Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (22 registres)
veure  Pot
veure  Pot
veure  Pot
veure  Pota
veure  Potàs
veure  Potatge
veure  Potatge de Nerricoc
veure  Potecari
veure  Potència
veure  Potència
veure  Potencial
veure  Potencialment

POT s.

Potinga, substància medicinal, perfum, ungüent, contingut dins un pot.

"... no demanaran dinés per pots, ne per affaytaments, ne per enguents."
Franch, Narcís Corbatxo f. 48 v


POT s.

Llavi, llambrot.

"... e venia de la bataya e exia li sanch del pot sobira que degotava en la boca e en lo si..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) Cap. XXI

"A les fembres tolre lo nas, e l pot, e les oreyes, e les mamelles, e si obs es, cremar en foch."
Usatges de Barcelona Mulieribus


POT s.

Vas generalment de terra per a guardar substàncies líquides.

"Un pot en que ha .viij. libres de vernis."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"item .i. pot de terra buyt, cubert de canyes.
item .i. altre pot de terra buyt."

Inventari d'en Pere Becet 118, III. Any 1430

"... item, datils confits .iiij. pots .xvj. sous."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.103


POTA s.

Peu i cama dels animals.

"E axi com lo leo ach mesa tota la pota e l braç entre aquelles dues posts que lo pages serrava..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CV

"E tu, Carmenes, qui primerament havies nom Yo, e desflorada per Jovis fuist mudada en vaca... e tu fugint, ab la pota en les arenes de Libia escrivias lo teu nom en cascun pas..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 19

"Y fare plorar ab mi
Huna gran flota:
Alguns bous duran la pota
Detras picada;"

Col·loqui de dames 454


POTÀS s.

Recipient, pot gros.

"Item dos potaços trenquats a Mestre Pere Lobera .j. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373


POTATGE s.

Vianda aparellada, vianda que es fa coure dins un pot.

"A mi també
qualque beuratge
o mal potatge,
fetilleries
o porreries
me haguera fet."

Roig, Jaume Spill 1.638

"... e feu li aparellar molt be a dinar arroç e cuscuso e molts altres potatges que havien aparellat feren lo molt ben servir a la real."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CXXXIII

"... e de menjar esplendide diverses viandes precioses, volateria e grans potatges, bollit e rostit, e diversos vins."
Ferrer, Vicent Quaresma 22, XIX


POTATGE DE NERRICOC un. pluri.

[N. B.: Llegiu n'Erri coch, possible versió de l'anglès Harry o Henry cook, nom i ofici del coc probablement inventor del potatge així batejat, semblant de la denominació de broet de Madama].

V.
arricoch, broet de Madama.

"Potatge de Nerricoch.
Carn de molto pendras e fer n as troços menuts... e met la a coure en una olla... ab sal e son recapte... e... hages jolivert e menta e moradux e sadoriga e de altres bones herbes e cebes tallades menut e met ho tot dins la olla... e apres hages ametles... e pica les be... e met hi feges de gallines o de cabrit... e pica u tot plegat... e, quant sera tornat espes, es cuyt."

Nola, Robert de Art del coch Cap. de Nerricoch. xxj.


POTECARI s.

Apotecari.

V.
apotecari, ipoticari.

"Ella no dexa
cercar metgesses,
velles urquesses,
...............................
les adivines
e potecaris,
los erbolaris
e triagués;
hon que pogues
remey trobar."

Roig, Jaume Spill 4.526


POTÈNCIA s.

Cadascuna de les facultats de l'ànima, enteniment, voluntat i memòria.

"E si les potencies / tingués afligides,
un gust en la boca / tingués tan perfet,
que si nostres animes / molt dessaborides
de culpes amargues / fossen infinides,
begudes hagueren / tan gran fon la set."

Hispano, Benet Devota contemplació del cors sagrat de Jesucrist

"... tapament, debilitament o encegament e altres malalties de enteniment e de les potencies de la anima e del cors..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 737, primer punt, cap. setzè


POTÈNCIA s.

Poder, força, potestat.

"Mas, en virtut de la sua potencia dreçan si mateix, vuylen o no los Grechs puja en son cavall poderosament, e acuytant se contra l Rey Merion, axi com a forios se volgue d ell venjar."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 5.541

"... per que convenia, per augmentar ab alguna industria nostra potencia, metre alguns cavalls qui son a la gineta e poderosos metre ls a la guisa."
Lletra de Pere de Portugal Als consellers de Barcelona. Cervera, 17 de juny de 1464

"... perdona m donchs, Senyor, per ta merce, car no es inposible a la tua potencia ne inconvenient a la tua justicia ni acostumat a la tua clemencia, que als no vol dir Jhesus sino salvador."
Oració MS. n. 216, f. cxv, a. Bib. Univ. València

"Apres que fuy intrat dins, constituit en lo consistori dels presidents infernals, digui: -Si a la vostra gran potencia no expon en la manera que deig, ço per que no ha convengut venir assi, suplich que m sia perdonat..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.755, lib. terç


POTENCIAL adj.

Relatiu a la potència; dotat de potència.

"Apres se gira al tresor potencial, e aquí clarament percep com, per la gloria e potencia sua, son creats los cels, formats los temps, rodats los segles e ornat lo mon;..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.956, tercer punt


Fitxa Dubtosa POTENCIALMENT adv.

Amb potència; poderosament.

"... yo son tota sola qui puch foragitar les virtuts d aquell Deu de la batayla qui guarda lo dit vellor, e a les coses instituides potencialment a la dita guarda pusch contrestar e obviar per potencia de altra art contraria."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 783


torna a dalt