Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (7 registres)
veure  Torrada
veure  Torradella
veure  Torrador
veure  Torradora
veure  Torrar
veure  Torrar
veure  Torrat, ada

TORRADA s.

Llesca de pa torrat.

"... e apres pren de bon pa e fes lesques axi com los dos dits, e torra ls gentilment en manera que sien rases de la cremadura, e apres escalda les dites torrades..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de almadroch

"... e deu fer aparellar en una tassa vi blanch que sia bo e una torrada de pa dins lo dit vi. E axi mateix deu tenir en una escudella un poco de aygua ros ho de altra aygua, per raho que si lo pacient se esmortia li fos lançada de aquella aygua en la cara, e donar li a menjar de la torrada del pa e a beure fins que fos tornat..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f. ij


TORRADELLA s.

Llesca de pa torrat sucada de llet, rovells d'ous, vi o altre líquid, fregida en oli o mantega i endolcida amb sucre o mel.

"... que nengun revenador ni revenadora... no gosen ni presumesquen vendra ni fer vendra bunyols, casquetes, bescuytelles ni torradelles ni semblants coses de menjar fetes per mans de jueus ni de juyes..."
Llibre de Mostassaf Arx. Municipal de Girona. Crida del mostassaf de Girona (s. a.), f. 117-118


TORRADOR adj.

Que ha de ser torrat o és propi per a ser torrat.

"Bon formatge torrador.
Qualsevula forma de formatge que sia gras e torrador es bo, axi com ara formatge de Lombardia, o de Parma, o de Brosolins..."

Nola, Robert de Art del coch


TORRADORA s.

Vaixell de ferro o de terra amb forats per a torrar alguna cosa (sobretot castanyes).

"Item una torradora de terra per torrar castanyes."
Inventari del castell de Folgons f. XXXIX; 26 d'octubre de 1546


TORRAR v. a.

Rostir fins a la dessecació.

"E com lo cavaller sentis lo foch fort greu, e sos adversaris l aguessen regeament torrat e cremat..."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 402

"De les neules ma torrau
Tot ma sap bo / alegra n so."

Cançoner de Nadal xxiiij

"... pren les mans ben plenes de linos de tora l en la paella e quant sera de cruxir gita l ne e pica l en un morter de leuto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xx, b. Bib. Univ. València

"Prin .iij. grans de pebre e torre ls e pique lls, e da li n a menjar ab la cran."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 145 v. Bib. Univ. Barcelona

"Item sia presa avena e sia parada e pux sia torrada, e fet un saquet sia faxat en lo costat..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LI

"E l ordi quan es torrat dessequa fortment e governa mes quan es cuyt que quan es torrat."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, d


TORRAR v. a.

Cremar, cauteritzar amb ferro roent.

V.
coure, cremar, foc (Dar ___).

"Lo cavall que s met entorn e s gira al fre o bride, raeu li la boca a la part dreta e torrau la li molt de la squerra ab ferros calts..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls Del cavall qui s met entorn e s gira sobre lo fre


TORRAT, ADA adj.

Rostit fins a la dessecació.

"llegums, fumosos
son e ventosos,
cuyts o torrats:"

Roig, Jaume Spill 10.127


torna a dalt