ORDONAR v. a.

Posar, metre en ordre.

V. ordenar.

"Tu encara ligues e fermes molt ordonadament les animes mijanes de les tres natures, movent totes les altres coses ordonant per sengles membres."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre IX

"¿E que Proba, muller de Adelphus, experta en grech e lati, e altres lengatges, hage ordonats notables libres tractants de la creacio del mon...?"
Metge, Bernat Lo Somni 3.017, lib. quart

ORDONAR v. a.

Ordenar, manar.

V. aordonar, ordenar.

"... mas lo Duch no lexa aquella nit Curial exir del seu palau, ans en la cambra on Laquesis dormir solia, molt ricament aparellada, ordona que dormis."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

"E fo ordonat que l rey Carles exis de preso e que juras com a rey..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXVII

ORDONARI, ÀRIA adj.

Reglat per ordenació; ordinari.

"... car princep catholic et prelat segons la veritat de l evangeli pus curoses deuen esser de mantenir et consolar los pobres que lls rics et a les persones miserables, axi com viuves et pubils pobres, ab lurs messions los deuen mantenir en justicia, et aço ls es ordonari axi com a prevere dir misa..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xl v