RESTITUIR v. a.

Restablir, tornar al primer estat; fer devolució d'allò que es prengué o es posseïa indegudament.

"... si la dita roba se perdra del tot o en partida... lo dit senyor de la nau o del leny los es de tot tengut a restituir..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. LXXXVIII

"... per que yo ara, en presencia de tots aquests magnanims senyors, vos restituesch tot lo regne e la senyoria de aquell, la corona, lo ceptre e les reals robes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXVII

"E per ço deya sent Pau: ... restituhiu tots los deutes, e no enganets lo confessor."
Ferrer, Vicent Quaresma 143, V

"En apres, es a tu necessari que, com pus prestament poras, sino al menys al temps que t sera stat manat, restituesques o satisfaçes tot ço que restituir o satisfer deuras."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.785, tercer punt

"... e havent me feta devallar del cadafal no m avets restituida a mon marit ne m avets fet haver la sua gracia..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Item dos libres de cant d orgue per los quals paga lo que les havia notats sis liures e foren li restituits."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"E ultra lo dit ban perdrien ço que del catiu o cativa haurien comprat, e seria restituit al senyor de qui sera furtat..."
Ordinacions de Binisalem Any 1419