."
Nola, Robert de Art del coch f. XXVII v [ed. 1520]

"E capo rostit d un an
Vul que hom me pos denan,
E formatge torrador,
E vi rosat en Paschor
E giroflat can iverna."
Jaufré de Foixà MS. n. 309. Bib. de Catalunya 4

TORRADA s.

Llesca de pa torrat.

"... e apres pren de bon pa e fes lesques axi com los dos dits, e torra ls gentilment en manera que sien rases de la cremadura, e apres escalda les dites torrades..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de almadroch

"... e deu fer aparellar en una tassa vi blanch que sia bo e una torrada de pa dins lo dit vi. E axi mateix deu tenir en una escudella un poco de aygua ros ho de altra aygua, per raho que si lo pacient se esmortia li fos lançada de aquella aygua en la cara, e donar li a menjar de la torrada del pa e a beure fins que fos tornat..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f. ij

TORRADELLA s.

Llesca de pa torrat sucada de llet, rovells d'ous, vi o altre líquid, fregida en oli o mantega i endolcida amb sucre o mel.

"... que nengun revenador ni revenadora... no gosen ni presumesquen vendra ni fer vendra bunyols, casquetes, bescuytelles ni torradelles ni semblants coses de menjar fetes per mans de jueus ni de juyes..."
Llibre de Mostassaf Arx. Municipal de Girona. Crida del mostassaf de Girona (s. a.), f. 117-118

TORRADOR adj.

Que ha de ser torrat o és propi per a ser torrat.

"Bon formatge torrador.
Qualsevula forma de formatge que sia gras e torrador es bo, axi com ara formatge de Lombardia, o de Parma, o de Brosolins..."
Nola, Robert de Art del coch

TORRADORA s.

Vaixell de ferro o de terra amb forats per a torrar alguna cosa (sobretot castanyes).

"Item una torradora de terra per torrar castanyes."
Inventari del castell de Folgons f. XXXIX; 26 d'octubre de 1546

TORRAR v. a.

Rostir fins a la dessecació.

"E com lo cavaller sentis lo foch fort greu, e sos adversaris l aguessen regeament torrat e cremat..."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 402

"De les neules ma torrau
Tot ma sap bo / alegra n so."
Cançoner de Nadal xxiiij

"... pren les mans ben plenes de linos de tora l en la paella e quant sera de cruxir gita l ne e pica l en un morter de leuto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xx, b. Bib. Univ. València

"Prin .iij. grans de pebre e torre ls e pique lls, e da li n a menjar ab la cran."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 145 v. Bib. Univ. Barcelona

"Item sia presa avena e sia parada e pux sia torrada, e fet un saquet sia faxat en lo costat..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LI

"E l ordi quan es torrat dessequa fortment e governa mes quan es cuyt que quan es torrat."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, d

TORRAR v. a.

Cremar, cauteritzar amb ferro roent.

V. coure, cremar, foc (Dar ___).

"Lo cavall que s met entorn e s gira al fre o bride, raeu li la boca a la part dreta e torrau la li molt de la squerra ab ferros calts..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls Del cavall qui s met entorn e s gira sobre lo fre

TORRAT, ADA adj.

Rostit fins a la dessecació.

"llegums, fumosos
son e ventosos,
cuyts o torrats:"
Roig, Jaume Spill 10.127

TORRE, [TORRA] s.

Granja o casa de camp de recreació prop de ciutat.

"... secretament en una torre o alqueleria fora e assats prop de la ciutat de Barchelona ell feu batre de semblant moneda ab semblant taylla e emprenta..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. VIII

"... e aqui combateren e cremaren tots los blats que eren en lo dit Mercadal e altres per los troços, et cremaren torres et cases del terme et los molins d en Crisagual..."
Villanueva (editor) Còdex MS. de Lleida t. XVI, doc. XI

"E axi anaren tant, que vengren a mija llegua prop de Bordeu a hora del seny sonant. E foren en una torra de un cavaller antich e prom qui era gran amich del dit En Domingo de la Figuera, e aqui foren be rrebuts."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. xc