SATISFER v. n.

Donar solució, respondre adequadament a interrogacions, dubtes, precs.

"Molt content son com te ha plagut, ab tant copiosa bona voluntat, satisfer a les mies interrogacions o pregaries;..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.458, tercer punt

SATISFER v. n.

Pagar allò que és degut; fer reparació d'una ofensa.

"Deu lo confessor demanar al confessant si sab lo paternoster, ave maria... Item si ha voluntat de satisfer."
Eiximenis, Francesc Confessionari cap. vj

"Feta la confessio: resta que lo penident per sos crims satisfaça: la qual satisfaccio, segons los doctors de Santa mare Sglesia, esta sumariament en tres coses: ço es en dijuni, almoyna e oracio."
Eiximenis, Francesc Scala Dei cap. de la Satisfacció

"... entra en la ciutat e mes les mans en lo erari publich e apres en los particulars que li obstaren, e satisfeu als cavallers qui per la republica e gloria de aquella havien treballat."
Lletra de Pere de Portugal Als consellers de Barcelona. Vic, 16 de febrer de 1466

SATISFER v. n.

Fer alguna obra reparadora o expiatòria de la falta comesa per a merèixer-ne el perdó.

"Si per nobles vestidures satisfas, ffes ho ab vestidures velles. Si ab pocha amor has peccat, satisfeu ho ab gran amor del temps que has perdut."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxvij, b. Bib. Univ. València

"Si has peccat per mal exemple, satisfes per bon exemple. Si peques contra caritat, satisfes ab caritat."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxvij, b. Bib. Univ. València

SATISFER v. a.

Fer allò que el deure, l'obligació o la necessitat exigeix.

"... pero en aço appar quant es cosa virtuosa treballar per la cosa publica, car aytal treball no solament satisfa al spiritual, ans encara al temporal."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.630, cap. XVIII

"E girant se vers ells, prega ls que satisfaessen a sson voler. E per aquells fou respost encontinent que de bon grat li n complaurien."
Metge, Bernat Lo Somni 1.723, lib. segon