PRESSUPONDRE, [PRESUPONDRE] v. a.

Pressuposar.

"En aquest tercer libre, per ço com fa mencio de les Muses, deus presupondre que los poetes han fingit nou Muses en forma de nou dones o donzelles..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lilb. III, § 1

"... se deu guardar contra lo primer manament, lo qual es: No hauras deus stranys, etc.; lo qual manament presupon que lo christia deu creure un Deu esser tot sol..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 18, primer punt, cap. primer

"Ella respon:
-Molt presupon
lo que dieu;
vos no cureu
d aquell perque,
car yo l se me."
Roig, Jaume Spill 5.659

"... no es condicional, mas per força cove que façam penitencia, e es temporal, e axi diu cum jejunas. Presupon, empero, que devem dejunar tota la quaresma."
Ferrer, Vicent Quaresma 44, IV