EMPAORDIR, [ENPAHORDIR] v. a.

Fer por, infondre temor.

V. empaorir, espaordir, espordir.

"Enpahordir o fer pahor: Examinare."
Esteve, Joan Liber elegantiarum f. 5

EMPAORIR, [AMPAHORIR] v. a.

Causar por, infondre temor.

V. empaordir, espaordir, espordir.

"E yo, trist de mi! trist de mi! no se qual lavors presagi o senyal dels meus mals que ara sofir me ampahoria..."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 292

ESPAORDIBLE adj.

Que causa por; espantable.

"La val que la primera que trobets, de flames cremants e de ffrets tan frets espaordible, aquel es lo loch lo qual has hoit foch de purguatori;..."
Visió de Trictelm 205, f. 52. Llegendes de l'altra vida.

ESPAORDIMENT, [ESPAHORDIMENT] s.

Acció i efecte d'espaordir; esfereïment, esglai, por.

V. espordiment.

"... en la molt noble ciutat de Gerona va succehir una cosa maravellosa e de molt gran espaordiment, la qual va esser que la gran torre appellada Geronella subitament va caure de dalt abaix..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 30

"Ladonchs l espahordiment me comença a passar, e dubtant encara en ço que m dehia, volgui mi acostar per besar li los peus e les mans."
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"Certes mes amaria que per vergonya callasses que si per espahordiment callaves, car vergonya no toll la raho ne lo seny, e esglayament empatxa lo seny e l enteniment..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. I, prosa II

ESPAORDIR v. a.

Causar por.

V. empaordir, empaorir, espordir.

"Mostra tu esser poderos a regir ton regne; espaordeix lo cor d aquell que nulls temps hach por..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 16

"O, luna! espaordeix ab novella error e pahor los pobles de la terra..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 405

"E com Silla lo menaças molt cruelment, cellavos respos dient: -Jatsesia que tu m vulles espaordir ab tes gents d armes... fe que t vulles, car null temps poras acabar ab mi..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.170, lib. III, tit. VIII

ESPAORDIR-SE v. refl.

Espantar-se; sofrir pavor.

"... lo ver cavaller de Jhesu Christ, ne per terror o temor no s espaordex..."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 390

"... e si ls feu estar en la devantera en guisa que com la gent volgues ferir que los cavalls se espaordissen de la remor dels camells e que s destriassen."
Història de Jacob Xalabín f. o.ij.

"Lavors lo peccador s espaordeix, lo cor tremola, lo cap se encorba, lo sen s esvanaeix, la virtut se secha, la color s engrogueix..."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. IV. Bib. comunal de Bolonya

ESPAORDIR-SE, [SPAORDIRSE] v. refl.

Sofrir por i espant.

"... hun dia vench li hun angel del cel, molt resplandent, e Joachim spaordi s."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 12 v

ESPAORDIT, IDA adj.

Ple de por; espantat, ada.

"... e com la loba era tan ferotge null hom se n movia, e ls cans staven fortment spaordits, e ell tot sglayat cau prestament de son cavall..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 29

"Aytantost l ome caech en terra et hac molt gran paor cor havia escarnit lo sant baro. E tota la companya espaordida caech en terra et demanaren li perdo."
Eximplis e miracles de Sent Benet MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E en la miga nuyt vench l angel de Deu ab molt gran lum resplandent e estech lur devant, e, espahordides e tremolants les guardes obri ls lo carcer."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné

PAOR AL CORS (METRE LA ___) fr.

Espaordir, esporuguir.

"E d aquella hora avant fo vençuda tota Romania, e ls haguem axi mesa la paor al cors, que no podiem cridar Franchs! que tantost no pensassen de fugir."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXI

PAOR, [PAHOR] s.

Por, impressió penosa de l'esperit causada per temor d'un perill real o imaginari.

V. pasor, por.

"E Dacia li fa pahor de aquell turment, e lo beneyt sent Jordi diu: -De axo me fas por?..."
Ferrer, Vicent Quaresma 157, LII

"Pero, com Curial vees prop la derrera dea Hercules... e l vees vestit de la pell del leo ab aquella espaventable cara, hach molt gran por e nulls temps havia hauda pahor sino de Hector... e ara la hach d aquest."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83

"Los munts capdals s aplanaran
ab gran temor,
les grans ciutats totes cauran
per fort pahor."
Cobles del Judici

"... e molts se atrevirien de prejudicar la, que per temor d aço no gosen. Car diu .j. proverbi que pahor guarda la vinya."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.856, primera partida, XIX

PAORUC, UGA adj.

Poruc, uga; temerós, osa.

"Aquella cosa es pahorucha qui alguna vegada pot esser segura."
Flors de les Epístoles de Sèneca CXXIIIJ

"dida juhya
pauruch lo criha;
la poch sabent
ffa l ignoçent,"
Roig, Jaume Spill 9.125

"E, mostrant se pahorugues e temeroses, si lur marit mana a elles alguna cosa honesta, diran que no son be dispostes."
Metge, Bernat Lo Somni 2.448, lib. terç