ASSOLDADAR, [ASOLDADAR] v. a.

Assoldar, soldejar.

"E ab aquest tresor asoldada cavallers a Roma, per terra..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LIV

"... en per amor d aço lo dit Senyor Rey los ha dat carrech ab plena comissio de asoldadar e elegir aquells jovens que a ells parra esser pus forts temprats e leugers, ab plen poder de remunerar segons tot lur parer."
Crida pública a Igualada 18 d'agost de 1400

ASSOLDADAT, ADA adj.

Soldejat, ada.

"E sabe com ell e la novella Reyna estaven alt en lo castell ab sinquanta cavallers per guardar lo, sens aquells qui eren asoldadats per fer la guayta de nit e de dia..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXV

"Los mariners qui seran assoldadats e logats e fugiran del leny, reten la soldada en doble al senyor del leny, e l senyor del leny prengue aquels e tengue ls tant preses entro que li hajen la soldada retuda en doble."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX, De Mariners, V

"Item, que per reforç de les dites Justicia e Jurats fossen encontinent asoladadats cent homens de cavall, a cascu dels quals fos donat per sou de cascun dia cinch solidos."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

ASSOLDERAT, ADA adj.

Soldejat, ada.

"... en la entrada que aquests tacanys avalotadors volen donar ma armada a la bandera de Barcelona e encare al capita dels cavalls asolderats per lo general de Catalunya en aquesta vila..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1462

CONSOLDA MAJOR un. pluri.

Planta de la família de les borraginàcies, el Symphytum officinale, L., cultivada per a medicina.

"Item sie feyt bayn d aquela erba e d estaca roci, e de fuylles de porres, e de consolda maior e menor, e iage e bayn se aqui moltes vegades lo malalt."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

CONSOLDA MENOR un. pluri.

Planta de la família de les borraginàcies medicinal, el Symphytum tuberosum, L.

"Item rayu de consolda menor picada entre .ij. pedres, posada desus romp atrance e asuave la dolor."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

CONSOLDA VERMELLA un. pluri.

Potentilla tormentilla, planta de la família de les rosàcies.

"Item dien los esprovatz qui son ditz savis, que tormentilla, que es erba dita consolda vermeylla, beguda ans de la accessio tol la quartana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

CONSOLDANT adj.

Consolidant (dit especialment dels medicaments aptes per a consolidar nafres o fractures).

"E les medicines consoldans son aqueles que exuguen e estrenyen les naturals humiditatz, axi com alum, e gala, e aram cremat e lavat."
Joan Jacme Alcoatí f. lix v, b

CONSOLDAR, [CONSSOLDAR] v. a.

Consolidar, enfortir.

V. consoular.

"... e insuflada ab .i. cano el nas, estreny fortment la sanc e consolda les nafres."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XII

"E axi les dos parts, axi ligades ab lo bitum de gracia: apres, per peccat lo bitum se parteix, fa s dos parts, mas encara se pot consoldar."
Ferrer, Vicent Quaresma 116, XX

"E per ço cor algunes d aquestes forçes son contraries de les altres. Mas aqueles que conssolden son contraries d aqueles que escuren."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, d

"Sarcacolla exuga e no apunta e consolda."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj, a

"Aloe es sec el tercer grau e calt el primer e solda les plages que son dures de consoldar e escura."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj, b

CONSOLDAT, ADA adj.

Consolidat, ada.

"... e sien donades pillules de fems de lebre, confegida ab molta mel e molt cuyta maraveyllosament sera consoldada la crebadura."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

Fitxa Dubtosa DISSOLDRE'S, [DISOLDRE'S] v. refl.

Desfer-se, disgregar-se.

"Reebet fulles de la salvia roquera, fulles de donzell, fulles de manrubi, un manoll de cascu, e sia tallat menut e coga ab vi blanch entro que s disolven..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iv, c. Bib. Univ. València

DISSOLDRE, [DISOLDRE] v. a.

Desfer, desagregar; dispersar, extingir.

"Recordau vos de aquella unio... feta de aquests Condats ab lo Principat de Cathalunya... per la qual som stats fets hun cors qui facilment se vindria a dissoldre si... era tollerat e donat loch a la separacio de algun membre..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

"Item quaragols bollits e piquats ab lexiu, les porcellanes amolexen e dissolen."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XCV

"... ni tan soptos no es ni tan impetuos lo riu de Maçedonia dit Enius, lo qual creix continuament en mig de la primavera com lo sol disol e regala totes les neus..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 377

"Item ruda, nous e mel sien senapicades e emplastades, maraveyllosament dissolven la postema malencolica e flecmatica."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

"A, molt noble ciutat de Troya! d on tan cruels e tan durs ffats te segueixen, que a greus perills en breus dies deges esser sotsmesa e finalment esser subvertida, e les altees de les tues torres sien dissoltes e donades en ruyna?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.894

SOLD s.

Sou [abreviatura de "solidos"].

V. sol, sou.

"Lo hermita dix que .j. bisbe era avar de .m. marchs de argent que havia, e un ardiacha era avar de .m. solds que havia, e per aço car lo bisbe desviava mes sa intencio en .m. marchs que lo ardiacha en .m. solds, per aço havia lo bisbe major inclinament a avaricia que lo ardiacha."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LXXI