DESHOSPITACIÓ, [DESSUSPITATIO] s.

Acció i efecte de deshospitar; llevar o refusar l'hospitalitat.

"Quant se requerira que algun nafrat sie dessuspitat, lo veguer elegesca los chirurgians e ab ells elegesca un bon metge qui entrevinga la dita dessuspitatio, e sens lo consell del metge qui s informe de la infirmitat no s faça la dessuspitatio."
Pragmàtiques e altres drets de Catalunya De dessospitatio de nafrats, I, tit. XIII, lib. IIII

DESHOSPITAR, [DESSUSPITAR, DESOSPITAR] v. a.

Llevar o negar l'hospitalitat.

"Quant se requerira que algun nafrat sie dessuspitat, lo veguer elegesca los chirurgians e ab ells elegesca un bon metge qui entrevinga la dita dessuspitatio..."
Pragmàtiques e altres drets de Catalunya De dessospitatio de nafrats, I, tit, XIII, lib, VIIII

"-Digau Diafebus, les nafres del nostre Capita son cruels ni perilloses? s i temen perill de mort?- No senyora, dix Diafebus, car los metges lo han tots desospitat, e dien que no te negun perill de res."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLIV

DESSÚS adv.

Marca la situació d'una cosa que està sobre d'una altra; al damunt, per damunt.

"... soplicant e pregant que s dexas de l enteniment que havia contra les gents sues, que no ls destrois ni ls metes malvades costumes dessus..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. V

"... d on te prech que m instruesques quals e quines coses son que obtendran, apres de aquesta vida, los qui viuran segons la doctrina per tu dessus declarada,..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.462, tercer punt

"Falçament conclous -digui yo- car la manera e remeys dessus per tu dits no eren necessaris, per tal com a mon juy fort era rahonable que l un dels dos elets fos vertader vicari..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.443, lib. segon

DESSÚS (PER ___) mod.

Per la part superior, per damunt.

"Aquestes son les virtuts del lebor blanch; sapies que son dues maneres d aquest lebor: la una es blancha que purga per dessus..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 52; MS. n. 216, f. lij, d. Bib. Univ. València

DESSÚS (QUI ___) mod.

Sobre d'ací, més amunt, al damunt.

"... personalment vajen als lochs dessus dits, ço es, lla on son o s fan los impediments e empatgs de la dita aygua per tornar a rao, dirruir, remoure e rellevar l impediment e empatg qui dessus."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

DESSÚS (VENIR AL ___) fr.

Aconseguir avantatge, superioritat.

"... que ab la volentat de Deus, puix les galees se desparteixquen, be vendrem al desus, e si la mar havien perduda, si s faran la terra e lo cors."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIX

"... car saben que ells en tots greuges o en tot ço que han a fer ab los seglars volen venir al dessus o ab blasfemies, o ab menaces, o ab cort."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij

DESSUSDIT, A adj.

Dit abans, ja esmentat.

V. damuntdit, sobredit, susdit.

"E de pendre o procurar, per si o per altre, dignitat, benifet o cosa alguna de les en lo pus prop dessusdit capitol contengudes..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 283, primer punt, cap. setè

"E quant hagui ben remirat especialment lo dessusdit hom de mige statura, a mi fo viyares que vehes lo Rey en Iohan de Arago, de gloriosa memoria..."
Metge, Bernat Lo Somni 28, lib. primer

"E si per ventura la dita Cort no era en Leyda e era pus luny, no y poriem esser per la raho dessusdita, e en aquell cas nos trametrem nostres procuradors a la Cort..."
Lletra de l'infant Alfons a son gendre Jaume III de Mallorca Saragossa, 31 d'agost de 1327

DESUSAT, ADA adj.

Que no està en ús; anormal, desacostumat.

"Sobre lo loable proveyment que vostres saviesas... han proposat e contimen fer en reparacio de la mercaderia massa en les presents terres desusada..."
Lletra dels cònsols de Perpinyà Als consellers de Barcelona, (30 d'octubre de 1399)

"Curial ladonchs desperta lo cor e apartant los ulls d alla hont los tenia, alarga la desusada ma al plat e feu continença de menjar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

ENSÚS prep.

Dessobre, amunt, per damunt.

"... e per la spusicio puja l enteniment mes a ensus, per lo qual puyament multiplica e puja la volentat en devocio."
Llull, Ramon Blanquerna cap. En qual manera Blanquerna ermita feu lo libre de amich e amat

"E encara si cebes o alls seran tro a deu forchs, de aquells semblantment delma no n sia dada, mas de onze a ensus sia donada delma dreta..."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

"Aquest fonch Guillem de Varoich, lo qual mena les batalles a fi, que s troba en .vij. batalles campals hon hi havia rey o fill de rey, o de .x.M. conbatents ensus..."
Guillem de Vàroich ed. E. N. C., p. 44

LLASSÚS, [LASSUS, LASUS] adv.

Allà sobre; allà damunt.

"Los altres que romangueren lassus com foren molt combatuts, reteren se..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 26

"Adonchs .j. angel d aquels de dins garda lasus al mur e viu l anima..."
Visió de Tundal (Tuglat) 762. Llegendes de l'altra vida.

"E es creayre e senyor
E vol la puella d amor
Mays que quant ha creat sajus
E lasus, enfora Jesus;"
Llull, Ramon Hores de Santa Maria De Matines, IV

"E nos dixem a .j. escuder: -On es lo porter? E dix ell: -Lasus sol estar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 32

"... e feren fer la creu a martellades e digueren que Jesu Christ metessen lassus..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel XIX

LLEVAR SUS

Aixecar.

"... e durmint en mon llit, a mi vench en visio un prohom vell, vestit de blanch, qui m dix: -Muntaner, lleva sus, e pensa de fer un libre de les gran maravelles que has vistes..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. I

MOSSUS s.

Mena d'herba.

"Item una erba qu a nom mossus posada sobre la mare fa venir de son temps a la fembra."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXVIII