PREVALER v. n.
Tenir avantatge o major valor, preponderar.
"... mijançant Deu qui a tals coses acostuma de prevaler als qui culpa no tenent..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCLXXXXIII
"Car tu en la tua juvenil duricia est poderos cometre batayles e prevaler altament a tots pugnadors, la qual cosa natura flacha no soffer en mi aço poder fer..." Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.548
"... stime nengu contra vos prevaler, si de beniplacit consentit no ls sera;..." Alegre, Francesc Somni de Francesch Alegre 309
| | |