Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (22 registres)
veure  Sold
veure  Soldà
veure  Soldada
veure  Soldada
veure  Soldada
veure  Soldader
veure  Soldadera de cavall
veure  Soldadera de peu
veure  Soldadera, [soldedera]
veure  Soldadesca
veure  Soldar
veure  Soldat

SOLD s.

Sou [abreviatura de "solidos"].

V.
sol, sou.

"Lo hermita dix que .j. bisbe era avar de .m. marchs de argent que havia, e un ardiacha era avar de .m. solds que havia, e per aço car lo bisbe desviava mes sa intencio en .m. marchs que lo ardiacha en .m. solds, per aço havia lo bisbe major inclinament a avaricia que lo ardiacha."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LXXI


SOLDÀ s.

Príncep, sobirà musulmà de Síria, Pèrsia, d'Egipte, etc.

V.
soltan.

"E valria mes a vegades un hom nuu e cruu que altre qui hagues lo tresor del solda."
Metge, Bernat Lo Somni 2.571, lib. terç


SOLDADA s.

Sou, paga de la gent de guerra.

"Per que us pregam e us manam que aquels... nos trametau ab companya de balesters et de lancers de cascuna d aqueles aljames be aparelats et be adobats, et nos darem a aquels bona soldada..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 6, f. 100) 12 d'agost de 1283


SOLDADA s.

Sou, salari.

"Item ordonaren que tot macip de soldada que pach mentre stara ab senyor cascun disabte a la almoyna hun diner."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, anys 1312-1437

"... mas les dones de dins me donaven axi pocha soldada que apenes me n podia vestir."
Decameron jornª 3ª novª 1ª

"Si haveu moltes humors, ço es, riquees de mal just o de rapina... e teniu res de soldada,... la restitucio es necessaria..."
Ferrer, Vicent Quaresma 132, V

"... car digne es lo jornaler de son loguer. Aço matex, dix lo frare,
dich de soldada de servent o serventa."

Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.796, segona partida, XVII


SOLDADA s.

Quantitat de mercaderia que hom dona per un sou.

"Nos veem que ls tenders venen en lurs obradors diverses coses, e veem que fan pugesades e meallades, e dinerades e soldades."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 122

"E haviem los dada tan bona racio e ben bastada en Murcia, que be n veneren los cavallers aragoneses .xxx. milia soldades d aquela que nos los haviem lexada, e aquela que ells havien venuda que era nostra."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 456


SOLDADER s.

Aquell qui està a sou.

"... e foren cinch milia a cavall, entre cavallers e soldaders."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. LVII


SOLDADERA DE CAVALL un. pluri.



"Item a .v. soldaderes de cavall, es assaber: Maria de Picot, Theresa Janyes, Ffrancischa, Maria Pahes, Maria Hianyes, a cascuna .xv. torneses, qui son .lxxv. torneses a la dita raho..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.807, Arx. Batll. Gral. de Catalunya


SOLDADERA DE PEU un. pluri.



"Item, a .viij. soldaderes de peu, es assaber: Elvira Garsia, Mayor Loryenço, Urracha, Mariniela, Maria Ferrandes, Maria Alffonso, Mayor, Major Mesona, en .l. torneses a la damunt dita raho..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.807; Arx. Batll. Gral. de Catalunya


SOLDADERA, [SOLDEDERA] adj. I s.

(Aquella) que acompanya els soldats.

"E en aquestz capitols no entenem femnes soldaderes."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 170

"Car bagassa fora nomnada
Si male m fos a ell liurada
Ne que lo pecat se fos fet
Que fos putana soldedera."

Facet 1.251

"... que negun juglar ne cavaler salvatge, ne soldadera, ne hom de Cort que sia tengut per juglar, no siga en taula de cavaler, ne de dona ne de fyll de cavaler ne d altre hom de paratge, ne de ciutadanz honratz e que ayen a sseer en una taula."
Ordinacions fetes en Cort XXXVIII. Anuari IEC, I (1907)


SOLDADESCA s.

Tropa, conjunt de soldats.

"... desplega los seus penons e fae gran soldadesca, e capitans, e altres officials de guerra axi com se n pertanyia, e de tots era capita lo noble en Bernat de Cabrera..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 29


SOLDAR v. a.

Juntar mitjançant la soldadura, unir.

"... car lavors hagueren començament les enemistats tan grans entre les cases Darago e França, que may pus han poscut soldar, ne per matrimonis ne per altres feyts de gran amor..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 25

"E, quan es cuyta la rrail ab l aygua e posat sobre los ossos trencatz, solde los tost, e, quan n es la cara untada, escure la."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 39, a

"... vostres gays e rethorichs dictats sien limats, brunits, cementats, soldats e ormejats ab dolç stil, mesura e compas..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla f. 86, b

"Nos veem que l vidrier fa vidre... del qual vidre fa ampolles e copes e enaps e gots e d altres vexells, los quals vexells son pus soldats e pus units que neguns altres vexells."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 122

"E primerament lavau la naffra ab vinagre e ab vi un poch tebeu e aso ffeu dues vagades lo dia entro sia soldat e cuyrat."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI


SOLDAT s.

Militar, home d'armes.

V.
soldau.

"Dona la vela la nau qui fo d en Morey qui porta soldats a l Alguer..."
Novells ardits 23 de juny de 1393


torna a dalt