ADOPERAR v. a.

Utilitzar.

"... havem haut a sostenir les gents que ab nostra persona e stat son stats... en dar los sols part de la miserable vida, mas no que de lurs posades e les armes d on eren empenyorades los poguessem sublevar e fer los cavalcar e adoperar los en coses de nostre servey e benefici de la terra..."
Lletra de Pere de Portugal Als diputats del General. Vic, 7 de març de 1466

ALMUSSA PER DORMIR



"Item li es degut per .v. palms de drap blanch de Loany, de que feu al dit senyor infant gonella esparça e una almuça per dormir de nits..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1357, n. 60

AMOR (PER ___ DE) loc.

Per causa de; per raó de.

"... e passa la semula entre dues scudelles passant de una escudella en altra, e aço se fa per amor de la terra..."
Nola, Robert de Art del coch De semola

"Lo Rey respos que era molt content per amor d ell, anadint que per amor d ell l avia fet venir, e, si a ell playa, se treballaria en fer matrimoni d ell ab la Guelfa."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 103

"E Paris, ans de descavalcar, ana veure lo Dalfi, mes per amor de sa filla que d ell."
Paris e Viana

"E dix a l abat: -Per amor de caritat vos prech que vos que menjets ab mi de la carn..."
Recull d'eximplis e miracles IX

"... solie en aquesta manera entrar en aquell flum per amor de castiguar son cors, e moltes veguades en les hondes cabuçar e somorgoyllar, e axi en aquella aygua, tan longuament com sostenir podie, estave ficat, ab psalms e ab oracions; ..."
Visió de Trictelm 291, f. 53 v. Llegendes de l'altra vida

AMOR DE DÉU (PER ___) loc.

Per caritat.

"Major te dona lo pobre qui t demana per amor de Deu que aquell que tu li dones."
Proverbis de Salamó MS. n. 216 [Varios] f. lxxxx, b. Bib. Univ. València

ANAR PER

Anar en demanda, en cerca de.

"Axi Laquesis, acompanyada de molts cavallers e donzelles, ana per la copa e venint la presenta a Curial."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

ANGUILA (TENIR L' ___ PER LA CUA)

No tenir res de segur, ser en incertitud del resultat d'una empresa.

"gran os ha a roure,
ab guarbell poha:
vol per la coha
o per la squena
tenir morena,
anguila viva."
Roig, Jaume Spill 8.536

APER s.

Ormeig, aparell de llaurar.

"... que cascun hom dels d amont ditz puscha tener, per les dites laurasons a laurar, en cascun aper IIII. besties e Iª vacha..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 158

APERCEBRE v. a.

Aparellar, disposar, amanir.

"Los mariners, vists los harauts de Neptuno, aperceben les mans e meten se en so de defendre, cinyen la sua galera ab ligams e cordes molt forts..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 41

APERCEBRE v. a.

Percebre, notar, discernir.

V. percebre.

"O, Senyor, e quina alteracio e mutacio es dins la anima que sobtosament veu tu! Car aqui apercep la vida sobre si lo gran tresor essencial, lo gran tresor personal, e apres lo potencial..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.900, tercer punt

APERCEBRE'S v. refl.

Adonar-se, notar, reparar.

"E mentre ells dos staven axi alienats, una noble donzella... s apercebe d aço..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

Fitxa Dubtosa APERCEBUT, UDA adj.

Previngut, prest, preparat, dispost, atent.

"... sabents de cert que pus facilment ve hom e passa de virtut a luxuria, que de vici a virtut, feent los d aço apercebuts e cautelosos lo lur duch, apellat Pausanies..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 882, lib. II, tit. I

"E vejats quina abtesa
La saviesa duts:
Ffay hom apercebuts
D eyço que s a venir
E de luy provezir
D eyço e om (??) dege far,
E gardar d enganar
E de esser enganat,"
March, Pere L'arnès del cavaller 640

APERDUAR-SE v. refl.

Experimentar pèrdua; menyscabar.

"... diverses navilis perien per tal quant no havien ports, ne molls ne lochs on dreçassen, e molts mercaders se aperduaven per fer massa lonchs viatges..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. XXXIX