PLAGAR v. a.

Encomanar, contagiar.

"dida embriaga
lo xich ne plaga,
e la bagassa
semblant atrassa,
dida juhia
pauruch lo cria,
la poch sabent
fa l ignocent."
Roig, Jaume Spill 9.121

"... e la flor e l exirop de l esquila el vell es mellor que l fresc, e no ssie dat a beure en neguna febre, ni quan los budels son plagatz."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 74, b

PLAGAR v. a.

Perjudicar, nafrar.

"... e fa maior dolor el ventre als homens jovens que als altres e plaga los budels e en aquesta gisa es la ssua obra en purgar la colera e la fleuma."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 68, c

"O ver amor, a tu invoch e reclam,
puix m has plagat vulles m abandonar
aquell unguent que sol medicinar
los pacients que per tu mal passam."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March III, Cants d'Amor

"... com fonch plagat ab la sageta d or
ab que amor plaga ls enamorats."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXIX, Cants d'Amor

"Les quals sagetes plagant de plagues visibles e invisibles l anima nostra, penetra y altera la naffra tots los nostres sentiments..."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 310

"... que les tues ovelles... axi sien liurades a hun trua foll... a devorar les e a robar e a plagar, e aflegir les nit e dia sens repos?"
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.685, cap. XXVII