Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 6    (61 registres)
veure  Sor
veure  Sor
veure  Sor
veure  Sor menor
veure  Sorbiment
veure  Sorbir, [surbir]
veure  Sorbir, [surbir]
veure  Sorbit, ida
veure  Sorc, [sorch]
veure  Sord
veure  Sord, a
veure  Sorda (A la ___)

SOR adj.

Falconeria. Aplicat a un poll d'ocell de presa que no ha mudat encara.

V.
sord.

"... qui pendra dels dits falcons vulles que sien sors o mudats, aquells no gos pendra ne tresportar a nagun ne gitar del Regna de Mallorques..."
Crida de la caça Arx. Hist. Municipal de Mallorca (4 de març de 1393)

"ab lo lourar
los aguilons,
tots los falcons
mudats e sos,
sparvés, açtos
al puny d hom cuyten;"

Roig, Jaume Spill 6.742


SOR s.

Monja, religiosa, germana.

"Primerament que tenga la regla de l orde aysi con es escrita e la fassa tener e servar als frares e a les sors."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 187

"Item si fiyl de Princep mor, vivent lo pare, que no se n vestia negun, sal los fraes e les sors e sa companya propria, e que porten los vestirs XV dies tant solament."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 182


SOR adj.

D'un color bru o rogenc (aplicat especialment als ocells de presa abans de mudar el primer pennatge que és rogenc).

V.
sord.

"ab lo lourar
los aguilons,
tots los falcons
mudats e sos,
sparvés, açtos
al puny d hom cuyten;"

Roig, Jaume Spill 6.742


SOR MENOR un. pluri.

Monja menoreta.

"Item, a les sors menors, per semblant raho... lxj. solidos jaccenses .iiij. d."
Llibre de comptes de Pere Boyl 102; Arx. Batll. Gral. de Catalunya

"... done a les sors menors de Calatayu que ls mana dar lo Senyor Rey per almoyna .v. solidos jaccenses."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.115


SORBIMENT s.

Acció i fet de sorbir.

"On, en axi com lo sorbiment que hom fa ab la pipa fa pujar l aigua a amunt..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 351

"... les narils badallades surbien de senyer brogit per grans sorbiments e uberts poaments d aygua..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 459


SORBIR, [SURBIR] v.n.

Engolir retirant amb l'alè.

"Nunqua begues on surbent ne ab brogit, mas suau."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Prenets de una guoma que ha nom asa e metets ne en l aygue e com sera fusa guargaritzats ben de aquella e surbits ne..."
Receptari de la Universitat de València f. xliij v

"com ell qui s gran no pot consell donar
a ssi ne ls seus d escapar e fugir
del teu reyalme qui tot s o vol sorbir,
car mays de tu no s pot hom deffensar."

Jaume d'Olesa Clam de Fortuna 5; MS. de Florença

"... e que fassats manament a la terra que no m sofira, enans se fena e m sorbesca..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 14, cap. 4


SORBIR, [SURBIR] v. a.

Engolir retirant amb l'alè.

"... environaren la e la encloyren tot entorn, golosament sorbiren la..."
Visió de Tundal 309. Llegendes de l'altra vida.

"No sies dolç e no t sorbiran, ne sies amargos e no t avorriran."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... e per lo mati menge la erba sana e ben te lo dit vy e sorbe lo vy e la erba sana..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXXX


SORBIT, IDA adj.

Engolit.

"La qual en la mar major sorbeix les fustes navegants, o aquelles sorbides gita..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 459

"Item es molt bona a hom qui gita molt per la bocha si picada es beguda o ab ous sorbida."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXVII b


SORC, [SORCH] adj.

Sorgit, cosit.

"Item quatre cestons o bauts nomenats, cuberts de cuyro negre ab ses tancadures e correigs sorchs, on se metien los arnesos francesos de junyer."
Inventari del príncep de Viana Any 1461


SORD s.

Sor, d'un color bru o rogenc, aplicat especialment als ocells de presa abans de mudar el primer pennatge que és rogenc.

V.
sor.

"Item dos munterins sords que no han volat."
Inventari del príncep de Viana Any 1461


SORD, A adj.

Qui no pot oir per causa de vici o obstrucció de l'oïda.

"Si l ome sort que hom desonra e blastoma no ha paraules vilanes ni ergulloses contra aquells qui l desonren e l blastomen, no es, Senyer, neguna maravella."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 89

"Recepta per a guarir una persona sorda empro que oya una campana o una trompa."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXIX

"Qui les doctrina
pert diciplina,
en va te scola.
..............................
ab l om, de fets,
qui dorm, rahona;
al sort sermona."

Roig, Jaume Spill 7.957

"E si l poses sobre les orelles sordes e que no n o tolgues per tres dies, sapies que cobrara l oyr."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 57; MS. n. 216, f. liiij, c. Bib. Univ. València


SORDA (A LA ___) loc.

Calladament, sense fer soroll.

"E com foren recullits, meteren se en mar ab l oratge qui fo a la terra, e abans d ora de matines ells foren davant lo port, e tantost a la sorda sorgiren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXIII


torna a dalt