ADOPERAR v. a.

Utilitzar.

"... havem haut a sostenir les gents que ab nostra persona e stat son stats... en dar los sols part de la miserable vida, mas no que de lurs posades e les armes d on eren empenyorades los poguessem sublevar e fer los cavalcar e adoperar los en coses de nostre servey e benefici de la terra..."
Lletra de Pere de Portugal Als diputats del General. Vic, 7 de març de 1466

APROPERANT adj.

Proper, acostat, propinc.

"Sapies que juglas fan e cuyten molts mals aproperans e acostans se a hom."
MS. 921, antic L. 2. Bibl. Nac. de Madrid

COOPERADOR, A s. i adj.

Qui obra amb un altre; col·laborador.

"E, tant com pertany a la sua bonea, es inseparable cooperador o fahedor, segons que mostre manifestament en la obre que fa."
Canals, Antoni De arra de ànima

COOPERAR, [COHOPERAR] v. n.

Obrar conjuntament amb altri a una mateixa fi.

"... e axi lo cap ab los membres en comuna simbolitzacio, cohoperant lo adiutori divinal, farien actes no menys honorosos que fructosos."
Lletra dels diputats del General A Pere de Portugal, (Barcelona,19 de març de 1466)

CUCA PAPERA un. pluri.

Insecte coleòpter del gènere Meloë, que és negre amb retxes transversals vermelles (DCVB).

"Item sien reebudes .iij. cuques paperes, e sien donades a beure ab leyt de cabra, los caps e les ales d eles toltz: estrangaria sana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXV

DESCARPERAR-SE v. refl.

Descorporar-se, separar (un cos) d'un altre cos.

"... trasques de la beina de Iª sua correge que tenia dejus lo capsal del lit hon jahie I punyal e ab aquell faris de III colps lo dit hom e apres se descarperas d ell e lo dit hom se calas fugent per la finestra..."
Novells ardits 10 de març de 1391

DESESPERABLE adj.

Que no dona lloc d'esperar; desesperat, ada.

"Sa malaltia
vent incurable,
desesperable
de millorar,
de pijorar
essent yo cert,"
Roig, Jaume Spill 3.040

DESESPERACIÓ, [DESSESPERACIO] s.

Còlera, exasperació, enuig, ràbia, ira.

"... faent compte que dins Paris avia gent que l amava tants com aquells que li eren rebelts, e que la gent d armes qui era qui no eren sino .dcc. la ampresa fou mes de joves que de senis, pero ab dessesperacio e per deslliurar lo conestable, tot hom se volia metre a martiri..."
Lletra de Aznar Pardo de la Casta A Ferran I. Bourges, 26 de juny de 1418

DESESPERANÇA s.

Manca d'esperança.

V. desperança.

"E com, dix lo Sanglier, dubtats que puys yo per servey de Deu he relexades les vanitats del mon, que Deu no n faça saul? -Replica Curial: -No dubte yo en axo, mas he gran dubte que mes vos haia mogut desesperança que amor..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 113

DESESPERANT adj.

Privat d'esperança; desesperançat.

"E si no fos per aso moltes vegades seria hom de les malalties pus desesperant de guarir."
Joan Jacme Alcoatí f. xvj v, a

DESESPERAR v. n.

Perdre l'esperança.

"Qui no posa esperança en res del mon, no l cal desesperar."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 313

DESESPERAR-SE v. refl.

Lliurar-se a la desesperació.

"¡O, com te desesperaras, quant veuras que es passat lo temps del merexer, e que de tots punts has perdut Deu e lo seu Regne, e tota sperança de james haver la sua gracia e la sua merce!"
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.606, tercer punt

"No t desespers al temps del teu treball, mas esta en bona sperança de la ajuda de Deu, car aytal ferma sperança e fe ajuda a l hom en vida e en mort."
MS. n. 216, f. lxxxxv, c. Bib. Univ. València

"Yo m desesper, / si los merits meus guardes,
yo m enug molt / la vida com allongue,
e dupte molt / que aquella fenesqua."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 100, CV