SODEGAR v. a.

Colpir, sacsejar.

"Ma voluntat / en si tal carech porta
que no sera / sens la vostra contenta,
e, fora vos / no m pens que may consenta
que null desig / hi sodegue la porta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 37, ed. Pagès - V

"Per si mateixs encerquen, çodeguen e sotstrahen de la fama e actes de alguns..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 110, De Cur. et Baj., f. 22-4

"... cuyta l molt poderosament, e lexada l espasa, l aferra ab les mans e despuys que l hach un poch sodegat, de un torn lo mes per terra..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 21

"... e, si tu no est pasient e perdonador de injuries, lo frare no haura ardiment de venir te en casa per sodegar la tua companyia."
Decameron jornª 3ª novª 7ª