PUJA s.

Costat dret o d'estribord d'un vaixell.

V. orsa.

"Primer respos / lo patro qui s vestia:
Lo barber voll / e l escriva me n força
Que jo us mostre / dema per tot lo dia
Honor qui es / dins en aquella força;
No us calra pus / hoir puga ni orssa
Per arribar / hon se reposa honor,"
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 137

"......................../ no aureu major força
Ffer navegar / a puja e orça,
Cert si aveu / segons lo meu avis
Pus donchs entrats / son en la vostre barcha."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 238 v

"E ell mana que estiguessen los mariners apparaylats los uns a la puja, los altres a la orça de popa, e ls altres a la orça de proa."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 57

PUJA, [PUGA, PUGE] s.

Corda o simple combinació de politges lligada al car de l'antena per a tombar-la a la dreta, com l'orsa la tomba a l'esquerra (terme de marina).

"Item, una puge de canem."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, puga del artimo.. I.
Item, puga de n mig ...I."
Inventari de l'exàrcia de la galera Sant Nicolau Arx. C. d'A. n. 1.541

PUJA, [PUIA] s.

Dret que es paga en els forns comuns i el tros de massa que es dona al forner.

V. pa de puges.

"ffort lo punxa
e l enforna;
ffon pel costat
hubert, buydat,
com aquell pa
que n lleyda s fa;
alli s cogue,
e no n prengue
com l ague cuyt
puia ne fruyt;"
Roig, Jaume Spill 13.007

"Item, que algun forner no gos pendre puja de pa de forment mes de la vintena, e mestall a la setzena, e ordi a la dotzena..."
Llibre de Mostassaf 3; Capítols dels forners (Mallorca, 1448)

PUJADA s.

Lloc, indret que va muntant i per on s'arriba a una eminència.

"E axi mateix ordonen que sia feta altra paret ab portal a la pujada del forn prop la preso..."
Ordinacions dels Jurats de Girona Arxiu municipal de Girona. Manual d'acords de 1448, f. 77-78

PUJADOR, A s.

Aquell, a que puja.

"E quin bon hom a aci anador de nits, obridor de jardins e pujador de parres!"
Decameron jornª 3ª novª 3ª

PUJAMENT s.

Assumpció.

"Tractat del pujament de la Verge Maria, en paper."
Inventari de Joan Spigol Arx. Ecl. de Catí (1450)

"... e com jo, mare mia, me n pujaré al meu Pare qui m trames, pujar se n an ab mi. Mas enans del meu pujament mi conve manifestar als meus esperants e dexebles e al mon, jo esser vertaderament resucitat..."
Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 21, Va part

"E volent la Senyora pujar la scala, acosta s a sa altesa la principal de ses donzelles, e ficant lo genoll dix li a la orella: "Senyora, recort se vostra merce en aquest pujament de pregar estretament per natura humana..."
Isabel de Villena Vita Christi 900, cap. VI

PUJAMENT s.

Augment de preu o de valor de moneda, mercaderia.

"Lo dit die se tench consell de C. jurats en lo qual... foren exposats .ij. caps: lo primer sobre lo pujament del croat, lo seguon sobre una cedule... E finalment... ffou rames a xxiiij. prohomens de cascun stament... qui ab los honorables Consellers entenessen e vegen si lo croat es expedient de muntar e a quina quantitat..."
Novells ardits 17 de setembre de 1451

PUJAMENT, [PUGAMEN] s.

Elevació; creixement.

"E quant lo rey vehe e conech que la malaltia era en pujament, e que ell anar no podia personalment a Mallorques, mana a son fill major N Amfos que anas lla..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVIII

"E l oly rrosat es en la ssua natura migançer entre l oly e les rroses, e aço val a les postemes qui son engendrades de la ssang en lo començament e al pujament, per ço cor l oly hi val a la ora del baxament e l oly rrosat entra pregon e ablanex la durea e la ssequetat que es en aqueles postemes..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 39, c

"Semblave que b les nuus del cel
Hagues desig de batalhar,
Car no pogre divisar
Ne figurar son pugamen;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 265

PUJANT adj.

Ascendent, muntant.

"Per que diu que angels muntaven e devallaven? a mostrar persones penidents.
"... axi son angels, los huns pujants, los altres devallants."
Ferrer, Vicent Quaresma 105, XXVI

PUJANT, [PUJAN] s.

Pujada.

"... qui dona salt als moros de Xativa per .j. descenden de la costa, e los moros donaren li salt al pujan de la costa, e venceren los moros..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 316

"Item, en una cambra o palau, al pujant de la scala, fonch trobat hun banch encaxat de fust..."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 103. València, 3 de març de 1459

PUJAR v. n.

Créixer, augmentar en intensitat.

"... a nit, a la Bella Dona, nos destempram quacom e som fortment encadernats, pero per aquest cadarn, si mes avant no puja, no estarem de caminar per les jornades dessus dites..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 478

"Dix que la quera de les biges quan hom n es fexat, nedege les plages velles e guarex les... e no les lexe pujar."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 31, b-c

PUJAR v. a.

Fer ascendir en grau o estament social; fer progressar cap a una superior posició o situació política o econòmica.

"Si u sabets fer
Pujar vos han a cavaller
Ho a rich hom.·
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 107