Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (4 registres)
veure  Dissoldre's, [disoldre's]
veure  Dissoldre, [disoldre]
veure  Soldre
veure  Soldre

Fitxa Dubtosa DISSOLDRE'S, [DISOLDRE'S] v. refl.

Desfer-se, disgregar-se.

"Reebet fulles de la salvia roquera, fulles de donzell, fulles de manrubi, un manoll de cascu, e sia tallat menut e coga ab vi blanch entro que s disolven..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iv, c. Bib. Univ. València


DISSOLDRE, [DISOLDRE] v. a.

Desfer, desagregar; dispersar, extingir.

"Recordau vos de aquella unio... feta de aquests Condats ab lo Principat de Cathalunya... per la qual som stats fets hun cors qui facilment se vindria a dissoldre si... era tollerat e donat loch a la separacio de algun membre..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

"Item quaragols bollits e piquats ab lexiu, les porcellanes amolexen e dissolen."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XCV

"... ni tan soptos no es ni tan impetuos lo riu de Maçedonia dit Enius, lo qual creix continuament en mig de la primavera com lo sol disol e regala totes les neus..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 377

"Item ruda, nous e mel sien senapicades e emplastades, maraveyllosament dissolven la postema malencolica e flecmatica."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

"A, molt noble ciutat de Troya! d on tan cruels e tan durs ffats te segueixen, que a greus perills en breus dies deges esser sotsmesa e finalment esser subvertida, e les altees de les tues torres sien dissoltes e donades en ruyna?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.894


SOLDRE v. a.

Resoldre, solucionar.

V.
solre.

"E d aci havem dues coses qui solen la questio... de que s segueix la solucio de la questio..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. V, metre III


SOLDRE v. a.

Absoldre, eximir de culpa.

"... gens per so no l solgue Deu de la sentencia ja per ell primerament donada abans que Adam pecas..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 21, tit. X


torna a dalt