PRO s.

Avantatge, profit, conveniència.

V. prou.

"... e va faer una bona poblacio, que fo de gran pro, car los moros qui per alli eren restats havien gran pahor d ella..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 20

"... e puys dixem li: -Fferrando Dieç, ben sabem e veem que vos nos cercariets nostro pro e nostra honor, mas aquesta cosa es aytal que no n fariem re..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 242

"Que tostemps poriats parlar,
Que n mi no trobarets res
Que eu d uy may vas luy faes
Mas que vage son pro sercant."
Planys del cavaller Materó 775

PRO (FER SON ___) fr.

Aprofitar, treure profit, obrar en interès propi.

"Perque trestot li confessor
Se garden de semblant falir
Que no fassen a hom pits d aucir
Ab lur falsa confessio,
Car ja no fara hom son pro
La on sian massa privats."
Planys del cavaller Materó 879

PRO E EN CONTRA fr.

A favor o en desfavor; a utilitat o en perjudici.

"E sobre aço hach molt dit e parlat, e dit pro e en contra cada una de les parts..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CLXVII

PROA s.

Part de davant d'un navili.

"... vengue envers les galees d en Roger de Luria, e aquelles d en Roger envers ells; e el mig del port van se ferir tant vigorosament, que totes les proes de cascuns se romperen, e la batalla fo molt cruel e fellona."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. LXXXIII

"... e de tot leny que puig lo descarregament de vint sous en sus haien a metre en la dita caxa hun sou, e de tot leny que los dits barquers novells de Sancta Maria hauran la una part e los barquers de Sent Pere l altra, ço es popa o proa, haien a metre en la dita caxa sis diners, hoc encara, tota moneda que sobrara no bastant a un diner per part al partir se, haie a metre en la dita caxa..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

PROA (VOLTAR LA ___) fr.

Tirar per un altre camí, canviar de direcció.

"Volta la proha
als santuaris:
dona ls suaris,
bells vestiments,
molts ornaments,
calzes, tovalles,
grans presentalles,"
Roig, Jaume Spill 4.690

PROAR v. a.

Provar.

V. provar.

"... la qual prova... se fa en la fornal et per toch, en la cual fornal finesa et leyaltat de l aur es proada per coccio et recoccio en aquella fahedora..."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà Arxiu Corona d'Aragó. 24 de març de 1357

PROAVI s.

Quint avi.

"Com sobre la conservatio dels censals morts e violaris... fossen diversos Capitols en Corts generals fets e fermats per los Reys gloriosos antecessors nostres, specialment per lo molt Illustre senyor Rey en Pere proavi nostre de gloriosa memoria..."
Alfons el Magnànim a la cort de Barcelona de 1432 Cap. Iiij

PROBÀTICA adj.

Aplicat a una piscina de Jerusalem on es purifiquen les víctimes.

V. bassa probativa.

"Apres aquestes coses era lo dia de la festa dels jueus, et era llavors en Jherusalem la probatica piscina, ço es, una bassa d aygua que es nomenada en abraych betsayde..."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, f. 102

"D aquest loc tro ha .j. get de pedra enves la ma squerra es la font a la qual dien probatica piscina. E aqui ve l angel moure l ayga d aquela font."
Viatge a Terra Santa f. 82. Any 1323

PROBITAT s.

Observació rigorosa dels deures morals i de la justícia.

"... lo qual Aulaguer era un prevere de gran probitat, e de gran bondat, e de gran sanctedat..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 19

"... e Pau Texidor, notari de aquesta vila, vos escriu que us plaes regir les scoles de aquesta vila de Gramaticha aquest any, e nosaltres attenent la vostra fama e probitat, havem dit al dit en Pau que nosaltres trobariem plaer singular que vos les volguessets regir..."
Lletra dels paers de Cervera A mestre Martí. 6 d'octubre de 1419

PROCEÏDOR, A adj.

Que deu proceir; que ha de procedir.

"... e encercharen entre ells e tengren molts conseyls en qual manera fora procehidor contra los Troyans segons que davall per orde sera recomptat."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XII, 4.428

PROCEÏMENT, [PROCEHIMENT] s.

Acció, empresa; procediment.

"... Virgili en la sua obra dels Eneydenchs, axi que per maior partida tots los succehiments e procehiments fets per lo dit Eneas escrigue en aquella obra..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XII, 4.453

PROCEÏMENT, [PROCEHIMENT] s.

Procedència, origen, emanació; procediment.

"Apres aço, contemplant lo tresor essencial, atten al tresor personal, ço es, al procehiment e transcendent eximent de aquelles divinals e sobre altes persones una d altra; e quant veu com aquell sobre glorios Fill hix del Pare, aquí deffayll quaix tot..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.925, tercer punt