APROBABLE, [APPROBABLE] adj.

Digne d'aprobació.

"... volent d aqui avant la loable consuetud antiga approbable en la sua fforsa estar no corrumpuda..."
Instituts de l'orde del Griu Any 1403

APROFITABLE adj.

Profitable, profitós.

V. profitable.

"Item sia donat lebor ab .i. poc de pa, car sobre totes medicines dissoluu ventositat e engendra set. Aquela metexa per si es molt aprofitable en aquest cas."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

APROFITAMENT s.

Acció i resultat d'aprofitar; profit.

"Has me donat, Senyor, seny adoctrinat, enteniment facil, memoria durable, lengua diserta... aprofitament en los studis..."
Canals, Antoni De arra de ànima

APROFITAR v. n.

Treure profit.

V. profitar.

"Dexa les lagremes tristes, generosa Reyna, que molt poch aprofiten per obtenir lo que vas cercant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXV

"... viu altres escolans menors de edat de mi aprofitar, e trevallava perque havia vergonya que ells sabessen mes que jo..."
Recull d'eximplis e miracles CCXXXI

APROFITAR-SE v. refl.

Treure's un profit o un avantatge; beneficiar-se.

"... les liçons specials que s volen fer e legir per que mils se aprofiten los studiants..."
Capítols de l'Estudi General de València Any 1499. xlv

APROISMAR v. intr.

Acostar-se, aproximar-se.

"Quan lo veren los Serrayns tant aproismar, donaren se fort gran onta..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XXXVI

APROISMAR-SE v. refl.

Apropincar, acostar, atançar.

"... apruismes te a la mort e lunyes te de salut, corres al diable e lunyes te de Deu."
De menyspreu del món 36, s. XIV

"Veent lo fill que ia se aprohismava e que l pare no devallava, trames li missatge dient que descavalcas..."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. II, tit. I, cap. XII

"... fes, Senyor, per ta merce que yo veja la tua claredat, car yo conech que la mia mort se aproisma..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVI

APROITALL s.



"Item: que tots los aproitalls de les anayas e dos entaulaments e nodriments de peus ab represa a la claustra sobirana, se hagen a fer."
Manual Torró II, Arxiu Hospital de la Santa Creu

APROP adv.

Prop.

V. prop, prop (A ___).

"Item que nigu no gos lançar floraça de brine de cabessa de çafra en lo vall nou ne aprop lo mur e valls nous de la dita vila .xx. passos..."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

APROP prep.

Prop, junt a.

"Per que... façats venir alscuns de vostres homens qui a les dites basses e a l estany cerquen l agro, e, com trobat lo hagen, los uns romanguen ab lo dit agro per guardar e tenir aprop aquell..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, 465

APROP prep.

Prop de.

"... proceexen madurament e ab gran deliberacio en los dits comptes, fahents assignacions simples e aprop penals a aquells qui no han retat comptes de lurs administracions..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXIV

"Sobre aço trametem aqui a vos en Gabriel Garces portador de la present, lo qual ha carrech nostre de tenir vos en aprop diligentment..."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 60 / 15 de desembre de 1408 (veg. també lletra núm. 58)

"... e en aço servats loch e temps no prohibits, ço es, no en temps que la dona es aprop de part..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 230, primer punt, cap. sisè

"... e vessen e aguessen cura de tenir aquell aprop en tot lo menester de la sua malaltia, axi en vellar aquell com en tenir aprop los metges qui del dit Primogenit tenian cura..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103

APROPERANT adj.

Proper, acostat, propinc.

"Sapies que juglas fan e cuyten molts mals aproperans e acostans se a hom."
MS. 921, antic L. 2. Bibl. Nac. de Madrid