SOTSRIURE v. n.

Somriure.

V. somriure.

"E ella un poch sotsrient respos e dix me breument..."
Metge, Bernat Ovidi 223, MS. 831. Bib. de Catalunya

SOTSRIURE'S v. refl.

Somriure's.

"Respos la Infanta ans que lo Emperador parlas... mirant tostemps en la cara a Tirant sotsrient se perque Tirant conegues que ella lo havia entes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CIV