TOR s.
Mascle de la vaca.
V. jocs de toros, toro.
"No espers d avol ca bon cadell. Ne d avol tor bon vadell."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"... feu un gran tor o bou tot de metall d aram, en los costats del qual bou o tor feu una portella..."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. Del rei
"Item a fer tota la cara blanca, untat la cara ab sanc de tor."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. X
"... car molts presos que prenien de Athenes e de Grecia tots los donavan al Monitaur, un diable que era mig tor e mig hom..."
MS. 352, f. 139. Bibl. de Catalunya
"Car legim que Pasife, muller de Minos, Rey de Cret, s enamora de un tor, e per industria de Dedalo jague ab ell e hach un fill mig home e mig bestia apellat MinoTauro."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 59
 TOR s.
Torre.
V. torre.
"Obrar amar que sia virtuos,
E entendre que no sia ergullos
Val mes que obrar castell ne tors."
Llull, Ramon Els cent noms de Déu X
"E puys, Diu mijanzant, no us cal haver pahor
Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor
Que no s renda a vos..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXII, § VII
"E ls nodrisses al mur puyaren
per veser ceyls qui bornaven;
jaquiren l infant al peu de la tor,
qui dormie a lur sabor."
Llibre dels Set Savis de Roma 618
TORA s.
Extracte aquós d'acònit, planta molt verinosa.
"Tost se n plora qui per assaig beu tora."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
TORA s.
Tribut que paguen els jueus per famílies.
"Som meravellats com, segons que l vezcomte de Roda nos ha dit, ja eren les tores d argent en poder de vos, tresorer, sobre les quals pogrets haver manlevada la dita paga."
Itinerari de Joan I n. 247
TORA s.
Malaltia capil·lar que trenca els cabells per les puntes i els torna forcats fins a consumir-los.
"... e sia mes en .j. ampola de vidre, e val a les dones qui han tora als cabels..."
Tròtula de Mestre Johan 3 d
"De tolra tora e tiyas dels cabeills. -Aygua de noguer val molt a tora de les cabeyls, e fa s axi:..."
Tròtula de Mestre Johan 3 d
TORA s.
La llei de Moisès.
"del temple vel;
d archa o tora
pell cobertora;"
Roig, Jaume Spill 11.258
TORB, [TORP] s.
Destorb, torbament, confusió.
"Crech aço sols baste per dar prou torb al dit Senyor Rey en la sobredita empresa."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 15, p. 406
"... si lo temps de la dessusdita suspensio sens porrogacio discorria, los dits actes pendrien massa gran torp com adonchs sens novelles comissions fahedores per lo dit rey de França e per la dita senyora reyna en aço res procehir no s poria e seria cosa massa difficil..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 2 de setembre de 1437
"E per declaradors de las esmenes que ls compradors de les imposicions demanen per lo torp que s estat en la ciutat per lo avalot del Call..."
Novells ardits 27 d'octubre de 1391
"E siats certs que per la valor de totes les galees que son en la senyoria del senyor rey no seria mester al dit senyor, ne a nos, ne encara a vosaltres, que torb o alargament de vuyt jorns fos entretengut en l espeegament de les galees dessus dites."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 114 r) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 114 r, § 1, l. 1 (Pere III, 1375/77)
"... es cosa de que som molt admirats que vosaltres que sumament deveu desijar lo repos e pacificacio de aquest principat hi doneu torb e vullau complaure vostres voluntats se perda tot aquesta terra e provincia de Ampurda."
Lletra de Joan II Girona, 7 de gener de 1475
"... cor aço poria esser gran torp e gran escandel e a aço deça e a allo della."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 197
"Mas ell es dols e vos dolseta,
Qual sera cell qui torp hi meta?"
Facet 528
"... e no ls convenga tardar per falta d aquells, car seguira se n gran torb a nostres affers."
Itinerari de Joan I n. 356
TORBA s.
Torbament, agitació, confusió.
"... miraven les dones qui staven fermes que no s movien, car ab la torba del combatre no les havien vistes fins en aquella hora..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXVIII
TORBACIÓ, [TURBACIÓ] s.
Confusió, desordre, desconcert.
"... e tots los apparaylaments de les naus perexen, e escampen se les naus e s departexen la una de la altra per gran turbacio de vents."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VIIII, 3.576
"... que, en tota manera semblant de que pot naxer turbacio en la cosa publica, mes val que la cosa aquella se partesqua per aytals sorts que no per via bregosa."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXXII
TORBAR v. a.
Pertorbar; desarreglar, descompondre.
"... e la muller ere axi delicada que, si de part de vespre bevie vi, sol una taça, la torbave, e si bevia aygua, tot lo ventre li torbave, e axi no n gosava beure, mas bevie vi, e per poch que n begues li fahye mal..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XL
"Sanch com a ffont / de mans e peus brollar
quant devisi / mortals plors me sobtaren,
tant que los ulls / e los senys me torbaren
tal ffet mirant / qual yo no bast comtar."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 81, VI
"... tant gran diversitat de cogitacions ha torbat e combatut lo meu enteniment..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.712, lib. segon
TORBAR v. a.
Inquietar, excitar.
"E per devocio que hi havien venien en aquell loch homens e fembres qui torbaven Blanquerna en sa oracio e contemplacio."
Llull, Ramon Blanquerna De la vida en la qual estava Blanquerna en son hermitatge
TORBAR v. a.
Enterbolir un líquid agitant-lo.
"Ffust precios / trobat en la piscina
a qui servint / natura angelical,
virtut dona / la potestat divina,
l aygua torbant / guarisseu de tot mal."
Martines, Pero Lahors de la Creu 49; Poesies, VIII
| | |
