PRENDRE v. a.
Fer presa (el falcó o tota altra au prenent).
"Lo .vij. linatge es breton, lo qual pren tota au, & ha principat sobre totz ocels de cassa, si que neguna no gosa pendre denant ell, ni volar sobre ell volant..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, c
 PRENDRE v. n.
Seguit de la preposició per, agafar, seguir una direcció determinada, entrar dins un camí, tirar per.
"E isque la dita processo de la seu prenent per la plaça del Palau e per les plaçes del Blat de la Boria, per lo carrer de Muncade e a Sancta Maria de la mar..."
Novells ardits 5 de setembre de 1456
PRENDRE v. n.
Seguit de la preposició a, atacar, adherir-se a.
"E l senyal de la bona [escamonia] es que pren a la lengua un poc en agudea."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 73, b
PRENDRE v. a.
Recollir, arreplegar.
"Stant en aço lo trompeter de l Emperador feu un toch, perque los feels prengueren los cavallers e ls meteren al loch on los havien partit lo sol..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 21
"del mon ffuy tret / per seguir l observança
e, inconstant, / molt prest vag ffer mudança
prenint peccats / e abandonant virtut."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 74, IV
PRENDRE v. a.
Agafar i tenir, apoderar-se de.
V. pendre, pendre's, penre, prendre.
"E ells en aço estant, un cavaller molt ben muntat, mas no preciosament armat, vench a la plaça, e, alargant la ma, pres un basto que davant la loja de la Reyna era plantat..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 100
"Pren lo ladre ans que t prengua."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94 vº, col. 2
"l Inquiridor,
Governador,
e lo llur fisch,
passa gran risch
no l atenguessen
e la prenguessen."
Roig, Jaume Spill 4.889
PRENDRE v. a.
Menjar o beure.
"... per la dolor et per la fredor del ventrell et per altres malalties que soven avia, volch dispensar ab ell que begues vy. E per ço que nosaltres no ns blandiam per tal de nostra enfermetat, mana li que prengues un poch de vy."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. IX v
PRENDRE v. n.
Impersonalment i amb en expletiu, té la significació d'esdevenir, succeir, ocórrer.
"... de huna part, los enemichs; de la altra, los parents: axi li n prenia com a la oliva entre dos pedres, fins hix lo oli de misericordia."
Ferrer, Vicent Quaresma 62, XXXVIII
"... e sona mal en la boca de vosaltres desmentir a ningu per tan gran veritat, e pren vos ne com aquell que asoten per la plaça e se n agreuja com lo y diuhen en casa..."
Lletra de Lluís Cornell a Lleonard d'Alagó Cod. Escurialensis L-I-25
"Pren me n aixi / com al devinador
de sa greu mort / per alguns clars mijans,
prenusticant / no fugir de ses mans
e ja per ffet / tot quant es venidor."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès - CX
"Qui ans del temps / d amor desiga pau,
Li pren com cell / qui per alt muntar cau."
Rocabertí Glòria d'Amor 262
PRENDRE BÉ UNA COSA fr.
Acceptar-la de grat o resignadament.
"giri m a Deu
ab continençia
de paçiençia,
e be u prengui;"
Roig, Jaume Spill 4.856
PRENDRE EN GREUGE fr.
Agreujar-se, ofendre's, enutjar-se d'una cosa, d'un fet.
"Clam vos merce, senyor, vostra egregia persona no prenga en greuge si les mies paraules han enujada la senyoria vostra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCLXIV
PRENDRE SOBRE SI loc.
Encarregar-se assumint-ne la responsabilitat d'alguna obligació, tasca, missió.
"... que donas consell en les altres fronteres, que ell prenia sobre si la conquesta de Murcia e que jurava davant d el que nul temps no cessaria tro la hi hagues conquesta..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. XII
PRENDRE'S v. refl.
Seguit de la preposició a i d'un infinitiu, començar, posar-se a.
"... e jatsia que sien grans parlers e sapien fer una gran traversura cant s i prenen, empero tostemps son estats reputats en altres coses per homens grossers..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Cap. CCCV
"En la creu fo posat en la sexta,
en l ora nona fo gran tempesta,
si que l sol perde la clardat
e tot lo mon fo entenebrat
e la terre s pres a tremolar."
MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 742, f. 8 197
"Angells del cell li n donan grans lahos
Ab gran alegria se prenen a volar
E als pastorels ho van denunciar."
Cançoner de Nadal xiv
"E Jesu Christ pres se a plorar, e dix aquestes paraules: -En lo nom del Pare meu, te man que t levas..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 12, XVI
"Prengui m a riure
com les hoy."
Roig, Jaume Spill 3.374
"... e les parques Cloto, Lathesis e Antropos, per la dolçor del meu cant, havents pietat de mi, se preseren a plorar."
Metge, Bernat Lo Somni 1.785, lib. terç
PRENDRE'S v. refl.
Espessir-se, concrecionar-se, quallar-se.
V. veg. Sant Soví, ed. Faraudo, p. 69 [= p. 65]..
"... agats un poch d oli e molt lart de porch e un poch de carn salada e fonets ho a sofregir, e sofregits be que tot se prene en lo sofregir..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, c. Bib. Univ. València
| | |
