ORDENAR v. a.
Posar, disposar per orde; arrenglar persones o coses segons una certa disposició.
V. ordonar.
"E aximateix Tirant feu ordenar totes les capitanies de la gent de peu, e feu posar cascuna capitania a la part que devia ferir." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXI
"Axi, se deu ordenar tota la vida: a tal hora deig fer aço e aço; nostre Senyor te dara provisio tantost. Mas com l om no te orde, mal recapte tendra, que nostre senyor Deu no l provehira..." Ferrer, Vicent Quaresma 116; XXIX
"E apres ordenaren a tots los que havian convidats, cascu per son orde." Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103
ORDENAR v. a.
Manar, prescriure, determinar.
V. aordonar, ordonar.
"E, per tal que son proposit pogues lo dit Rey Peleu menar a acabament, ordena celebrar sollemnial cort en la ciutat de Thesalia, qui dura per .iij. iorns..." Conesa, Jaume Històries Troyanes 233
ORDENAR-SE v. refl.
Rebre o prendre les ordes sagrades.
"De la llur vida ffuy molt content, e çertament vestit m i fora si la traydora de biguamia (tal com la mia) tant no u vedas que m ordenas a missa dir." Roig, Jaume Spill 15.628
| | |